Història i Art del Segle XIX: Unificació Alemanya, Neoclassicisme i Romanticisme

Unificació Alemanya: Procés i Conseqüències

La Unificació Alemanya va iniciar-se al segle XIX. El territori de parla alemanya era un conjunt de més de 30 estats independents, entre els quals destacaven Prússia i Àustria per la seva força política, econòmica i militar. Els habitants d'aquests estats es reconeixien com a alemanys, compartint llengua, cultura i història comunes. Intel·lectuals romàntics i nacionalistes alemanys van difondre aquests elements comuns entre tots els alemanys, manifestant el desig de crear un estat alemany unificat.

El primer pas cap a la unificació fou la creació, el 1833, del Zollverein o unió duanera, que va incloure una gran part dels estats alemanys. Promoguda per Prússia, aquesta unió va significar la creació d'un espai econòmic alemany.

La unificació pròpiament dita (1861-1871) va ser encapçalada per Prússia. El canceller prussià Otto von Bismarck va annexionar per força a Prússia tots els altres estats, derrotant Àustria per impedir que encapçalés el procés d'unificació. El 1871 es va poder constituir el Segon Reich, amb l'emperador Guillem I de Prússia. La unificació estava feta, però no completa, perquè Àustria havia quedat exclosa. Alguns nacionalistes en van seguir reclamant la unió.

Neoclassicisme: Art, Arquitectura i Ideals Burgesos

El Neoclassicisme és un estil artístic nascut a França a finals del segle XVIII, que reflectia els gustos de la burgesia revolucionària.

Arquitectura Neoclàssica

Els edificis s'inspiraven en les construccions gregues i romanes, i s'hi troben elements propis de l'arquitectura grecoromana, com:

• Els ordres arquitectònics
• El frontó
• L'entaulament
• La construcció a partir de figures geomètriques

Pintura Neoclàssica: Jacques-Louis David i J.A. Ingres

Jacques-Louis David (1748-1825) i Jean-Auguste-Dominique Ingres van ser figures clau. David, el primer artista amb ideologia liberal, va destacar per obres on abunden temes com l'heroisme, el sacrifici per la pàtria i per les idees. Les característiques principals de la pintura de David són:

• La serenor i l'absència de moviment
• La recerca de la bellesa ideal
• Un dibuix acurat
• L'ús només dels elements imprescindibles per expressar una idea

Romanticisme: Expressió, Emoció i Natura en l'Art

El Romanticisme és un estil pictòric nascut a França després de la derrota de Napoleó el 1815. Va néixer com a reacció d'alguns artistes contra l'estètica del Neoclassicisme. S'interessaven pels sentiments de les persones i els gestos dramàtics, representaven moviments accentuats i organitzaven la composició en funció de línies dinàmiques com les diagonals.

Els artistes no defugien pintar elements considerats lletjos o desagradables, com la vellesa, el terror o el dolor. El color predomina sobre el dibuix. Els temes recurrents inclouen:

• Escenes revolucionàries
• Desastres
• Manifestacions de la violència de la natura (terratrèmols, tempestes...)

Artistes Romàntics Destacats

Artistes destacats són els francesos Théodore Géricault (1791-1824) i Eugène Delacroix (1798-1863), i l'alemany Caspar David Friedrich.