Guia de Literatura Catalana: Dialectes, Poesia i Mètrica

Varietats dialectals de la llengua catalana

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals:

• Bloc Oriental: comprèn el rossellonès, el central, el balear i l'alguerès.
• Bloc Occidental: comprèn el nord-occidental i el valencià.

Principals característiques lèxiques i morfològiques

Valencià: ús de este, eixe, prompte, xic, bou, llevar, orellals, escurar; formes verbals com jo cante, jo aní, diguí, nàixer; combinacions com li la donaré i els pronoms me, mos.

Nord-occidental: variants com aquet, aquest, este, esta, estos, estas; lèxic específic com bajoca, depús-demà, mançana, panís, padrí, padrina; formes verbals jo canto, tu cantos; ús del sufix -eiar en lloc de -ejar i els articles lo, los.

Central: ús de aquet, aquest, mandra, cargol, cartró.

Balear: variants aquet, aquest; lèxic com al·lot, capell, granera, torcar, calces, ver; ús de l'article salat (sa casa, s’al·lot).

Rossellonès: paraules com trefugir, oliu, pallago, ca, estela, d’abord; formes verbals com canti; ús de la partícula negativa pas (ho sap pas) i construccions com s’és tallat un dit.

Alguerès: lèxic com calça, forqueta, morro; ús dels articles lo, la i gènere vacil·lant en paraules com la gel, la dolor, la sabor.

El gènere poètic

Característiques fonamentals

La poesia es defineix per la seva subjectivitat, brevetat, musicalitat i l'ús de la imaginació.

Subgèneres poètics

• Oda / Himne: expressió d'admiració o lloança.
• Elegia: cant de lament per una mort o pèrdua.
• Sàtira: composició que critica o ridiculitza.
• Sonet: estructura fixa de 14 versos.

Versificació: Vers i estrofa

Vers: és cada línia que compon el poema.
Estrofa: és el conjunt de versos que formen una unitat mètrica.

Tipus d'estrofes segons el nombre de versos

• Apariat: 2 versos.
• Tercet: 3 versos.
• Quarteta: 4 versos d'art menor.
• Quartet: 4 versos d'art major.
• Quinteta: 5 versos d'art menor.
• Quintet: 5 versos d'art major.
• Sexteta: 6 versos d'art menor.
• Sextet: 6 versos d'art major.
• Octava: 8 versos.
• Dècima: 10 versos.

Mètrica i rima

Tipus de mètrica

• Isosil·làbica: versos amb el mateix nombre de síl·labes.
  • Art menor: de 4 a 8 síl·labes.
  • Art major: de 9 a 12 síl·labes.
• Anisosil·làbica: versos amb diferent nombre de síl·labes.

La rima

Consonant: coincideixen tots els sons (vocals i consonants) a partir de l'última vocal tònica.
Assonant: només coincideixen els sons vocàlics.

Esquemes de rima

• Monorrima: aaaa
• Encadenada: abab
• Creuada: abba
• Caudada: aabb
• Capcaudada: abba acca

Classificació de la rima

• Masculina: acaba en paraula aguda.
• Femenina: acaba en paraula plana o esdrúixola.

Tòpics literaris clàssics

• Memento mori: recorda que has de morir.
• Tempus fugit: el temps corre de pressa.
• Locus amoenus: lloc idíl·lic o deliciós.
• Sapientia et fortitudo: saviesa i fortalesa.
• Vita punctum est: la vida és només un moment.
• Magister dixit: el mestre ho ha dit (autoritat).
• Homo viator: l'home com a viatger de la vida.
• Descriptio puellae: descripció idealitzada de la jove.
• Captatio benevolentiae: recurs per captar l'interès i favor de l'audiència.

Anàlisi de poemes destacats

A Mallorca durant la Guerra Civil — Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Tema: el dolor, la destrucció i la tragèdia que viu Mallorca durant el conflicte bèl·lic.
Idea clau: reflecteix un ambient de guerra, angoixa i patiment col·lectiu.
Mètrica: utilitza el vers lliure (versos irregulars i sense rima fixa).

Cançó a Mahalta — Màrius Torres

Tema: un amor profund i espiritual, marcat per la malaltia i la proximitat de la mort.
Idea clau: l'expressió d'un amor pur però impossible a causa de la salut de l'autor.
Mètrica: versos heptasíl·labs (7) amb rima consonant i estrofes de caràcter regular.

Oda a Catalunya des dels Tròpics — Agustí Bartra

Tema: la profunda enyorança de Catalunya viscuda des de l'exili.
Idea clau: un fort sentiment patriòtic i la nostàlgia per la terra llunyana.
Mètrica: ús del vers lliure, amb versos llargs i d'estructura irregular.

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles — J. V. Foix

Tema: el plaer de passejar i observar el món, barrejant la realitat quotidiana amb la imaginació.
Idea clau: una visió surrealista, onírica i reflexiva de la realitat.
Mètrica: estructura de sonet (14 versos decasíl·labs) format per dos quartets i dos tercets amb rima consonant.

Quan la llum pujada des del fons del mar — Salvador Espriu

Tema: una reflexió simbòlica sobre el cicle de la vida, la mort i l'esperança.
Idea clau: poesia de caràcter marcadament simbòlic i reflexiu.
Mètrica: ús del vers lliure, amb una mètrica irregular i absència de rima fixa.

Figures retòriques i recursos literaris

Recursos de forma (fonètics)

• Al·literació: repetició de sons determinats.
• Onomatopeia: imitació de sons reals mitjançant el llenguatge.
• Paronomàsia: proximitat de paraules amb sons semblants però significats diferents.

Recursos de sintaxi

• Anàfora: repetició d'una paraula al principi de diversos versos.
• Asíndeton: eliminació de conjuncions per donar rapidesa.
• Hipèrbaton: alteració de l'ordre lògic de la frase.
• Polisíndeton: repetició innecessària de conjuncions per donar lentitud o èmfasi.
• Paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura sintàctica.

Recursos de significat (semàntics)

• Antítesi: oposició de dues idees o paraules.
• Comparació: establiment d'una semblança (normalment amb el nexe "com").
• Epítet: adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu.
• Metàfora: identificació o comparació implícita entre dos elements.
• Al·legoria: successió de metàfores relacionades que evoquen un sentit complet.
• Metonímia: designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat.
• Oxímoron: unió de dues paraules amb significats oposats.
• Paradoxa: expressió d'una idea aparentment contradictòria.
• Sinestèsia: barreja de sensacions procedents de sentits diferents.

Recursos de lògica

• Apòstrofe: invocació a un receptor, present o absent.
• Hipèrbole: exageració desmesurada de la realitat.
• Ironia: expressar el contrari del que es vol dir amb intenció burlesca.
• Prosopopeia: atribució de qualitats humanes a objectes o animals.