Història de Catalunya: De l'Islam al Feudalisme

1. La Catalunya Islàmica

L'any 714, l'exèrcit musulmà va conquerir Saragossa. Des d'allà va iniciar la conquesta de l'actual territori català, que va ser força fàcil, ja que la majoria de poblacions van signar tractats de submissió.

Al nord de Catalunya, al segle IX, els reis francs van ajudar a expulsar els àrabs. La dominació islàmica va ser breu en aquesta zona, per la qual cosa rep el nom de Catalunya Vella. En canvi, la zona sud i oest del territori català (limitat aproximadament pels rius Llobregat, Anoia i Segre), que es coneix amb el nom de Catalunya Nova, restà durant quatre segles sota control musulmà:

• La població es va islamitzar (va adoptar la llengua àrab i la religió i els costums islàmics). També va introduir els seus avenços agrícoles.
• Van créixer les ciutats i se'n van crear de noves, entre les quals van destacar Balaguer, Lleida i Tortosa, les dues últimes convertides en regnes de taifes importants a partir de l'any 1031.
• El patrimoni que ha quedat de l'època islàmica és escàs: castells i torres defensives construïts a les zones frontereres, banys àrabs i edificis com la suda de Tortosa.

2. L'origen dels Comtats Catalans

Els reis francs, per protegir-se dels musulmans, van crear al llarg dels Pirineus una franja fortificada que s'estenia des de Pamplona fins a Barcelona i que van anomenar Marca Hispànica. La van dividir en comtats i van nomenar comtes per governar-los.

Entre els segles IX i X, aquests comtes es van anar desvinculant dels reis francs. A l'actual territori català aquest procés es va fer en dues etapes:

• El comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, Guifré el Pelós, va deixar en herència els seus territoris als seus descendents, sense que aquests fossin nomenats pels reis francs.
• El 988, Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc perquè li havia denegat l'ajuda per defensar Barcelona dels sarraïns. D'aquesta manera els comtats catalans esdevingueren independents.

Al segle X els comtes catalans van repoblar els seus territoris, que havien quedat gairebé deshabitats com a conseqüència de les guerres. Van concedir petites parcel·les de terra (alous) als pagesos, que van esdevenir propietaris lliures.

3. Feudalització i Expansió dels Comtats

La societat catalana va iniciar la feudalització a l'inici del segle XI:

• Per protegir els seus territoris dels sarraïns i pel desig d'obtenir rendes agràries, els nobles van obligar els pagesos a lliurar-los els alous. Aquests petits propietaris, a canvi de protecció, es van convertir en serfs.
• Els nobles van autonomenar-se barons i van fer aquest càrrec hereditari.
• Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va pactar amb aquests barons per restablir l'autoritat comtal: els va fer vassalls seus i va acceptar el sotmetiment de la pagesia. Les normes d'aquesta societat feudal es van regular en el codi dels Usatges de Barcelona.
• També es van fer vassalls de Ramon Berenguer I els altres comtes catalans. Va quedar establerta així l'hegemonia de la casa comtal de Barcelona.