Guia de la lírica i la novel·la espanyola contemporània
Lírica contemporània
1. Primeres etapes
- Literatura de postguerra: exaltació de les idees dominants i obres que reflecteixen l'angoixa per la situació que es vivia.
- Literatura social (anys 50): obertura ideològica, obres de testimoni i preocupació pels problemes socials del moment.
- Renovació formal (anys 60): desenvolupament econòmic dels anys 60, influx de literatures estrangeres i renovació formal.
- Últimes tendències: a partir de 1975, amb l'arribada de la democràcia, llibertat d'expressió i orientacions estètiques diverses.
2. Miguel Hernández
- Primeres obres: influència barroca i avantguardista, amor no correspost, imatges surrealistes i símbols. Obra destacada: Perito en lunas.
- Poesia compromesa: dignitat del poble, cants d'exaltació i lloança, pessimisme per la mort i els horrors de la guerra.
- Últimes poesies: temàtica amorosa tractada des del dolor per l'absència de la dona i del fill, i per la falta de llibertat. Obra destacada: Cancionero y romancero de ausencias.
3. Evolució de la lírica fins al 1975
Poesia de postguerra
- Poesia arrelada: inspiració en Garcilaso de la Vega, metres i estrofes clàssiques. Temes: amor, naturalesa, religió i pàtria. Autor representatiu: Luis Rosales.
- Poesia desarrelada: dolor, angoixa existencial, to subjectiu i vers lliure. Autors: Dámaso Alonso (Hijos de la ira) i Vicente Aleixandre.
Poesia social
Poesia com a eina de denúncia social i testimoni de la realitat del moment, la situació d'Espanya, la solidaritat i les injustícies socials. Utilitza un llenguatge senzill i col·loquial.
Poesia de renovació formal
Temes personals, noves formes d'expressió i aparició dels Novísimos. S'incorporen assumptes i formes propis del cinema i es produeix una ruptura amb la tradició literària anterior.
4. José Hierro
- Reportatges: poemes que reflecteixen el seu temps des del «jo» i el «nosaltres», amb lèxic senzill, ritme i emoció lírica.
- Al·lucinacions: món irreal, subjectivitat, imatges enllaçades sense connexió aparent i personificació d'objectes.
5. Últimes tendències poètiques
- Poesia de l'experiència: quotidianitat, realitat urbana, reflexió i sentiments personals.
- Neopurisme: poemes breus, vers curt, concentració conceptual i gran capacitat de suggestió.
- Altres tendències: món surrealista, impressionisme i recreació d'universos culturals (culturalisme).
Novel·la contemporània
1. Camilo José Cela
Autor clau que permet l'evolució de la novel·la contemporània:
- Amb La familia de Pascual Duarte inaugura el tremendisme, corrent que presenta els aspectes més crus i sòrdids de la realitat.
- A La colmena manifesta la preocupació social i ofereix un ampli panorama del Madrid dels anys quaranta, mitjançant personatges col·lectius i una estructura sense trama argumental convencional.
- S'interessa per les noves tècniques narratives amb obres com San Camilo, 1936 i Oficio de tinieblas 5. També va publicar Mazurca para dos muertos, Cristo versus Arizona i Madera de boj.
2. Principals etapes de la novel·la
- Novel·la desarrelada / existencial: reflecteix el desarrelament, la realitat quotidiana dura de l'època, la violència i el sentit tràgic o absurd de l'existència.
- Novel·la social: històries arrelades al present, ús del personatge col·lectiu, enfocament objectivista i predomini del diàleg.
- Novel·la de renovació formal: experimentació formal, alteració del temps lineal i noves tècniques narratives.