Guia de pronominalització i sintaxi en català

1. La pronominalització

Subjecte

Normalment no admet substitució. No podem fer substitució en construccions ergatives (verbs intransitius que admeten que el SN en funció de subjecte ocupi la posició postverbal sense necessitat d’anar precedit d’un determinant): en.

CN (Complement del Nom)

SPrep introduït per de, sempre que el nom que complementa formi part del SV: en.

CD (Complement Directe)

• 1a persona: em, ens.
• 2a persona: et, us.
• 3a persona:
  • Reflexiu: es.
  • Indeterminat: en.
  • Determinat (definit, demostratiu o possessiu): el, la, els, les.
  • Neutre o oració: ho.

CI (Complement Indirecte)

1a persona: em, ens. 2a persona: et, us. 3a persona: es (reflexiu), li, els.

Combinació CD + CI

li + el, la, els, les / el, la, els, les + li = l’hi, la hi, els hi, les hi.

CRV (Complement de Règim Verbal)

Hi; introduït per la preposició de: en.

Atribut

Indeterminat: ho. Determinat: el, la, els, les. Si volem emfatitzar: en.

CPred (Complement Predictiu)

Hi. Amb els verbs dir-se, fer-se, nomenar, elegir: en.

CC (Complement Circumstancial)

Hi. Lloc introduït per la preposició de: en.

Col·locació dels pronoms

Posició enclítica (darrere) amb les formes verbals en infinitiu, gerundi o imperatiu. Davant (proclítics) o darrere en perífrasis i formes no personals si són infinitiu o gerundi. En la resta de casos, sempre abans del verb.

Observacions

Excepte el cas de la combinació els els, no és possible combinar dos pronoms idèntics (No els els facis). Tampoc no és possible la combinació en + ho, ni la de ho + hi.

En registres orals, els verbs que acaben en –er (àtona) admeten formes com conèixer-lo / conèixe’l o conèixer-nos / coneixe’ns. També amb l’imperatiu del verb dir: digues-me / digue’m.

2. Relatius i interrogatius

Què relatiu

El relatiu què commuta per el qual. Exemple: El ganivet amb què (el qual) he tallat el pa.

Què interrogatiu

L’interrogatiu què commuta pel SN quina cosa. Exemple: Encara no sé amb què (quina cosa) s’ha fet mal al dit.

Que relatiu / Que conjunció

Només el que relatiu substitueix un SN i té antecedent. El que conjunció només uneix paraules.

3. L'oració i la seva estructura

• Oració simple: un sol verb.
• Oració composta: més d’un verb.
• Oració juxtaposada: unides per l’entonació i els signes de puntuació (coma, punt i coma, dos punts).
• Oració coordinada: independència jeràrquica, enllaçades mitjançant nexes coordinants.
• Oració subordinada: dependència jeràrquica, la majoria s’uneixen també amb un nexe. Poden ser: adjectiva, substantiva o adverbial.

4. Categories gramaticals

• Nom.
• Adjectiu: designa característiques d’un ésser o cosa.
• Determinant: article, demostratiu, possessiu, numeral, quantitatiu...
• Pronom: substitueix el nom.
• Verb.
• Adverbi: expressa circumstància de temps, lloc, manera o quantitat.
• Preposició, conjunció i interjecció: exclamació, expressa dolor, oblit, avorriment...

5. Oracions adjectives

• Oracions especificatives: no van encapçalades per cap signe de puntuació.
• Oracions explicatives: van sempre entre comes.