Guia de Llengua Catalana: Gramàtica i Literatura

Propietats del text

L'emissor ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del seu missatge, què pretén fer arribar al receptor. El parlant pot voler:

• Narrar uns fets (text narratiu).
• Descriure alguna cosa (text descriptiu).
• Fer entendre algun tema (text explicatiu).
• Donar instruccions (text instructiu).
• Donar la seva opinió (text argumentatiu).
• Fer previsions (text predictiu).
• Dialogar amb el receptor (text conversacional).
• Jugar amb el llenguatge per plaer o per bellesa (text retòric).

Els textos han de tenir una adequació, cohesió, coherència, correcció i presentació.

Fonètica i ortografia bàsica

Vocals fortes: a, e, o. Vocals febles: i, u.

• Diftong: grup de dues vocals, una de les quals és una i o una u, que es pronuncien en un sol cop de veu.
• Triftong: grup de tres vocals en una mateixa síl·laba. La i o la u situades entre dues vocals o a començament de síl·laba seguides de vocal actuen com si fossin consonants.

Fenòmens fonètics i ortogràfics

• Sinalefa: és un fenomen fonètic en què dues vocals en contacte que pertanyen a mots diferents es pronuncien en una sola síl·laba.
• Elisió: és un fenomen fonètic en què dues vocals de paraules veïnes entren en contacte i una d'aquestes no es pronuncia. Pot ser el contacte de dos sons idèntics o el contacte d'una vocal neutra i qualsevol altra.
• Apòstrof: és un signe ortogràfic que indica en l'escriptura l'elisió d'un so de la llengua parlada.
• Contracció: és la unió gràfica de dues paraules que estan en contacte: a+el/els=al/als, de+el/els=del/dels, per+el/els=pel/pels, per a+el/els=per al/per als.

Què és la literatura?

És la producció d'obres en què hom es proposa més un fi estètic que no pas didàctic. El text literari emociona, mentre que el text no literari informa.

La portada del diari

La portada té com a objectiu informar i crear un estat d'opinió. Pot ser el diari imprès o el diari digital. La portada té una intenció i uns elements que la caracteritzen, que són els continguts i els elements gràfics.

L'accentuació en català

L'accent és el signe gràfic amb què s'indica la síl·laba tònica d'un mot.

• Monosíl·labs: tenen una sola síl·laba.
• Polisíl·labs: tenen més d'una síl·laba i, segons on recau la síl·laba tònica, poden ser: aguts, plans o esdrúixols.

Hi ha dos tipus d'accents gràfics:

• Accent obert (`): la à sempre; la è i la ò quan es pronuncien obertes.
• Accent tancat (´): la í i la ú sempre; la é i la ó quan es pronuncien tancades.

Accent diacrític

Dièresi (¨): és un signe gràfic que s'escriu sobre la i o la u per indicar que no formen diftong o que la u sona en els grups güe, güi, qüe, qüi.

Els textos literaris i els seus gèneres

Es classifiquen en tres gèneres bàsics: la narrativa, el teatre i la lírica (poesia).

La Narrativa

És el gènere normalment escrit en prosa que relata una història ocorreguda a uns personatges, en un lloc i en un temps determinat. Presenta un començament, un nus i un final o desenllaç. Es divideix en:

Gèneres narratius de ficció

• La llegenda: narració breu sobre un personatge o un fet d'aparença històrica, però amb fets imaginaris.
• El conte: narració breu de fets ficticis per entretenir. Hi ha el conte popular (tradició oral) i el conte literari (autor conegut).
• La novel·la: narració extensa de fets i personatges imaginaris. Utilitza el text narratiu, descriptiu i dialogat.

Gèneres narratius de no-ficció

• La memorialística: finalitat de recuperar el record personal o col·lectiu.
• L'assaig: l'autor explica les seves idees, pensaments o opinions.

El periodisme: La notícia

És el gènere informatiu per excel·lència. Narra un fet real, d'actualitat i d'interès general. Ha de respondre a les 6 preguntes: què ha passat, qui és el protagonista, com, quan, on i per què ha passat.

Parts de la notícia: avantítol, títol, subtítol, entrada (lead), cos, titolets i fotografies.

Gènere líric: Poesia i mètrica

Gènere per transmetre sentiments. Un vers és cadascuna de les línies d'un poema. La seva llargada es mesura pel nombre de síl·labes fins a l'última tònica.

• Art menor: vuit síl·labes o menys (rima en minúscules).
• Art major: nou síl·labes o més (rima en majúscules).

La rima és la repetició de sons al final dels versos. Pot ser consonant o assonant; i masculina (aguda) o femenina (plana/esdrúixola).

Tipus d'estrofes

Segons el nombre de versos: apariat (2), tercet (3), quartet/quarteta (4), quintet/quinteta (5), sextet/sexteta (6), octava (8) i dècima (10).

El gènere teatral

Les obres es divideixen en actes i escenes. Inclouen acotacions (indicacions de l'autor que no es pronuncien). Subgèneres:

• Comèdia: per fer gaudir el públic.
• Tragèdia: estil elevat i acció seriosa.
• Drama: gènere mixt entre tragèdia i comèdia.