No se li coneix cap mestre. Tenia un caràcter aristocràtic i altiu; menyspreava les opinions vulgars: “La majoria dels homes només busca afartar-se com les bèsties”.
Es conserven només alguns fragments de la seva obra. El seu pensament és força enigmàtic. Se’l coneix com «l’Obscur» per la dificultat d’interpretació de les seves idees. Parla de la naturalesa, però també dels humans, del coneixement i de l’ètica.
Estil aforístic: sembla que darrere les seves afirmacions hi ha quelcom massa important per a poder ser comunicat de manera simple.
El principi o arjé de totes les coses és el foc, principi actiu, intel·ligent i creador. El món sencer surt del foc i mor en ell per a tornar a renéixer.
En la societat, el principi és la guerra (construeix i destrueix). “La guerra és el pare de totes les coses”.
La realitat està sotmesa al canvi i el moviment (metàfora del riu). “Tot flueix” (Panta rei), “No ens podem banyar dues vegades al mateix riu”.
La lluita entre contraris o dialèctica no és caòtica o arbitrària, sinó que es realitza conforme a una Llei, un Ordre, una mesura: el Logos, la Raó, evita que el món sigui un caos, un producte de l’atzar.
L’home ha d’investigar el Logos i s’ha d’esforçar per a conèixer-lo i viure conforme a ell.
La concepció de la realitat distingeix dos ordres de coneixement: sensible, font d’opinió (les coses com semblen ser, no ens permeten conèixer la natura autèntica de la realitat) i racional, font de veritat, capaç de conèixer que el Logos governa les coses (“A la natura li agrada amagar-se”).
Parmènides (540-470 aC)
Poques dades sobre la seva vida; sembla que primer va ser pitagòric i després va crear la seva pròpia escola.
Exposa la seva obra en un poema, dividit en tres seccions: un Proemi i dues parts. El Proemi descriu un viatge a la llar de la deessa del coneixement, que revela al filòsof els dos camins de la vida: la via de la Veritat i la via de l’Opinió. Les aparences són enganyoses.
El primer camí és el perfecte, mentre els humans acostumen a escollir la via de l’opinió o de l’aparença. Dóna prioritat a la raó (allò que es pot pensar).
Divideix el món en allò pensable i allò sensible.
L’Ésser és. L’Ésser és imperible, inengendrat, etern, únic i immòbil, sense canvis ni moviment.
Nega el buit, el temps i la pluralitat.
L’Ésser no és com el percebem, no és l’aparença (el problema del coneixement és un problema filosòfic).
