Guia de les propietats del text i separació de síl·labes

Separació de síl·labes en català

Normes bàsiques per a la separació de síl·labes de dígrafs i grups consonàntics:

No se separen els dígrafs: gu (se-guir), qu (pa-quet), ll (pa-lla), ny (pe-nya) i ig (a final de paraula, com a ba-teig).

Requisits que ha de complir qualsevol text perquè el missatge que vol transmetre sigui eficaç.

L'adequació consisteix a adaptar el text a la situació comunicativa. Inclou:

Intel·ligibilitat: l'emissor ha de fer que el text sigui intel·ligible per al receptor.
Tema i propòsit: el tema pot ser especialitzat o general. El propòsit (conversar, explicar, convèncer, instruir) condiciona el lèxic, la sintaxi i l'organització del text.
Canal: la llengua pot ser oral o escrita. L'oral permet l'el·lipsi, mentre que l'escrit exigeix fer explícit el context situacional.
Formalitat: depèn del tipus de text i de la relació entre l'emissor i el receptor.
Àmbit de comunicació: per exemple, una carta pública o una intervenció en un programa radiofònic. Condiciona l'ús d'un registre més o menys formal.

La coherència garanteix que el text tingui sentit i una unitat lògica. Es basa en:

Quantitat d'informació: ha de ser pertinent i suficient.
Qualitat de la informació: ha de ser clara i precisa.
Estructura: la informació s'ha d'organitzar de manera lògica, normalment en paràgrafs.

La cohesió fa referència a les connexions gramaticals i lèxiques dins del text.

Connexió de paràgrafs i frases: han d'estar relacionats pel sentit mitjançant connectors, marcadors, introductors i relacionants.
Entonació i puntuació: la modalitat de l'oració (interrogativa, exclamativa, etc.) és clau per a la cohesió.
Relació semàntica: ús de paraules del mateix camp semàntic.
Correlació temporal: ha d'haver-hi una relació lògica en la seqüència temporal del text.

Els connectors són paraules o expressions que uneixen les diferents parts d'un text.

Marcadors d'ordre: en primer lloc, primerament...
Marcadors de continuïtat: a continuació, i, a més...
Marcadors d'èmfasi: sens dubte, en efecte...
Introductors temàtics: pel que fa a, amb relació a, respecte a...
Introductors explicatius: inclouen especificació (en concret), equiparació (de la mateixa manera), equivalència (és a dir), correcció (més ben dit) i exemplificació (per exemple).
Introductors de síntesi: en resum...
Relacionants contrastius: inclouen adversatius (però, tanmateix), restrictius (si més no), concessius (no obstant això) i contrapositius (en realitat, de fet...).
Relacionants consecutius: per tant, en conseqüència...

Un text ha de respectar les normes de la llengua.

Morfosintaxi: un bon text ha d'evitar anacoluts, frases embolicades, frases empobrides i una mala puntuació.
Lèxic: ha de ser adequat i precís perquè el missatge sigui eficaç.
Pronunciació i ortografia: són fonamentals tant en la llengua oral com en l'escrita.

La forma en què es presenta un text també és important.

És el toc distintiu que l'autor dona al seu text.

Riquesa i precisió lèxica: demostra la qualitat del lèxic emprat.
Variació sintàctica: la qualitat sintàctica mostra una redacció fluida.
Recursos retòrics: ús de figures com la metàfora, la personificació, la ironia, etc.
Originalitat: capacitat de crear un text únic i personal.