Guia sobre els moviments d'avantguarda i documents formals
Apunts d'Anna: La literatura i les avantguardes
La literatura intentava imitar la realitat. Des del 1890 fins a la Segona Guerra Mundial, va intentar desfer-se de la tradició. La literatura ordena la realitat.
Els autors plantejaven la realitat tal com era: Subjectivisme (s. XX) vs. Realisme (s. XIX). L'objectiu era crear una nova realitat, agafant elements que no eren art i convertint-los en art.
Principals moviments d'avantguarda
- Surrealisme: Coses que no existien a la realitat (Dalí).
- Futurisme: Deixar la imatge real i produir una idea (Boccioni).
- Dadaisme: Burlar-se d'alguna cosa.
- Cubisme: Mitjançant figures geomètriques crear una idea (Braque).
- Expressionisme: Representar un sentiment (Munch).
- Abstraccionisme: Reduir una imatge a una idea (Mondrian).
- Fauvisme: Transmetre amb colors el que no podien amb formes (Matisse).
El final de l'avantguardisme va estar marcat per la tragèdia de la guerra i el descobriment dels camps de concentració, fet que va donar pas al Postmodernisme.
Els primers moviments d'avantguarda
Tendeixen a l'abstracció i es mostren fascinats per la tecnologia:
- El cubisme: presenta la realitat des de diverses perspectives.
- El futurisme: creat per Filippo Tommaso Marinetti, defensa un art dominat per la màquina, la velocitat i el progrés. Hi són importants els cal·ligrames.
- El dadaisme: amb Tristan Tzara, critica la llengua jerarquitzada pel poder.
El primer avantguardisme català va des del 1915 al 1924.
L'avantguarda a Catalunya
Joan Salvat-Papasseit és autor de Poemes en ondes hertzianes (1917), L’irradiador del port i les gavines (1921), La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923), que és la història de la iniciació amorosa d'una noia.
La segona avantguarda està dominada pel surrealisme. El 1924, André Breton en va publicar el manifest.
Josep Vicenç Foix (1893-1987) va escriure dos llibres en prosa influïts per les primeres avantguardes: Gertrudis (1927) i KRTU (1932).
La sol·licitud i la carta formal
La sol·licitud o instància és un document amb el qual ens podem adreçar a l'administració. Té una estructura clara i estàndard, amb aquestes parts: identificació del sol·licitant, exposició dels fets, sol·licitud, lloc i data, signatura i destinatari.
La carta formal és un document interpersonal que s'adreça a una institució, a una empresa o a un particular. L'estructura de la carta ha de tenir aquestes parts: dades del remitent, dades del destinatari, salutació, cos, comiat, nom i signatura, datació i informació addicional.