Guia de Poemes i Moviments de la Literatura Catalana
Bèlgica, de Josep Carner
Sobre l'autor
Josep Carner (Barcelona, 1884-1970) va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. També és conegut com "el príncep dels poetes catalans" i és el màxim representant de la poesia noucentista.
Anàlisi del poema
El poema Bèlgica és un homenatge al país que el va acollir, alhora que constata la impossibilitat de recuperar el camí perdut en la construcció de Catalunya. Un cop més, doncs, l'ideal és amb ell. És a "Bèlgica": en el país d'acollida, però també en el poema que rep aquest títol i que no és altra cosa que una creació.
Floral, de Gabriel Ferrater
Sobre l'autor
Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) és un dels autors més importants de la literatura catalana de la postguerra.
Anàlisi del poema
L'erotisme franc i el pas del temps són temes constants en les seves tres úniques obres, que més tard va recollir en el volum Les dones i els dies. És un poema de contingut autobiogràfic. El títol uneix la referència a la primavera del primer vers amb les noies, esclatants com flors, a les quals compara.
Cançoneta incerta, de Josep Carner
Sobre l'autor i el moviment
Josep Carner (Barcelona, 1884-1970) va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català, conegut com "el príncep dels poetes catalans" i màxim representant de la poesia noucentista. El Noucentisme va ser un moviment cultural molt present a Catalunya amb un caràcter modernitzador, que volia propiciar un desenvolupament científic i econòmic.
Anàlisi del poema
El tema de l'obra és la incertesa de la vida; no es pot preveure el futur fins que no s'hi arriba. Es divideix en tres estrofes:
- En la primera, el poeta se situa davant d'un camí que no sap on el portarà.
- En la segona, l'autor parla dels diversos camins i els dubtes que la vida li planteja, preguntant-se si el camí serà curt o llarg.
- En l'última estrofa, ens diu que no se sap si el camí que s'agafa serà bo o dolent, un fet que es pot comparar amb la vida mateixa.
Aigua marina, de Josep Maria de Sagarra
Sobre l'autor i el context
Josep Maria de Sagarra, periodista, dramaturg, poeta, novel·lista i traductor, va formar part del moviment literari del Noucentisme, molt present a Catalunya durant els primers trenta anys del segle XX amb la intenció d'influir en el desenvolupament científic i econòmic.
L'obra és un recull de diversos poemes de l'autor on s'analitza el procés de viure enamorat. Tracta el tòpic literari Carpe diem i gira al voltant de la importància de la unió entre el paisatge i l'amor, emprant també el tòpic locus amoenus. Cal mencionar que, en haver estat escrita l'any 1936, l'obra coincideix amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, una època difícil per a la literatura.
Anàlisi del poema
Aquest poema ens situa en un context de vida marítima. Tracta sobre l'entorn en el món dels vius i el temor cap al món posterior, el dels morts. Finalment, l'autor accepta que la mort és inevitable i prefereix aprofitar el que li queda de vida, gaudint-la i declarant el seu amor.
Vinyes verdes vora el mar, de J. M. de Sagarra
Sobre l'autor
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va ser autor d'obres dramàtiques molt populars. De formació noucentista, va evolucionar posteriorment cap al simbolisme i la poesia pura.
Anàlisi del poema
L'autor descriu un paisatge harmònic i verd amb un alt grau d'estimació, inspirat en el Port de la Selva, al nord de la Costa Brava, en una època en què estava ple de vinyes verdes vora el mar. Podem observar la personificació de les vinyes, ja que el poema sembla explicar com se senten durant el creixement i quan són tallades.
Oda a Guynemer, de Josep Maria Junoy
Sobre l'autor i el moviment
Josep Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955) va ser periodista, poeta i dibuixant. Va ser un dels autors que van introduir la poesia avantguardista a Catalunya, així com el Cubisme i el Futurisme en la literatura catalana. Com que els temps nous reclamen un art nou capaç de representar-los i explicar-los, l'avantguarda històrica expressarà les transformacions de la modernitat. L'avantguardisme és la tendència a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Anàlisi del poema
És un cal·ligrama amb una visió visual d'origen cubista; una oda, el cant a un heroi. Aquest heroi és Georges Guynemer, un capità de l'aviació francesa abatut per la força aèria alemanya durant la Primera Guerra Mundial el 1917, quan només tenia 22 anys. Era especialment estimat i aclamat pel poble francès, considerat un heroi de guerra. Representa la defensa no d'un país i un poble particulars, sinó d'una cultura comuna.
Moviments de la literatura catalana
El Renaixement
És un moviment cultural originat a Itàlia a finals del segle XV. Imposa una visió humanista i antropocèntrica (l'home és el centre del món) i té com a model de referència la cultura clàssica. En les obres dels poetes renaixentistes apareixeran trets del model poètic medieval.
Autors destacats:
- Cristòfor Despuig (Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa).
- Joan Timoneda
- Pere Serafí
El Barroc
Es desenvolupa arreu d'Europa en un context de crisi i aposta per una visió pessimista i negativa del món. Es caracteritza per potenciar un art i una literatura recarregats i artificiosos. Els poemes tenen una forma molt complexa i un llenguatge enginyós; el sonet és característic del Barroc. Els temes que tracta són la mort, el pas del temps i la fugacitat.
Autors destacats:
- Francesc Fontanella (Lo desengany)
- Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona)
El Neoclassicisme
Neix a França en el darrer terç del segle XVII. Propugna un retorn a les normes clàssiques i els personatges fan gestos heroics. Té una finalitat didàctica, com en el Renaixement. La poesia s'expressa a través de la faula didàctica i la sàtira, i el teatre, a través de la comèdia i la tragèdia.
Autors destacats:
- Jean Racine (fa ús de la tragèdia).
- Joan Ramis (Lucrècia, una tragèdia).
La Il·lustració
El Decret de Nova Planta de Felip V (1714) fa que la llengua catalana quedi marginada i la literatura culta es faci en castellà. Els poetes catalans segueixen les coordenades del Barroc, excepte en els textos narratius, que prenen les idees dels il·lustrats: l'exaltació de la raó, l'empirisme i la defensa de la llibertat i la igualtat de drets i deures.