Guia de Llengua i Literatura Catalana: Conceptes Clau

Altres llengües estrangeres5,18 KB

Verbs irregulars i formes verbals

A continuació, es detallen algunes formes verbals (gerundi i participi) i observacions gramaticals:

  • Admetre: admetent, admès | Plaure: plaent, plagut
  • Atendre: atenent, atès | Poder: poder, podent
  • Aparèixer: apareixent, aparegut | Prendre: prenent, pres
  • Aprendre: aprenent, après | Pretendre: pretenent, pretès
  • Beure: bevent, begut | Resoldre: resolent, resolt
  • Caldre: calent, calgut | Riure: rient, rigut
  • Caure: caient, caigut | Sofrir: sofrint, sofert
  • Cobrir: cobrint, cobert | Suspendre: suspenent, suspès
  • Complir: complint, complert | Tenir: tenir, tingut
  • Conèixer: coneixent, conegut | Treure: traient, tret
  • Córrer: corrent, corregut | Valer: valent, valgut
  • Coure: coent, cuit/cogut | Venir: venint, vingut
  • Dependre: depenent, depès | Viure: vivint, viscut
  • Dir: dient, dit | Voler: volent, volgut
  • Dur: duent, dut | Empènyer: empenyent, empès
  • Encendre: encenent, encès | Entendre: entenent, entès
  • Escriure: escrivint, escrit | Establir: establint, establert
  • Estrènyer: estrenyent, estret | Fer: fent, fet
  • Fondre: fonent, fos | Haver: havent, hagut
  • Imprimir: imprimint, imprès | Merèixer: mereixent, merescut
  • Moldre: molent, mòlt | Morir: morint, mort
  • Obrir: obrint, obert | Ofendre: ofenent, ofès | Omplir: omplint, omplert

Notes gramaticals

  • Verbs en -ir: atona = o, tònica = u.
  • Treure, néixer, jeure: atona = a, tònica = e.
  • Derivats de sentir (consento), en canvi derivats d'assentir i dissentir (assenteixo).
  • Interrompre, concurrre, percebre, transmetre: segona conjugació (ex: interrompre - interrompen).
  • Caber: càpiga, cabés.
  • 1a conjugació vocal + ar en present subjuntiu (ex: actuï) porta dièresi.

Anàlisi literària i gèneres

El narrador omniscient

És aquell que explica una història de la qual ho sap tot, fins i tot els pensaments i sentiments més íntims dels personatges, tot i no formar part de la narració. Narra els fets en tercera persona, amb objectivitat.

Obres i contextos

  • La plaça del Diamant: La història ocupa poc més de vint anys (1928-anys cinquanta), des de la II República fins a la postguerra.
  • Aigües encantades: El viatge personal de Cecília és una lluita per canviar la mentalitat tradicional i el fanatisme religiós.
  • Amor cortès: Al segle XII, mostra una relació de vassallatge entre la dama i el trobador.

Conceptes literaris

  • Renaixença vs. Renaixement: La Renaixença és el període de recuperació de la llengua catalana (s. XIX), mentre que el Renaixement és un moviment cultural europeu (s. XV-XVI).
  • Clàssic: Obra model digne d'imitació. Harold Bloom destaca: originalitat, innovació i sorpresa.
  • Assaig: Gènere basat en la didàctica i la persuasió, iniciat per Montaigne (1580).

Tòpics literaris

  • Carpe diem: Aprofita el dia.
  • Locus amoenus: Lloc amè, paisatge ideal.
  • Beatus ille: Elogi de la vida rural.
  • Donna angelicata: Dona com a símbol de perfecció.

Qüestionari de repàs

  1. Un vers de quatre síl·labes s'anomena tetrasíl·lab. (V)
  2. Una faula és una narració protagonitzada per éssers humans. (F)
  3. Un mite és una història protagonitzada per déus. (V)
  4. El mim és una representació muda. (V)
  5. El temps lineal en una novel·la segueix l'ordre cronològic. (V)
  6. L'estil directe reprodueix literalment el diàleg. (V)
  7. La llengua estàndard defuig els dialectalismes. (V)
  8. Un monòleg és un text interpretat per un sol actor amb finalitat còmica. (F)
  9. El tòpic «locus amoenus» vol dir «lloc amè». (V)
  10. Els termes Renaixença i renaixement són sinònims. (F)
  11. “Hipèrbole” i “hipèrbaton” són recursos retòrics. (V)
  12. Els textos lírics solen expressar emocions de manera objectiva. (F)
  13. Un narrador en primera persona ofereix una perspectiva subjectiva. (V)
  14. Un assaig és sempre una obra de ficció. (F)
  15. L'autobiografia es basa en fets reals. (V)

Descarregar

PDF Word HTML