Què és la meteorització?

La meteorització és la disgregació de les roques provocada pels agents ambientals, que les fractura i altera els seus minerals. Pot ser mecànica, química o biològica.

Quina és la diferència entre erosió i sedimentació?

L'erosió és l'evacuació de materials per part dels agents geològics, mentre que la sedimentació és l'acumulació d'aquests materials a les zones baixes, formant conques sedimentàries.

Què és un sistema morfoclimàtic?

És el conjunt de formes de relleu i de tipus de paisatge que corresponen a un clima determinat.

Resum de meteorització, erosió i sistemes morfoclimàtics

Resum

El document explica els quatre processos geològics externs que modelen la superfície terrestre: meteorització, erosió, transport i sedimentació. Després analitza els factors que controlen el relleu, com el clima i el tipus de roca, i descriu els sistemes morfoclimàtics litoral, càrstic i granític, amb les seves formes característiques.

Punts clau

La meteorització disgrega les roques i pot ser mecànica, química o biològica.
La gelifracció i la termoclàstia són dos tipus de meteorització mecànica.
L'erosió evacua materials, el transport els trasllada i la sedimentació els acumula en conques sedimentàries.
El clima determina l'agent geològic dominant: gel en zones glacials, aigua líquida en zones temperades i tropicals, vent i canvis bruscos de temperatura en deserts.
En el litoral, les onades erosionen promontoris i caps i sedimenten a badies i cales.
El modelatge càrstic es deu a la dissolució química de les roques calcàries per l'aigua amb CO2.

Posa't a prova

Processos geològics externs

La superfície terrestre està sotmesa constantment a canvis produïts per quatre processos geològics externs:

Meteorització: és la disgregació de les roques provocada per l'efecte dels agents ambientals, que les fracturen i alteren els minerals. Té lloc de diverses formes:
- Meteorització mecànica: consisteix en el trencament de les roques a causa de tensions que poden originar-se per gelifracció (l'acció de falca que fa l'aigua quan es congela i augmenta de volum dins dels clevills de les roques) o termoclàstia (el trencament de les roques exposades a una insolació intensa, perquè s'escalfen i es dilaten més a l'interior que a l'exterior).
- Meteorització química: disgregació de les roques a causa de l'alteració química dels minerals. Pot ser per oxidació, dissolució o carbonatació.
- Meteorització biològica: trencament o alteració de les roques per l'acció dels éssers vius.
Erosió: és l'evacuació de materials per part dels agents geològics. La conseqüència és un desgast dels relleus i un modelatge característic del paisatge.
Transport: és el trasllat de materials per part dels agents geològics.
Sedimentació: és l'acumulació dels materials en les zones baixes de la superfície terrestre: les conques sedimentàries.

El modelat del relleu i el paisatge

Modelat del relleu: procés pel qual la superfície terrestre adquireix una forma determinada.
Paisatge: relleu + vegetació + elements biòtics.

Factors que controlen el relleu

Clima: determina l'agent geològic que actua.
- Glacials i periglacials: gel.
- Temperat i tropical: aigua líquida.
- Desert: vent i canvis de temperatura bruscos.
Tipus de roca: algunes roques, segons les seues característiques, seran afectades per un agent o no.
La capacitat de l'ésser humà per a modificar el relleu.

Un sistema morfoclimàtic

Són les formes de relleu i el tipus de paisatge que corresponen a un clima determinat.

Modelatge costaner o litoral

És el resultat de la dinàmica marina (onades, corrents i marees) sobre les roques que constitueixen el litoral, les quals actuen de manera distinta segons el tipus de roca. Quan arriben a la costa, les onades colpegen amb força:

Contra promontoris i caps: zones on preval l'erosió. Es formen penya-segats, plataformes d'abrasió, illots i arcs.
Contra badies i cales: zones on predomina la sedimentació. Es formen platges, albuferes, marenys, fletxes litorals i tòmbols.

Elements d'erosió i sedimentació marina

Erosió:
- Penya-segat: terreny o penya tallat en vertical a la costa.
- Plataforma d'abrasió: erosió a la part baixa d'un penya-segat produïda per la mar.
- Illot: illa menuda i despoblada prop de la costa.
- Arc: és un gran forat d'una roca costanera produït per l'erosió marina.
Sedimentació:
- Platja: terreny pla d'arena a la vora de la mar o d'un riu degut a la sedimentació.
- Albufera: llacuna litoral en costa baixa separada de la mar per un cordó d'arena.
- Mareny: terreny baix i pantanós que s'inunda amb les marees.
- Fletxa litoral: un cordó d'arena paral·lel a la costa que pot tancar part de la mar i formar una albufera.
- Tòmbol: cordó d'arena que uneix la costa a un illot.

Modelatge càrstic

L'agent responsable és la meteorització química que actua fonamentalment dissolent les roques: CO2 + H2O = H2CO3 i CaCO3 + H2CO3 = Ca(HCO3)2. Quan el bicarbonat perd diòxid de carboni, torna a formar-se carbonat insoluble que precipita.

Formes de relleu càrstic

De superfície: predominen les formes de dissolució. Apareixen buits, canals o tubs que en conjunt formen el lapiaz. A gran escala es formen clotades o dolines de contorn circular. Si la depressió és molt profunda i tubular, es denomina avenc.
D'interior: l'aigua de pluja penetra en l'interior del massís càrstic i el va buidant, o per dissolució o per erosió. S'originen galeries subterrànies, estalactites, estalagmites i llacs.

Modelatge granític

Com que el granit és una roca dura, sol presentar diàclasis o fractures. L'aigua de pluja o les arrels de les plantes s'hi introdueixen i produeixen la meteorització física.

Relleu: Caos de boles, que si romanen apilades donen lloc a una torre (Tor).