L'Habitació Vermella de Matisse: Anàlisi i Estil Fauvista
L'Habitació Vermella d'Henri Matisse
Fitxa tècnica
- Títol: L'habitació vermella
- Autor: Henri Matisse
- Cronologia: 1908
- Tècnica: Oli sobre tela
- Estil: Fauvisme
- Tema: Escena costumista o de gènere
- Localització: Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg)
Context històric
L'època de les primeres avantguardes coincideix amb la rivalitat colonial entre les potències europees, la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el feixisme i el nazisme. És un món en crisi que revitalitza l'art i porta l'artista a la recerca d'elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials.
L'art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa les vivències interiors de l'artista, sovint rebutjat, que busca altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils passats, on la pintura pren el protagonisme de la innovació.
Estil: El Fauvisme
L'obra és d'estil fauvista (1905), el primer moviment d'avantguarda. El seu nom prové de “fauve”, que significa fera, i fa referència a l'aplicació violenta dels colors sobre la tela, trencant l'associació amb l'objecte representat.
Es caracteritza per:
- Prescindir de la profunditat i la perspectiva.
- Llibertat absoluta en els procediments pictòrics.
- Temes quotidians i intranscendents.
- Inspiració en l'art primitiu.
Descripció formal
Realitzat en oli sobre tela, l'obra mostra l'interior d'una casa on una dona, situada a la dreta, està ordenant una taula plena de gerros i fruites. A l'esquerra trobem una cadira i un paisatge darrere una finestra, format per un prat amb arbres i una casa al fons. Matisse utilitza la finestra per donar profunditat al quadre, però sobretot per destacar la decoració amb arabescos de l'interior de l'habitació.
El dibuix i la línia
El dibuix pren importància. Es basa en la línia corba, sinuosa i gruixuda, que pot arribar a descompondre la forma en contra de qualsevol expectativa de naturalisme i que dóna dinamisme. Els contorns dels arbres i la dona són simplificats per tal que estiguin més d'acord amb les flors dibuixades en el paper de la paret i les estovalles.
L'ús del color
El color s'allibera. És el color el que dóna lluminositat al quadre: no hi ha cap font de llum ni rastre d'ombres. Hi ha influència de Gauguin tant en l'ús del color com en l'ús de colors plans. El color es converteix en l'eix de la composició, sent de gamma reduïda però de molta intensitat.