Guia de Llengua i Periodisme: Estructura i Gramàtica

Altres llengües estrangeres2,88 KB

L'estructura de la notícia

Els elements que componen una notícia són: què, on, qui, quan i per què. L'estructura es divideix en:

  • Títol o titular
  • Subtítol
  • Avanttítol o sobretítol
  • Entrada
  • Cos de la notícia
  • Titolets o intertítols
  • Fotografies

Normativa de les vocals o/u

  • Plurals masculins: s'utilitza el morfema -os.
  • Mots invariables: s'escriuen amb -u els mots que acaben en -us.
  • Mots singulars: si acaben en -u, s'afegeix una -s per formar el plural.

Semàntica: Hiperònims, hipònims i antonímia

Mamífer és l'hiperònim dels animals vertebrats; gat, cérvol, ós i elefant són hipònims de mamífer.

Antonímia: es classifica en complementarietat, inversió (o reciprocitat) i gradació.

El Romanticisme i la literatura

Als segles XVIII i XIX, durant el Romanticisme, la literatura va recuperar i potenciar el gust per la fantasia.

Autors i obres

Entre els autors del segle XIX que tracten la narrativa de terror, cal esmentar R. L. Stevenson.

Característiques: espai, personatges i ambient.

El reportatge periodístic

El reportatge és un gènere periodístic en què el reporter o la reportera s'ha de documentar prèviament sobre el tema i ha d'anar en persona al lloc dels fets que són notícia.

Els pronoms personals

Els pronoms personals es classifiquen segons la persona:

  • Primera persona: coincideix amb l'emissor (jo).
  • Segona persona: coincideix amb el receptor (tu).
  • Tercera persona: no participa en l'acte de comunicació (ell, ella).

Pronoms díctics

Els pronoms de primera i segona persona són díctics, perquè fan referència a la situació comunicativa en què es troben els parlants.

Pronoms anafòrics

Els pronoms de tercera persona són anafòrics, perquè només es poden interpretar a partir d'un antecedent.

Figures retòriques i lèxic

  • Metàfora: consisteix en la substitució d'un element real per un d'irreal amb què manté una certa semblança.
  • Eufemisme: prové d'una expressió grega que significa 'ben parlar' i consisteix a substituir una paraula o perífrasi que expressa un concepte desagradable.
  • Disfemisme: és l'ús d'una expressió irònica o divertida per tal d'evitar anomenar un terme tabú.

Descarregar

PDF Word HTML