Guia de la literatura catalana: de Maragall a les Avantguardes

El Modernisme (darrera dècada del s. XIX - primera del s. XX)

El Modernisme va ser un corrent cultural a escala europea, anomenat de diverses maneres segons el país, amb una clara voluntat de ser modern i de renovar la cultura. A Catalunya, volia transformar la cultura de la Renaixença.

• Rep la influència del filòsof Friedrich Nietzsche, que concep la vida com un repte.
• Impulsa moviments en totes les arts (pintura, escultura, música, etc.) amb artistes de caràcter rebel.
• El context social era convuls, amb reivindicacions de la classe obrera i el rebuig de l'Església a l'avenç i el progrés.
• El món pagès, aferrat al passat, dificultava la modernització de la societat.
• S'impulsa la creació d'un català estàndard (mateixa ortografia, lèxic, etc.).
• Les seves característiques principals són l'individualisme, una estètica fosca i un marcat esteticisme.

Autors del Modernisme

Joan Maragall (1860-1911)

• Va ser un intel·lectual regeneracionista.
• No solament va destacar com a poeta, sinó també com a assagista i traductor de poetes romàntics alemanys.
• Va publicar cinc reculls: Poesies, Visions i Cants, Les disperses, Enllà i Seqüències.
• La seva poesia inicial tracta temes amorosos i romàntics, però va evolucionar cap a un compromís amb la societat civil.
• En els seus poemes queda palesa la seva teoria crítica i poètica.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

• Nascut en una família de l'alta burgesia, va gaudir d'una vida sense preocupacions econòmiques, dedicada a l'art.
• Va ser un dels modernistes més polifacètics: dibuixant, pintor, col·leccionista, novel·lista, assagista i dramaturg.
• Es va convertir en un autor molt conegut escrivint drames, quadres de costums, monòlegs i sainets.
• La seva obra més coneguda és la comèdia L'auca del senyor Esteve, publicada com a novel·la i com a drama.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís, 1869-1966)

• El seu nom real era Caterina Albert i Paradís. Va utilitzar un pseudònim masculí per irrompre en el món de les lletres amb una força i llibertat que xocaven amb la timidesa del seu caràcter.
• Tot i ser una dona conservadora i de bona posició, va escandalitzar l'opinió pública amb els seus escrits.
• La seva obra és crítica i punyent, en constant revolta contra l'ordre establert.
• La seva novel·la cabdal és Solitud (1905), que narra la història de la Mila, una dona que s'enfronta a la soledat i a un matrimoni infeliç fins a una tragèdia que l'alliberarà.

El Noucentisme (1906-1923)

Moviment vinculat a un projecte d'avenç polític que buscava l'ordre i la disciplina.

• Va ser principalment un moviment de poetes i assagistes; consideraven la narrativa i el teatre gèneres massa informals.
• Donava més importància a la forma que al contingut.
• Prenia com a model l'antiguitat clàssica de Grècia i Roma.
• Presentava una visió idealitzada del món rural.
• Amb Pompeu Fabra al capdavant, va normativitzar el català per crear una varietat estàndard.
• Josep Carner és considerat el gran poeta del moviment.

L'Escola Mallorquina

Va ser una escola poètica amb idees molt semblants al Noucentisme, caracteritzada per una llengua elegant, l'emmirallament en el món clàssic i la descripció del paisatge mediterrani.

Les Avantguardes

L'avantguardisme és una tendència artística que introdueix elements innovadors i busca una ruptura amb l'art anterior.

Característiques

• Valoren la novetat i la joventut.
• Mostren una voluntat de canvi radical.
• Busquen constantment noves formes d'expressió artística.

Futurisme

Nascut a Itàlia, proposa que l'art ha d'anar d'acord amb el món modern, elogiant la ciència i la tecnologia.

Surrealisme

Nascut a França cap al 1924, explota l'univers dels somnis i el subconscient, influït per la psicoanàlisi de Sigmund Freud. Busca ser una mostra directa de l'inconscient.

Conceptes lingüístics

Eufemismes

Són paraules que s'utilitzen en el lloc d'una altra que es considera vulgar. Per exemple: vellesa (tercera edat), cagar (defecar).

Llibres d'estil

És un conjunt de normes d'una organització que té com a objectiu unificar l'estil de les seves comunicacions.