Teatre Romà: Comèdies de Plaute i Terenci

Introducció a la Comèdia Romana

La comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega. A causa de l'expansió territorial romana, van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdia d'esperit totalment romà.

Tipus de comèdia:

• Fabula Palliata: La comèdia a la manera grega. La seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium, però estava adaptada a l'ambient romà.
• Fabula Togata: Comèdia d'ambient romà en què els actors vestien la toga.

Plaute

Es va dedicar exclusivament a la comèdia pal·liata. Va escriure unes 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina... Totes aquestes comèdies segueixen un fil argumental semblant: els membres d'una família es veuen obligats a una separació forçosa, que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers.

Personatges protagonistes

• El vell: És el pare estricte amb els fills i els esclaus, furiós, de vegades avar; normalment és l'objecte de les burles de l'argument.
• La matrona: Sol ser la mare de la família, que Plaute presenta amb connotacions negatives. Té mal caràcter, és capriciosa i malgasta els diners.
• El jove: És el protagonista teòric de les comèdies plautines, tot i que queda eclipsat pel seu esclau, que és qui embolica i desembolica l'acció. Sol estar enamorat.
• La jove: Sol ser una cortesana o una jove donzella. La seva aparició en escena és molt limitada.
• L'esclau: És el veritable protagonista de les comèdies de Plaute: llest, murri, desvergonyit, mentider, que no s'atura davant de cap dificultat i que enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom, amics i enemics. És qui guia l'acció, provoca els embolics i aconsegueix desfer-los.

Personatges secundaris

• El soldat: Amb aquest personatge, es pretén ridiculitzar els militars en general; per això el presenta com un fanfarró, que presumeix de les seves conquestes, però en el fons és un covard i està faltat d'amants.
• El paràsit: És un personatge còmic i astut que fa el que sigui per omplir el seu estómac.
• El prestador: Personatge que vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs sense interessar-se per les circumstàncies dels deutors. Surt a escena exigint, dia rere dia, els diners a qui els hi ha deixat.

Característiques de l'obra de Plaute

S'inspirava en la Comèdia Nova grega, però va saber donar a les seves obres un caràcter romà i un estil personal.

• Personifica coses inanimades.
• Hi ha referències mitològiques amb la finalitat d'ornamentar el text.
• Se serveix de la contaminatio, que és el procés de composició d'una comèdia a partir de dos o més originals grecs.
• Utilitza la combinació de parts dialogades (diverbia) i parts cantades (cantica) que es recitaven acompanyades de música.

Llenguatge de Plaute

El llenguatge que utilitza és viu, ric, expressiu i ple de creativitat. Utilitza molts jocs de paraules, juraments, insults, repeticions, refranys, etc. El llenguatge també reflecteix les característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del llatí parlat del moment. Els personatges humils parlen de forma grollera, basta, no gens culta; en canvi, els de classe alta parlen una llengua més noble, elegant i distingida.

Terenci

Segle II aC. Fou un comediògraf posterior a Plaute. Nascut a Cartago, va arribar molt jove a Roma com a esclau. El seu amo el va educar i aviat li va concedir la llibertat. Entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l'introduïren en el cercle dels Escipions. Va morir l'any 159 aC durant un viatge a Grècia.

Les seves comèdies conservades són: Andria, Heautontimorumenos, Eunuchus (la més coneguda, l'argument de la qual tracta d'un jove que es fa passar per eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada), Phormio, Hecyra i Adelphoe.

Les comèdies de Terenci són més reflexives i no deixen tanta via lliure a l'espontaneïtat com les de Plaute. La seva estructura mètrica és menys variada que la de les comèdies de Plaute, i els personatges i l'aprofundiment psicològic esdevenen el nucli de l'acció. El llenguatge és més refinat i defuig dels acudits grollers, les frases fetes i els mots malsonants. És per tots aquests motius, juntament amb el seu caràcter més educatiu i moralitzador, que Terenci no fou tan popular entre el públic com ho fou Plaute.

Elements de la Ciutat Romana

Al centre de la ciutat romana s'encreuaven els dos carrers principals: el Cardo Maximus (nord-sud) i el Decumanus Maximus (est-oest).

• El Fòrum: Plaça pública situada a l'encreuament del Cardo i el Decumanus.
• Els temples: Edificis on se celebrava el culte als déus i, posteriorment, el culte imperial.
• La basílica: Edifici porticat on es reunia el tribunal de justícia i es feien reunions de negocis.
• La cúria: Lloc on se celebraven les reunions del Senat local o del consell municipal.
• Les tabernae: Botigues situades sota els porxos de la plaça pública i als baixos de les cases.
• El teatre: On es feien representacions teatrals (com les comèdies de Plaute i Terenci).
• L'amfiteatre: On tenien lloc les lluites de gladiadors i altres espectacles.
• El circ: On se celebraven les curses de carros, les competicions preferides dels romans.
• Les termes: Banys públics destinats bàsicament a la higiene i socialització dels ciutadans.
• Habitatges: Hi havia les cases unifamiliars o domus i les cases de pisos de lloguer o insulae.