Tectònica de plaques: definició, moviments i causes

Resum

Aquest document explica la teoria de la tectònica de plaques, que descriu la superfície terrestre com un conjunt de fragments rígids. Presenta els tipus de plaques, com es mouen i interaccionen als seus límits, i les causes d'aquests moviments. L'estudiant aprendrà a relacionar les dorsals, les fosses i les falles amb el moviment de les plaques.

Punts clau

La superfície terrestre està dividida en plaques tectòniques rígides.
Hi ha plaques oceàniques (només litosfera oceànica) i plaques mixtes (litosfera oceànica i continental).
Als límits de separació es formen dorsals oceàniques i nova litosfera oceànica.
Als límits de convergència es formen fosses abissals, on es destrueix litosfera oceànica.
Als límits de lliscament paral·lel es formen falles de transformació, que no creen ni destrueixen litosfera.
Els corrents de convecció de l'astenosfera, l'empenta de les dorsals i la subducció són els principals motors del moviment de les plaques.

Posa't a prova

La tectònica de les plaques

La tectònica de les plaques explica com es generen les formes del relleu de la Terra, des de les muntanyes fins a les dorsals oceàniques i les fosses abissals.

Les plaques tectòniques

Segons aquesta teoria, la superfície terrestre està dividida en fragments o plaques rígides (plaques tectòniques). Hi ha dues classes de plaques:

Plaques oceàniques: formades per litosfera oceànica, com per exemple la placa Pacífica o la de Nazca.
Plaques mixtes: formades per litosfera oceànica i litosfera continental, com la placa Eurasiàtica.

El moviment de les plaques tectòniques

Les plaques tectòniques es mouen i interaccionen les unes amb les altres. Els moviments poden fer que dues plaques se separin, convergeixin o llisquin paral·lelament, cosa que produeix diverses formes geològiques a les seves vores o límits:

Límits de separació: apareixen dorsals oceàniques, per on es forma nova litosfera oceànica (ex: la dorsal atlàntica coincideix amb el límit entre les plaques eurasiàtica i nord-americana).
Límits de convergència: apareixen fosses abissals (o fosses oceàniques), on es destrueix la litosfera oceànica. Al límit entre les plaques de Nazca i sud-americana hi ha la fossa de Xile.
Límits de lliscament paral·lel: apareixen falles de transformació. Aquest tipus de moviment no crea ni destrueix litosfera (ex: la falla de San Andrés, que es troba al límit entre la placa nord-americana i la placa Pacífica).

Causes del moviment de les plaques

El motor de tots aquests processos és l'energia interna de la Terra, que actua a través de tres mecanismes principals:

Corrents de convecció: els corrents de l'astenosfera arrosseguen les plaques. El moviment horitzontal del material astenosfèric, que té un comportament plàstic, constitueix una força capaç de moure les plaques.
Empenta de les dorsals: la nova litosfera oceànica que es forma a les dorsals empeny les plaques en emergir des de l'astenosfera del mantell.
Subducció: la litosfera oceànica que es destrueix a les fosses abissals arrossega la seva placa en submergir-se al mantell.

Preguntes freqüents

Què són les plaques tectòniques?

Són fragments rígids en què es divideix la superfície terrestre segons la teoria de la tectònica de plaques. Poden ser oceàniques, formades només per litosfera oceànica, o mixtes, formades per litosfera oceànica i continental.

Què passa en un límit de convergència?

Les plaques s'acosten i es forma una fossa abissal, on la litosfera oceànica es destrueix en submergir-se al mantell. El document cita com a exemple la fossa de Xile, al límit entre les plaques de Nazca i sud-americana.

Quins mecanismes mouen les plaques tectòniques?

El document esmenta tres mecanismes principals: els corrents de convecció de l'astenosfera, l'empenta de les dorsals i la subducció. Tots tres es deuen a l'energia interna de la Terra.