Teatre i narrativa del Modernisme català: corrents i novel·la rural

El Teatre Modernista: Obertura i Renovació

El teatre modernista es caracteritza per una actitud d’obertura a Europa i una ferma voluntat de modernitzar-se. Aquesta influència arriba a Catalunya principalment a través d'autors com Ibsen, Maeterlinck i Strindberg, provocant una profunda renovació i convertint-se en un dels gèneres més característics del moviment.

Els modernistes van traduir i adaptar la major part dels clàssics de l’escena universal del moment i van crear institucions clau per desenvolupar la seva activitat, com ara el Teatre Íntim. També es van interessar pels gèneres teatrals més marginals:

• Comèdia de màgia
• Mim
• Titelles
• Ombres xineses

Principals Corrents Teatrals

1. Teatre Naturalista (Teatre d'Idees)

Aquest corrent, influït pel teatre d’idees d’Ibsen, proposa un teatre compromès. Mostra situacions socials conflictives amb un plantejament ideològic clar. El tema central és l’enfrontament entre artista-societat o individu-massa, sovint sense apuntar a solucions concretes.

Autors destacats: Ignasi Iglésies i Joan Puig i Ferrater.

2. Teatre Esteticista (Simbolista)

Sota la influència de Maeterlinck, aquest teatre exposa realitats transfigurades i simbòliques. L'objectiu era commoure l’espectador a través de suggeriments o d’impressions.

Característiques dels personatges i l'escena:

• Personatges vagues, idealitzats, dominats per la tristesa o la melangia.
• Riquesa interior dels protagonistes.
• Importància cabdal dels recursos escènics (so, il·luminació, música, escenografia) per crear una atmosfera poètica, màgica i fascinant.

Les peces solen ser breus. La temàtica sovint té relació amb llegendes populars, el món de les fades, els gegants, i la mort és un tema recurrent.

Autors destacats: Adrià Gual i, parcialment, Santiago Rusiñol.

La Narrativa Modernista

La narrativa va ser un camp d’experiments, especialment el conte. La novel·la aprofita aspectes del Naturalisme, el Simbolisme, el Costumisme i el Romanticisme decadent de finals del segle XIX, i esclata durant la primera dècada del segle XX (aproximadament entre 1901 i 1912).

Temàtica Central

La temàtica principal se centra en les tensions entre l’home i el món, entre l’individu i la col·lectivitat, i especialment, entre l’artista i la societat. Trobem un individu que defensa un ideal i pretén fer avançar una societat que no l’entén i el rebutja, cosa que sovint acaba en fracàs i en la marginació del protagonista.

Característiques Generals

• Predomini de la descripció per damunt de l’acció.
• Absència de trama complexa.
• Tècnica naturalista (ús d'elements escabrosos).
• Subjectivitat.

Classificació: La Novel·la Rural

Aquest gènere defuig la visió idíl·lica, pintoresca o bucòlica del medi rural. Presenta ambients no harmònics, inhòspits i hostils.

El Paper de la Natura i el Paisatge

Els elements de la natura esdevenen elements simbòlics. La natura és sovint una força desfermada a la qual l’individu s’ha de sotmetre. El paisatge, més que el context o l’escenari, és un element més que condiciona i arriba a ser com un personatge esquerp que plana en la narració.

El Pagès i el Protagonista

El pagès, lluny de ser una figura càndida i bondadosa, és un ésser supersticiós, atàvic, ignorant i dominat pels instints. El protagonista, sovint procedent d’un altre lloc, haurà de lluitar simultàniament contra la mesquinesa humana i contra l’hostilitat de la natura, i acabarà devorat.

Trets Específics de la Novel·la Rural

• Preferència per temes tràgics i els aspectes escabrosos.
• Personatges perversos i inadaptats, determinats per les lleis de l’herència i del medi.
• Llargues i minucioses descripcions.
• Visió fatalista de la realitat.
• Elements simbolistes presents: descripcions impressionistes i líriques del paisatge, elements mitològics i rondallístics.
• Llenguatge narratiu sincer, original, esquitxat de dialectalismes i, en alguns autors, fins i tot rude.
• Trama argumental molt feble; la descripció predomina sobre l’acció.