Història i Antecedents del Cinema: Llanterna Màgica i Daguerreotip

Antecedents del Cinema i la Fotografia

Examen de Cultura Audiovisual

Llanterna Màgica

Aparell que consisteix en una capsa a l’interior de la qual hi ha un focus lluminós i unes lents que permeten projectar imatges fixades sobre uns vidres. És considerat el precedent més directe del projector cinematogràfic.

Cambra Fosca

Aparell òptic que consisteix en una caixa tancada i opaca amb un forat a la seva part anterior per on entra la llum, la qual reprodueix dins la caixa una imatge invertida de l’escena situada davant ella.

Desenvolupament Històric

• Al segle IV a.C., Aristòtil ja va parlar del fenomen òptic que podem apreciar amb la cambra fosca.
• La ciència àrab també va fixar i emprar el fenomen de la cambra fosca.
• El seu gran desenvolupament es va produir al llarg del Renaixement.
• Leonardo Da Vinci la va utilitzar i també va parlar de la conveniència d’aplicar una lent per millorar la qualitat de la imatge.
• Nombrosos pintors, especialment paisatgistes, es van beneficiar del seu ús per dibuixar els seus esbossos.

Però el repte era aconseguir que aquesta imatge quedés fixada per si mateixa, sense necessitat d’un dibuixant. Aquí entra en joc l’ús de substàncies (sals de plata) fotosensibles a la llum.

Càmera Estenopeica i el Naixement de la Fotografia

Aplicació del fenomen visual que es produeix a la cambra fosca. ESTENOPE significa forat en grec. Per tant, la càmera estenopeica és aquella càmera destinada a fer fotografies i que és tan senzilla que només té un forat molt petit perquè hi entri la llum.

Nicephore Niépce: La Fixació

El senyor Nicephore Niépce, científic i investigador, va ser el primer a aconseguir la fixació de les imatges produïdes per la llum (foto-grafia). Va descobrir que si submergia el suport emulsionat dins un bany d’hiposulfit sòdic (o bany de fixació), la imatge quedava inalterable. La llum ja no enfosquiria aquella imatge més.

Louis Daguerre i el Daguerreotip

Paral·lelament a les feines de Niépce, Louis Daguerre havia millorat les càmeres estenopeiques aplicant un objectiu per augmentar la qualitat i nitidesa de la imatge, al temps que redueix el temps necessari d’exposició. Millorada la càmera, Daguerre es va trobar en situació de poder presentar en societat el seu invent.

La Primera Demostració Pública

El mes de juny de 1839, a la Societat Científica de París, va fer la primera demostració. Va ser un èxit i el Govern Francès li va donar recolzament. En menys de sis mesos, el dia 10 de novembre de 1839, ja es va fer la primera fotografia a l’estat espanyol, a Barcelona. En aquesta fotografia no hi apareix cap persona, ja que el temps d’exposició era llarg.

Evolució del Suport Fotogràfic

Daguerre va posar nom a les fotografies que feia la seva càmera (Daguerreotips): eren planxes metàl·liques (no es podien trencar). Més endavant, van ser substituïdes per plaques de vidre i, finalment, per paper (rodet) que anava dins la càmera. Daguerre posava planxes metàl·liques dins les seves càmeres i aquestes anaven col·locades dins un estoig. Els aficionats tenien les seves pròpies plaques de vidre.

El Temps d'Exposició i la Postura

El temps d’exposició era molt llarg i la gent havia d’estar totalment rígida. Normalment estaven asseguts per mantenir l’estabilitat, però d’altres estaven drets i tenien una estructura darrere seu que els mantenia rectes i rígids. Es necessitava un trípode per aguantar la càmera.

Impacte Social i Propagandístic

Les diferents monarquies es van fer retrats, i tota la pintura a l'oli va veure aparèixer els fotògrafs oficials de la cort. Després van aparèixer les càmeres amb 4 objectius o més: obrien un objectiu, esperaven el temps corresponent i després canviaven de posició i repetien el procés.

La fotografia va ser cara, però no tant com la pintura. Una altra cosa que es feia eren les targetes de visita. La burgesia va ser un gran client, però la monarquia ho va utilitzar moltíssim. La gent traficava fotografies de monarques (cromos).

Es van anar millorant els objectius i les substàncies per fer la feina més ràpid, i les persones van començar a aparèixer a les fotografies. La fotografia tenia una capacitat propagandística, que va ser una eina des dels inicis. La gent acomodada viatjava a altres països i fotografiava els llocs exòtics que visitaven (part arquitectònica i antropològica).