Guia de Termes Metafísics i Filosofia de la Realitat

Conceptes Fonamentals de la Metafísica

METAFÍSICA: branca de la filosofia que estudia la realitat com a totalitat, a diferència de les ciències, que n’estudien aspectes concrets. La metafísica tracta d’anar més enllà del que percebem.

CONTINGÈNCIA: una cosa és, podent no ser. Com és que estic assegut en aquesta cadira en comptes de no ser-hi?

ÉSSER: el que hi ha, el que existeix, la realitat.

NO-ÉSSER: el que no és, el que no existeix, el que no té realitat.

ESPIRITUALISME: existeix una realitat espiritual que va més enllà de la realitat física, de l’aparença.

MATERIALISME: no accepta l’existència d’una realitat espiritual. Tot el que hi ha és el que podem captar amb els sentits i té les propietats de la matèria (el que fonamenta la realitat i causa de totes les transformacions).

MONISTES: filòsofs que creuen en l’existència d’una sola realitat de què deriven les altres.

PLURALISTES: defensen l’existència de més d’una realitat.

DUALISTES: diuen que l’ésser humà està constituït per cos (realitat material) i ànima (realitat espiritual).

Per què existeixen les coses?

PRINCIPI DE LA CAUSALITAT: explora l’origen de totes les coses, la causa de tot el que existeix.

PRINCIPI DE RAÓ SUFICIENT: investiga la raó o les raons que puguin explicar tot el que existeix i succeeix.

TRANSCENDENT: que ultrapassa un ésser o una acció, que se situa més enllà de la seva naturalesa.

IMMANENT: que és interior a un ésser o una acció, que no depassa la seva naturalesa.

ETERNITAT: caràcter d’allò que és fora del temps, que no té començament ni final.

IMMORTALITAT: qualitat d’immortal, de no morir, que no pot morir.

FINITUD: allò que té fi, que està acabat, limitat.

TEMPORALITAT: qualitat d’allò lligat al temps i a les coses de la vida material.

REALITAT ÚLTIMA: causa final que dona sentit al món real, l’última peça de la cadena de causa-efecte dels canvis que es donen en la realitat.

PRIMER PRINCIPI: aquell a partir del qual es deriven tots els altres.

ENS SUPREM: allò que és plenament, perfecció absoluta.

ACTE PUR: realitat plena, inclou la potència plenament realitzada. Referent al binomi potència/acte (Aristòtil) que explicava els canvis del món físic. Si <potència és la possibilitat de ser quelcom>, acte és la realitat de ser-ho.

MOTOR IMMÒBIL: dins la cadena de motors que hi ha a la realitat, cal un motor no material, que no es mou per causa de cap altre (autosuficient).

MATÈRIA: allò de què estan fetes, o es poden fer, les coses. En l’origen de la filosofia, és una mena de massa indiferenciada d’on sorgien els elements i a partir de la qual es feien tots els cossos.

FORMA: aspecte, aparença externa, contorn, configuració.