Geogràfica (diatòpica): la varietat depèn del lloc de naixement.
Històrica (diacrònica): la varietat depèn de l'època i de la generació.
Social (diastràtica): la varietat depèn del grup social al qual es pertany.
Tipus de dialectes
Dialectes constitutius: són els primers que van existir; la resta en provenen.
Dialectes consecutius: són els que es creen a partir dels constitutius.
Models de llengua estàndard
Model unitarista: una varietat s'imposa a les altres.
Model composicional: l'estàndard es crea agafant característiques de tots els dialectes.
Model d'estàndards autònoms: conviuen diversos estàndards sense que afecti la unitat lingüística.
Blocs dialectals del català
Català occidental
Morfosintaxi:
Conservació de la -n- en certs plurals: homes, jovens.
Forma plena dels pronoms febles: me, te, se.
Present de subjuntiu amb [e] o [a]: cante, perda, perdes, perda.
Verbs incoatius amb increment -isc-: servisc, patisc.
Pervivència dels pronoms lo, los.
Lèxic i semàntica: mots característics com melic, espill, arena, corder, xiquet.
Valencià
Morfosintaxi:
1a persona del singular del present d'indicatiu en -e (cante) o sense desinència en la 2a i 3a conjugació (perd).
En la varietat apitxat, ús del passat simple: cantí, diguí.
Sistema de tres demostratius: este/eixe/aquell; açò/això/allò; ací/aquí/allí.
Ús dels possessius àtons.
Combinació de pronoms febles CI+CD: li'l.
Català central
Morfosintaxi:
Present de subjuntiu amb "i": canti, cantis.
1a persona del singular del present d'indicatiu amb -o: penso, canto.
Ús del numeral femení dues.
Ús de deix (2a persona de l'imperatiu) en tarragoní.
Lèxic i gramàtica: mots característics com noi, nono (infant), micaco (nespra), cargol (caragol).
Català balear
Morfosintaxi:
Desinència Ø en la 1a persona del present d'indicatiu: cant, estim.
Desinències -am, -au, -an en el present d'indicatiu: nosaltres cantam.
Ús de l'article salat: es, sa, ses.
Ús de l'article personal: en Biel, na Margarida.
Registres lingüístics
Registre col·loquial
Ús: oral i espontani.
Característiques: subjectiu, nivell baix de formalitat, primer registre que s'aprèn, gran expressivitat, elements incorrectes, construccions poc elaborades, oracions inacabades, lèxic limitat i repetitiu.
Registre estàndard
Ús: escrit o oral planificat.
Característiques: objectiu, nivell mitjà de formalitat, registre neutre, llengua correcta, construccions cultes però no recargolades, ús de cultismes coneguts, ús denotatiu del llenguatge.
Registre cientificotècnic
Ús: escrit i formal.
Característiques: objectiu, nivell alt de formalitat, neutre, ús de llenguatge formalitzat, oracions enunciatives, ús monosèmic del llenguatge (tecnicismes).
Registre literari
Ús: escrit, amb finalitat artística.
Característiques: subjectiu, nivell alt de formalitat, gran expressivitat, artificiositat, registre ric i versàtil, sintaxi complexa, ús de mots cultes, ús polisèmic del llenguatge.
