Història de la ciutat d'Ilerda
Nom complet de la ciutat
Ilerda.
Fundació: Qui, quan i com
Ilerda era antigament la capital de la tribu indígena ibèrica dels Ilergetes i s'anomenava Iltirta.
Iltirta apareix com a capital dels ilergets en les monedes ibèriques en el turó de la Seu Vella.
Es pot arribar a pensar que Ilerda va ser una fundació romana ex novo. Les restes més antigues de construccions romanes són datades a finals del segle II a.C., però la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C.
Era un Municipium.
Era una ciutat de pas entre la costa i l’interior de la península.
Es situava en un lloc estratègic ja que es trobava en un encreuament de camins a la vora del riu Sicoris (Segre), per això també era una plaça forta que servia de defensa en cas d’atac.
Des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià. El motiu d’aquesta ubicació és perquè diverses fonts clàssiques es referixen a Ilerda, en especial a propòsit de la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.), descrita pel mateix Cèsar en el De bello ciuile.
Aquesta ciutat va ser molt important ja que va ser l’escenari de dos conflictes històrics: la guerra Sertoriana (70 a.C) i la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49 a.C).
Estructura de la ciutat, elements urbanístics
La ciutat està dividida per dos carrers principals;
Cardo: travessa la ciutat de nord a sud.
Decumanus: connecta l’oest amb l’est de la ciutat.
La ciutat: estava envoltada d’una muralla que anava des del turó de la Seu Vella fins a la part baixa de l’antic traçat del riu Segre.
El fòrum estava situat a l’actual plaça de Sant Joan, tot i que el sector més dinàmic de la ciutat es trobava a l’extrem est.
Cal afegir que l’edifici més notable eren unes termes públiques que van mantenir la seva funció, d'una manera o altra, fins a la Lleida musulmana.
Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut determinar amb certesa la naturalesa.
LA SEGONA GUERRA PÚNICA:
En començar la segona guerra púnica els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma.
Els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans per les elevades exigències econòmiques imposades pels romans. La revolta va ser esclafada, Indíbil mort en combat i Mandoni executat.
Ilerda va patir una forta crisi, segons demostra l’arqueologia, s’abandonaren molts edificis.
El 449 els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, que, tanmateix, es va refer.
RESTES ACTUALS
Un tros de muralla al sector de la Seu Vella.
(Tenia una extensió total de 23 hectàrees)
Restes d’una domus sota de l’actual auditori Enric Granadós.
(Es troba a la planta subterrània d’aquest. Es calcula que va ser abandonada a l’època baix imperial.)
Termes romanes: Situades a la zona est en una cruïlla entre el Cardo i el Decumanus.
(Van seguir actives fins la conquesta musulmana a la ciutat. Eren de caràcter públic.)