Guia de Literatura Catalana Medieval: Autors i Gèneres

La narrativa cavalleresca medieval

• Novel·la cavalleresca: Els personatges són de carn i ossos; els espais són reals i recognoscibles en mapes; el temps és proper a l'autor i al narrador.
• Novel·la de cavalleries: Els personatges tenen virtuts immenses o immorals i sobrehumanes; els espais són inventats o fantàstics.
• Novel·la total: Obra de temàtica diversa que abasta l'amor, la guerra, la societat del segle XV, etc.
• Ideal cavalleresc: Cavaller enamoradís, fort, catòlic i que pretén ser perfecte.

La poesia trobadoresca i l'amor cortès

• Poesia trobadoresca: L'amor cortès n'és el tema principal. Es caracteritza per l'ús del senhal, el comportament cortès, l'amor secret, la cortesia i la bellesa.
• Vassallatge amorós: Rerefons basat en el feudalisme; la dama és sovint una dona casada considerada com un ésser superior a qui el trobador deu obediència seguint les ordres de la dama.

Ramon Llull

• Literatura doctrinal: Obres destinades a convertir els infidels al cristianisme.
• Art lul·liana: Mètode transmès per Déu per demostrar racionalment la veritat de la fe cristiana.
• Exemplum: És una narració breu amb un contingut moral i didàctic que té la virtut d'entretenir el lector enmig de l'exposició doctrinal més feixuga.

Ausiàs March i el Segle d'Or

Autor clau del Segle d'Or valencià. Manté trets comuns amb la poesia trobadoresca, però l'amor es relaciona directament amb la mort quan no és correspost. La dama es presenta amb defectes i virtuts, raona i pensa. Fa servir el senhal revelant aspectes de l'enamorada. El to es distingeix per un «jo poètic» amb sentiments clars.

Classificació de la seva obra

• Cants d'amor: Expressen l'amor que sent per la dona i no tenen acompanyament musical. Es distingeixen diversos tipus d'amor:
  • Amor honest: Fina amor.
  • Amor deshonest: Folla amor.
  • Amor impulsiu: Com més patiment s'experimenta, més gran és l'amor.
• Cants de mort: Dirigits a la seva segona esposa; reflexiona sobre el pensament de la mort per amor.
• Cants morals: Mostren sentiments que neixen del raonament diví i tracten temes com la fe, el saber, l'honor, entre d'altres.
• Cants espirituals: Dirigits directament a Déu, a qui mostra com a totpoderós; el poeta es refugia en l'amor perquè té por de Déu.

Estil i teoria amorosa

• Estil: Escrit en llengua catalana, amb comunicacions personals, ús destacat de l'antítesi com a figura retòrica i preguntes retòriques constants.
• Teoria amorosa: El poeta actua com un vassall fidel, sent l'únic capaç de sentir tant amor sexual com intel·lectual. L'excés d'amor condueix a la mort i aquest mateix excés el porta a rebutjar l'amor intel·lectual. Quan l'únic amor acaba sent el carnal, això l'aboca a una gran tristesa i a la mort. Finalment, el poeta té por de Déu per no haver sabut harmonitzar l'amor espiritual i el carnal.

Les quatre grans cròniques

Aporten informació cabdal sobre els reis de la Corona d'Aragó a l'edat mitjana:

• Jaume I (Llibre dels fets): Narració en primera persona, estil oral, to èpic i caràcter autobiogràfic.
• Pere el Cerimoniós: Redactada en primera persona, explica les tensions entre el rei i la noblesa, amb un marcat caràcter documental.
• Ramon Muntaner: Comenta l'època expansionista de la Corona pel mar Mediterrani i exposa de manera raonada i ordenada la figura de Pere el Gran.

Literatura popular i tradicional

Aquesta literatura es defineix per ser tradicional, oral, anònima, inestable en les seves variants, amb una cronologia imprecisa, de caràcter internacional i dotada d'una gran vitalitat.

• Rondalles: Narracions breus, anònimes i protagonitzades per fets imaginaris.
• Llegendes: Relats breus transmesos com si es tractés d'una narració verídica.