Història, Ciència i Psicologia: Fonaments i Epistemologia

Història, Ciència i Psicologia: Fonaments (II)

Què és la Ciència? Mètode Hipotètico-Deductiu

• Diferents definicions al llarg del temps.
• Actualment, la ciència es basa en el mètode hipotètico-deductiu. Aquest combina l'observació empírica, l'experimentació i la formulació d'hipòtesis, lleis i teories que han de ser contrastades per predir fenòmens.
  • Busca lleis: relacions consistents entre dos o més fenòmens. Es distingeixen dos tipus principals:
    • Lleis causals: estableixen una relació de causa-efecte.
    • Lleis correlacionals: descriuen com varien dos fenòmens de manera conjunta.
• El supòsit clau de la ciència és el determinisme: tot fenomen esdevé per un nombre finit de causes. Això no implica que aquestes causes siguin necessàriament conegudes o que el fenomen sigui inevitable (es pot parlar de probabilitats).

Determinisme en Psicologia: Tipus i Models

En psicologia, el concepte de determinisme es manifesta de diverses maneres:

• Determinisme Psíquic i Determinisme Físic.
• El determinisme pot ser de naturalesa:
  • Biològica
  • Mediambiental
  • Sociocultural
• El Model Biopsicosocial integra aquestes perspectives, considerant factors com:
  • Biològics: gens, hormones.
  • Psicològics: motivació, creences individuals, personalitat.
  • Socials: creences compartides, costums, cultura.

Indeterminisme i No Determinisme en Psicologia

A més del determinisme, en psicologia també es consideren altres perspectives:

• Indeterminisme: Accepta el determinisme, però assumeix que és impossible investigar-lo amb precisió, ja que l'acte d'observar o mesurar pot alterar el fenomen. Per exemple, la introspecció, on la ment s'observa a si mateixa.
• No Determinisme: Aquesta perspectiva, sovint present en psicologia, argumenta que l'ésser humà és lliure i escull lliurement la realització de les seves accions. Per exemple, la psicologia humanista sosté que les causes més importants de la conducta s'autogeneren des de l'individu.

Visions del Coneixement Científic: Racional o Social?

La producció de coneixement científic s'entén des de dues grans tradicions:

• Veure-la com una activitat racional independent del context. La ciència utilitza un mètode amb una racionalitat específica que la distingeix d'altres activitats humanes per explicar la realitat.
• Veure-la com una producció social. No hi ha una capacitat racional independent del context social i cultural d'un determinat moment històric.

Aquestes visions ens porten a entendre que el coneixement:

• O bé és una empresa objectiva i progressa sempre cap a una millor descripció de la realitat.
• O es tracta d'una activitat social i culturalment determinada, lligada a un espai i un temps històrics concrets.

Epistemologia: Filosofia Natural i Ciència Moderna (I)

• La filosofia natural: es basava en l'observació i classificació del món segons els principis de l'aristotelisme.
• La Revolució Científica i l'Aparició de la Ciència Moderna (segles XVI-XVII):
  • Sorgeix la ciència natural en oposició a la filosofia natural, proposant un examen directe de la natura en lloc de dependre d'argumentacions lògiques de les quals se'n feien derivar premisses. L'èmfasi es posa en l'observació empírica.
  • Discussió fonamental entre Empirisme i Racionalisme: Els sentits versus la raó (segles XVII-XVIII).
  • Aquesta discussió girava entorn de quina era la font més vàlida per adquirir coneixement del món.