Guia de la Literatura Medieval Catalana: Segles XII-XV

Literatura medieval: segles XII i XV

A partir dels primers textos escrits (les Homilies d’Organyà, un text de missa del segle XII, i el Forum Iudicum, lleis de finals del segle XI i començaments del segle XII), podem saber quan es va començar, aproximadament, a parlar català. El català es va establir al segle XII. El poble ja parlava català i l'Església l'utilitzava per comunicar-se amb ell.

El concepte de llenguatge

El llenguatge es produeix quan s'atribueix un significat a un significant. Quan relaciones una divinitat amb una cosa palpable i escrivible, estàs creant llenguatge.

Poesia trobadoresca: segles XII i XIII

En aquest període destaquen autors com Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona. Comencem a trobar textos en occità (considerats els primers textos de la llengua catalana) on s’imitava la relació de vassallatge entre el vassall i el seu senyor feudal.

• Analogia entre la dama i el trobador: Es presenta com una figura inabastable, perfecta, divina i inaccessible.
• La conquesta: El cavaller l’ha de conquistar i seduir, però no amb armes, sinó amb la cultura i la força de la seva ploma.
• Trobairitz: Eren les dones que també feien poesia trobadoresca.

Literatura religiosa i moralitzant: Ramon Llull

Ramon Llull (segles XIII i XIV) va ser una figura molt important, no només a Catalunya, sinó a tota Europa i a totes les literatures europees. Va escriure sobre ciència, filosofia, moral i religió. En les seves obres, per primera vegada, s’escriuen textos acadèmics de matèria especialitzada, de gran complexitat, en una llengua vulgar com és el català i no en llatí.

Llull era un home ric a qui se li va aparèixer la Verge i es va replantejar tota la seva vida: va decidir que havia de parlar de Déu, de la bondat, de la moral i de com havia de ser un bon cavaller, en comptes de fer poemes d’amor i «tonteries».

Narrativa històrica: les quatre grans cròniques

Aquestes cròniques (segles XIII i XIV) expliquen el triomf dels reis; són narracions històriques concebudes per explicar les gestes, els avenços i les bondats d’uns monarques determinats:

• Jaume I i Pere III: Eren reis que van escriure cròniques. Jaume I va fer una crònica en primera persona que ell mateix anava dictant.
• Pere III: Per primera vegada es mostra un rei cruel; no apareix com una figura justa, divina i meravellosa, sinó com un rei autoritari capaç de matar per imposar el seu poder.
• Ramon Muntaner: El seu estil és semblant al d'un periodista.
• Bernat Desclot: El seu nom era un pseudònim; es creu que era un treballador de la Cort, però anònim.