Història de la ciència: des de l'antiguitat fins a la ciència moderna

Les dones en la ciència

Donesde la ciència:

• Marian: alquimista egípcia, germana de Moisès.
• Madame Lavoisier: va inventar el bany maria.
• Lise Meitner: física nuclear.
• Hipàtia: matemàtica.
• Irène Curie: investigà elements radioactius.

Terminologia científica

LASER: Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation.

TAC: Tomografia Axial Computaritzada.

Dones de la matemàtica:

• Madame du Châtelet: investigà geometria i traduí el principi de Newton.
• Ada Lovelace: pionera en regles de càlcul i calculadors.
• Emmy Noether: descobriments geomètrics.

Ciència i disciplines

Ciència: conjunt de coneixements que constitueixen una branca del saber.

Social, antropologia: estudia l'home i el seu entorn.

Psicologia: estudia la ment i els seus processos.

Sociologia: estudia l'home en societat.

Història: narració de la vida dels homes.

Economia: estudia l'administració racional de les riqueses.

Ciències naturals i bàsiques: matemàtiques, física, química, biologia, geologia.

Ciències aplicades: medicina, farmàcia, arquitectura, astronomia, informàtica, arqueologia.

Pseudociència

Pseudociència i astrologia: intent de predir el futur mitjançant la posició dels astres.

Parapsicologia: estudia els fenòmens i actituds psicològiques inexplicables per la psicologia oficial.

Màgia: ciència que ensenya a fer coses extraordinàries.

• Màgia blanca: per mitjans naturals.
• Màgia negra: mètodes satànics i ciència oculta.

Astronomia i astrologia

Astronomia: va avançant, introdueix nous planetes i galàxies, obtenció de dades exactes, investigació espacial, teoria sobre l'origen de l'univers.

Astrologia: no fa canvis, sempre el mateix planeta, considera erròniament que la Terra és el centre del sistema solar, utilitza sempre els elements terra, aigua, aire i foc, a favor.

Història de la ciència

Edat mitjana

Paracels, iatroquímica. Albert Magne, establí el concepte d'afinitat química.

Segles XVI i XVII: revolució científica

Establiment dels fonaments de la ciència moderna:

• Astronomia: Galileu, teoria heliocèntrica. Kepler, teoria del moviment dels planetes.
• Física: Newton, teoria de la gravitació.
• Química: descobrí l'oxigen, cavendish descobrí l'hidrogen.

Segle XVIII

• Astronomia: teoria de l'origen de l'univers.
• Química: Lavoisier estableix el concepte de combustió.
• Enginyeria: Watt, màquina de vapor i revolució industrial.

Segle XIX

La ciència arriba a tenir un gran impacte social.

• Biologia: Darwin, evolució dels éssers vius. Pasteur, fermentació. Ramón y Cajal, estudi del cervell. Koch, bacil de la tuberculosi.
• Química: Mendeléiev, taula periòdica. Faraday, investigació del benzè, electròlisi i magnetisme. Pemberton, Coca-Cola.

Segle XX

• Teoria atòmica, models de Rutherford.
• Mecànica quàntica, teoria de la relativitat d'Einstein.
• Química nuclear: Curie i família.
• Medicina: antibiòtics, transplantaments, medicina nuclear, noves cirurgies.
• Transport: avions.
• Astrofísica i investigació espacial.
• Biotecnologia: manipulació genètica.
• Explosius: dinamita.
• Noves tecnologies: nanotecnologia, microprocessador, mitjans de comunicació, física de la matèria condensada, física de partícules.

Aplicació perversa de la ciència

• Tòxics i drogues.
• Medicació inadequada.
• Aliments amb productes nocius.
• Materials perillosos: amiant, cancerigen i productes de bellesa.
• Aerosols i pesticides.
• Tècniques abusives en biotecnologia.
• Mala utilització d'internet.