Guia de Semàntica, Fullets Informatius i Teatre Català
La monosèmia
Les paraules monosèmiques són aquelles que només tenen un significat, amb independència del context lingüístic en què s'integren.
La polisèmia
Les paraules polisèmiques són aquelles que tenen dos o més significats interrelacionats; la major part dels noms, els adjectius i els verbs més habituals d'una llengua són paraules polisèmiques.
Causes de la polisèmia
- Canvi d'aplicació
- Especialització
- Influència d'altres llengües
L'homonímia
Les paraules homònimes són aquelles que presenten identitat formal, però que tenen significats i orígens etimològics diferents.
- Homògrafs: quan s'escriuen igual (ex: seu, possessiu, i seu, del verb seure).
- Homòfons: quan coincideixen en el so però no en l'escriptura.
El fullet informatiu
Un dels recursos més pràctics per a exposar per escrit informació sobre un tema, d'una manera clara i breu, és l'edició d'un fullet informatiu.
Característiques del fullet
- Pot anar adreçat a qualsevol tipus de públic.
- Les dades principals del tema s'hi presenten en forma de resum o d'esquema.
- El receptor reconeix implícitament en l'emissor una certa autoritat sobre el tema tractat i confia que les dades exposades són objectives i fiables.
- El fullet és obra d'un col·lectiu i, per això, s'escriu en tercera persona o en forma impersonal.
- S'elabora en el nivell de llengua estàndard, amb un llenguatge senzill i directe.
Estructura
El fullet sol imprimir-se sobre un full doblegat en dues parts, que s'anomena díptic, o bé en tres parts, anomenat tríptic.
- Portada
- Pàgines centrals
- Contraportada
Recursos
- Marques tipogràfiques (guionets, etc.)
- Condensació de la informació (resum, esquema)
El fullet turístic
- Portada
- Text
- Imatges
- Altres elements
- El nom de l'entitat
Dècada dels anys 50
El 1955 es funda l'Agrupació Dramàtica de Barcelona que, a més de representar obres d'autors com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo, incorpora en les seues obres les tendències europees, com el teatre d'avantguarda o el de l'absurd.
Dècades dels anys 60 i 70
L'any 1960 es crea l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, oberta als nous corrents teatrals i a la introducció de nous mètodes d'interpretació que influiran decisivament en la creació i el desenvolupament de l'anomenat teatre independent. Aquests grups teatrals defensen una concepció del teatre com a instrument de lluita, amb una gran capacitat d'incidència política.