Hermes amb Dionís: Escultura de Praxíteles
Hermes amb Dionís l’Infant
Autor: Praxíteles
Cronologia: 350 a.C. – 330 a.C. (meitats del s. IV)
Tipologia: exempta
Material: marbre
Dimensions: 2,15 m
Estil: grec clàssic
Tema: mitologia
Localització: Museu arqueològic d’Olympia
Biografia de l’Autor
Praxíteles, juntament amb Fidies, va ser un dels escultors més destacats de l’antiguitat. Va treballar amb molts materials, especialment amb marbre, i va fer que el marbre recuperés la popularitat que havia perdut a favor del bronze. La major part de les seves obres les coneixem per les còpies romanes.
Descripció Formal
Aquesta escultura està feta a partir de dos blocs de pedra. Formada amb un eix vertical, el cos forma una corba (S invertida) la corba praxiteliana, típica de Praxíteles: el contrapposto, més pronunciat (que forma la S), dóna més suavitat i lleugeresa al cos i equilibri entre el moviment i el repòs. Proporciona una sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs. Tot i que fa una pausa, aconsegueix la sensació de moviment.
L’escultura d’Hermes segueix el cànon de Policlet; el cos per set vegades el cap, en canvi, el cos de Dionís també segueix el cànon però no queda ben proporcionat.
Les escultures mostren uns cabells ja més naturals. Hi ha tendresa en les seves mirades, expressen els seus sentiments.
La túnica aconsegueix naturalitat amb la tècnica dels draps molls, una manera molt natural, marcant els plecs. Això dóna una sensació de pes.
Hi ha un contrast entre la sinuositat (el moviment) de la figura d’Hermes i la verticalitat de Dionís i la túnica (per sobre de l’arbre per suportar l’escultura).
Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs de la túnica i als cabells, on hi ha zones de clarobscur.
Temàtica
Hermes amb Dionís s’inspira en la mitologia grega i ens mostra a dos déus: Hermes, déu del comerç i missatger dels déus, i Dionís, déu del vi. L’estàtua estava en el Temple d’Hera a Olímpia, i la van descobrir l’any 1877. Li faltaven les cames i el braç dret, que ensenyava un rellotge.
Models i Influències
Praxíteles va seguir els canons de bellesa imposats en l’època clàssica, però va introduir canvis que van ser propulsors del nou llenguatge hel·lenístic. Es representen els déus i els herois amb actituds humanes; tenen gelosia, s’enamoren entre ells i els trobem en accions quotidianes. Reflecteixen emocions i sentiments, i tindran influència en el renaixement i en els escultors hel·lenístics.