Història de l'àtom i tipus d'enllaços químics

Els models atòmics de Thomson i Rutherford

El físic britànic J.J. Thomson va descobrir que l'àtom no era indivisible. Experimentant, va trobar unes partícules més petites que l'àtom i amb càrrega elèctrica negativa, que va anomenar electrons.

Per a Thomson, l'àtom era una esfera on hi havia càrrega positiva i on es trobaven incrustats els electrons. La quantitat d'electrons era la necessària per compensar la càrrega positiva, de forma que l'àtom fos globalment neutre.

Ernest Rutherford va demostrar l'existència d'altres partícules dins de l'àtom. Va comprovar que aquestes partícules tenien càrrega elèctrica d'igual valor que la de l'electró, però positiva, i molta més massa que els electrons.

Segons Rutherford, aquestes partícules, denominades protons, es trobaven concentrades en una zona molt petita al centre de l'àtom, denominada nucli. Els electrons, en canvi, es trobaven a la part exterior, denominada escorça, descrivint òrbites circulars. Com que l'àtom no té càrrega elèctrica, el nombre de protons era igual al d'electrons.

La teoria atòmica de John Dalton

La primera teoria atòmica moderna va ser proposada per John Dalton a principis del segle XIX. Es basava en quatre punts fonamentals:

• Els elements químics estan formats per partícules petitíssimes, indestructibles i indivisibles anomenades àtoms.
• Els àtoms d’un mateix element són iguals en massa i en totes les altres propietats.
• Els àtoms dels elements s’uneixen en una relació numèrica senzilla per formar compostos.

Tipus d'enllaços químics i les seves propietats

Enllaços iònics

Estan sempre formats per un metall i un no-metall. Tenen una estructura molt estable perquè hi predominen les forces摘 atractives sobre les repulsives.

Propietats: els enllaços iònics són molt durs però molt fràgils alhora. No són bons conductors en estat sòlid, però sí en fusió o dissolució.

Enllaços metàl·lics

Estan formats per dos metalls. La seva estructura és compacta, formada per cations amb un núvol d’electrons en continu moviment que estabilitzen l’estructura.

Propietats: són dúctils i mal·leables; són molt bons conductors de l’electricitat.

Enllaços covalents

• a) Substàncies moleculars: són sempre gasos o líquids i són mal conductors de l’electricitat.
• b) Sòlids/cristalls covalents: són les substàncies més dures de la natura i són mal conductors.