Guia de Llengua Catalana: Frases Fetes, Semàntica i Formació

Frases fetes i refranys

Frase feta: Expressió de la llengua que s'utilitza en sentit figurat. Sempre apareix un verb i formen part de la llengua col·loquial. Exemple: Ser carn i ungla.
Refrany: Dita popular i antiga que conté un ensenyament i s'expressa entre dues idees. Normalment tenen rima. Exemple: Els diners i els collons per a les ocasions.

Antropònims: Són noms propis (sempre van amb majúscula) i es classifiquen designant l'individu, sovint per oficis.
Topònims: Noms propis que designen llocs geogràfics (països, ciutats, pobles, carrers). Exemple: Xàtiva.
Gentilicis: Són els adjectius que ens indiquen la procedència d'algú. Exemple: alcoià.

Procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar la forma. Es tracta d'un canvi de categoria gramatical que duu un canvi de significat.

Sistema de formació de noves paraules a partir de la unió de dos o més mots.

Monosemia: Paraules amb un sol significat. Són paraules tècniques, com hipotenusa.
Polisèmia: Paraules que s'escriuen igual i presenten més d'un significat, com boca.
Homonímia: Dues o més paraules que presenten significats diferents però la mateixa forma. Exemple: Riu.
Hiperonímia i hiponímia: L'hiperònim és el terme més general, el qual inclou paraules que tenen una estreta relació anomenades hipònims. Exemple: Cereals (hiperònim) - arròs, ordi, civada (hipònims).

Préstec: Paraula provinent d'una altra llengua que s'incorpora al lèxic perquè no existeix un mot per a nomenar eixe concepte. Es pot fer una modificació (ex: football -> futbol).
Barbarisme: Paraula que prové d'una altra llengua i que es considera errònia perquè ja existeix un mot propi per a nomenar-la (ex: link -> enllaç).
Homògrafes: Paraules que s'escriuen igual, però es pronuncien diferent.
Homòfones: Paraules que s'escriuen diferent, però es pronuncien igual.