Història de l'Art: Escultura Grega, Romana i Bizantina

Materials: bronze (cera perduda), marbre (blanc) i, en menor mesura, fusta, or i vori

Tipologies

• Relleu: decorar timpans i frisos en temples i altars.
• Escultura exempta (per totes bandes): evolució del cànon de bellesa, bellesa ideal (proporció, equilibri, simetria, expressivitat, volum, dinamisme).

• Utilitzen un realisme idealitzat, s’inspiren en la natura i en la realitat però creen escultures perfectes.
• Temàtica: figura humana (déus, heroïnes, atletes com a model de bellesa).
• Policromia perduda.
• Tècnica de la cera perduda.

Precedents

• Període geomètric (s.VIII aC): petites figures de caràcter religiós.
• Escultura monumental (s.VII aC): contacte amb Orient, influència egípcia.

Etapes de l'escultura grega

Període arcaic (s.VII-VI aC)

• Representació de figures humanes:
  • Figura masculina: koúroi o curos (atletes nus).
  • Figura femenina: kórai o cores (dones vestides, sacerdotesses).
• Formes i estil: influència del model oriental (Egipte).
• Rigidesa i frontalitat del cos (exceptuant cama avançada, molta musculatura).
• Monumentalitat (fins a 3m d’alçada).
• Concepció esquemàtica del cos i rostre (geometria).
• Rostre sense expressivitat, somriure aritmètic/arcaic.
• Exemples: Kóre del pèplum (500 aC).

Període clàssic (s.V-IV aC)

• Reproduir el cos humà amb proporcions equilibrades, model de bellesa.
• Domini absolut de la tècnica:
  • Arrodoniment de la musculatura.
  • Contrapposto: posició natural i equilibrada en repòs.
  • Corba praxiteliana: arcuació de l'escultura en forma de “S” invertida.
• Pèrdua de rigidesa i frontalitat.
• Cànons de proporció matemàtica entre cap i resta del cos.
• Artistes destacats: Policlet, Miró, Fídies.

Període postclàssic/segon classicisme (s.IV aC)

• Reflectir sentiments i emocions: expressivitat del rostre.
• Artistes destacats: Praxíteles, Escopes, Lisip.

• Guerrers de Riace (460-430 aC)
• Dorífor (430 aC) – Policlet
  • Cànon.
  • Contrapposto (dinàmic i estàtic).
  • Original de bronze, còpia romana de marbre.
• Hermes amb Dionís infant (350-330 aC) – Praxíteles
  • Corba per dinamitzar la composició.
  • Contrapposto.
  • Sinuositat i verticalitat.
  • Delicadesa.

Període hel·lenístic (s.IV-I aC)

• Composicions dinàmiques: trencament amb la serenitat i equilibri clàssics.
• Noves formes: tensió i moviment.
• Gran expressivitat: sofriment i passió (pathos).
• Grups escultòrics.
• Temàtica: retrat i anècdota – pas de l'idealisme al realisme.

• Victòria de Samotràcia (200 aC)
  • Tensió.
  • Moviment.
  • Sensualitat.
• Laocoont i els seus fills (s.III-II aC) – Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
  • Dinamisme.
  • Expressivitat.
  • Pathos.
  • Unitat compositiva.
  • Original de bronze, còpia romana de marbre.

Art etrusc

Referents històrics

• Origen: s.X aC (Àsia Menor).
• S.VIII aC: comerç amb Magna Grècia, llatins i sabins.
• Barreja d’art grec i art oriental: important influència en l’art romà.
• Importància de les creences religioses i ritus funeraris.

Arquitectura

• Ús de l’arc i la volta: origen mesopotàmic i introducció al continent via etruscs.
• Tombes: construïdes o excavades; coberta cònica; alt nivell tècnic.
• Temples: podi, tres cel·les, pòrtic amb columnes, coberta a dues aigües.
• Ordre toscà: Columna llisa amb base i capitell «dòric». Entaulament amb arquitrau llis, fris sense tríglifs ni mètopes i amb cornisa.

L’art romà

Influències

• Origen eclèctic: influència etrusca, grega i hel·lenística.
• Diversitat i fusió d’influències en la construcció d’edificis.

Innovacions i incorporacions

• Arc de mig punt.
• Volta de canó.
• Volta d’aresta.
• Ordres grecs + ordre toscà + ordre compost (capitell jònic i corinti).
• +Prioritat funcional i tècnica davant d’estètica: avenços en enginyeria.

Urbanisme romà

• Romanització: homogeneïtzació.
• Sistema d’ordenament geomètric en quadrícula: ciutat de nova construcció.
• Ciutat dividida en quatre parcel·les:
  • Cardo (N-S).
  • Decumanus (E-O).
  • Fòrum (encreuament): edificis públics més importants.
• Vies de comunicació: desenvolupament i cohesió del territori (Via Augusta).
• Obres d’enginyeria: Ponts i aqüeductes.

Arquitectura pública religiosa

• Edificis religiosos: temple (influència etrusca i grega).
• Edificis civils:
  • Destinats a la diversió: termes, teatres, amfiteatres, circ.
  • De caràcter administratiu: basílica.
  • De caràcter commemoratiu: columnes commemoratives, arcs de triomf.
• Materials: pedra, maó i opus caementicium (formigó).

• Panteó (118-128): dedicat a tots els déus. El disseny original no s’ha conservat, avui dia és diferent. Adrià ho va fer construir. Recorda a un temple grec (part del davant): pati, pronaos, entrada. Octàstil (8 columnes), 3 naus.
  • Interior: Cúpula molt gran, 8 pilastres/contraforts, al mig hi ha altars.
  • Exterior: Fus de la columna és de granet. Tambor, dividit en 3 pisos, existència d’arcs per repartir el pes.
  • Significat de l’obra: 7 altars dedicats a les divinitats celestials. Cada filera de columnes és una planta.

Arquitectura pública civil

• Edificis civils destinats a la diversió:
  • Termes: edificis públics destinats als banys en piscines d’aigua calenta (caldarium), aigua tèbia (tepidarium) i aigua freda (frigidarium).
  • Teatres: edifici d’estructura semicircular, similar al teatre grec, però construït sense aprofitar el desnivell del terreny.
  • Amfiteatre: planta el·líptica; unió de dos teatres. S’utilitzaven per representar lluites de gladiadors, naumàquies (batalles navals) i venationes (lluites amb animals).
  • Circ: curses de quadrigues i activitats atlètiques.
  • Amfiteatre Flavi o Colosseu (72-80).
• Edificis civils de caràcter administratiu:
  • Basílica: edifici rectangular, format per tres naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons, destinat al comerç, a l’administració de justícia i a diversos actes públics.

Escultura romana

Característiques

• Subordinació a l’arquitectura: decoració.
• Estil: influència etrusca i grega: còpies de marbre d’originals perduts.
• Materials: marbre, pedra i bronze.

Retrat

• Exemples: bust, escultura exempta i escultura eqüestre.
• Influències: escultura funerària etrusca i realisme hel·lenístic.
• Època imperial (s.I): idealisme (influència grega clàssica).
• Època tardoromana (s.III-V): esquematització i voluntat de solemnitzar.

Relleu històric

• Alt grau narratiu: realisme i vivacitat d’escenes bèl·liques: grandesa imperial.
• Decoració arquitectònica: altars, arcs de triomf i columnes.
• Adequació a l’espai arquitectònic: relleu helicoïdal.

• August de Prima Porta (20aC – 14dC)
• Escultura eqüestre de Marc Aureli (176)

Art paleocristià

Característiques generals

• Mitjans s.I: difusió del cristianisme arreu de l’Imperi Romà.
• Obres de temàtica religiosa: destrucció de restes paganes.
• Condicionament de l’arquitectura al nou culte: basílica romana.
• Nova iconografia: finalitat doctrinal.
• Catacumbes: lloc de refugi, celebració i enterrament.

Decoració pictòrica

• Sarcòfags: relleu.

Art bizantí i islàmic

• 330: Constantí I consagra la ciutat de Constantinoble (colònia grega Bizanci).
• 395: constitució de l’Imperi Romà d’Orient (Arcadi // Teodosi).
• 476: caiguda Imperi Romà d’Occident. Constantinoble capital cultural i model artístic a imitar.
• s.VI: Justinià: gran capital de Bizanci.
• s.VIII – IX: iconoclàstia: destrucció d’imatges sagrades.
• 1453: caiguda Imperi Romà d’Orient (Imperi Otomà).

Art bizantí

Arquitectura

• Adequació dels edificis al culte i litúrgia religiosa:
  • Lluminositat.
  • Grans cúpules.
  • Rica decoració.

Escultura

• Orfebreria i relleus en vori: glorificació i enaltiment de l’emperador, militars i religiosos.

Arts pictòriques

• Pintura: pintura mural i sobre fusta vinculada a l’àmbit eclesiàstic i religiós.
• Mosaic: decoració d’espais arquitectònics, iconografia religiosa, riquesa cromàtica.

Art islàmic

Característiques generals

• Influències romanes, bizantines i visigòtiques.
• Art lligat a la religió.

Arquitectura

• Religiosa: mesquita.
• Civil: alcassaba, castell, palau, banys públics.

Escultura, pintura i mosaic

• Funció decorativa.
• Estils d’ornamentació: geomètrica, vegetal, arabesca i cal·ligràfica.