Guia de Mètrica Catalana: Versos, Rimes i Estructures
Mètrica catalana: el decasíl·lab i l'alexandrí
Decasíl·lab sense cesura: pot tenir un accent predominant a la sisena síl·laba, o bé a la quarta i a la vuitena, en una adaptació de l'endecasillabo italià.
b) Alexandrí: el vers de dotze síl·labes és el més llarg i per aquest motiu és molt adequat per a la poesia narrativa. Pot portar la cesura a la sisena.
c) Els versos de nou i onze síl·labes són metres molt poc usats; tant poden portar cesura com no dur-ne.
La rima: definició i art major o menor
Rima és la repetició total o parcial de sons al final de dos o més versos a partir de la darrera vocal accentuada.
Les rimes dels versos d'art major s'indiquen amb una lletra majúscula (ABAB), mentre que les rimes dels versos d'art menor s'indiquen amb minúscula. (Els versos blancs es representen amb un guionet: -a-a).
Tipus de rima: consonant i assonant
La rima pot ser:
- Consonant: repetició dels sons vocàlics i consonàntics.
- Assonant: repetició únicament dels sons vocàlics.
Per tant, - a – a, ja que només rimen els versos parells amb rima assonant mentre que els senars queden lliures.
Rima masculina, femenina i esdrúixola
- Rima masculina, femenina i esdrúixola:
- Rima masculina (o aguda): apareix quan el vers acaba en mot agut.
- Rima femenina (o plana): apareix quan el vers acaba en paraula plana.
- Rima esdrúixola: apareix quan el vers acaba en paraula esdrúixola.
És freqüent la combinació, en una estrofa, de versos amb rima masculina i femenina. Les rimes esdrúixoles són poc freqüents.
2.3. Rima interna i rima lleonina
La rima interna pot ser de diversos tipus. La rima lleonina es dona quan rima el final del primer hemistiqui amb el final del segon hemistiqui del mateix vers: Salvem esculls entre cants i traülls (J.V. FOIX). O bé poden rimar paraules dins un mateix vers o a l'interior de versos diferents.
2.4. Rimes falses i varietats dialectals
La rima es basa en la identitat fonètica, no pas gràfica (rimen platja/imatge, però no rimen estimar/mar). Depenent de la procedència geogràfica del poeta, usarà una o altra varietat dialectal i, per tant, uns mots rimaran o no.
- Així, només/mariners no rima per als valencians.
- A les Illes rimen deixar/mar.
- En el català central rimen insurrecte/secta.
- En català occidental rimen ensems/temps.
Per exemple, els versos 2n i 5è de l'estrofa següent, només rimaran en el català de les Illes o del País Valencià: