Història de la Corona d'Aragó: Cròniques i Institucions

Cancelleria Reial

Era un organisme burocràtic que s'encarregava dels papers de l'Estat. Les llengües oficials eren el llatí, el català i l'aragonès.

Crònica

És una narració de fets que poden interessar. Té relació amb el periodisme i la historiografia.

Almogàvers

Era el nom que rebien els soldats al segle XIII i varen formar un gran exèrcit per atacar musulmans i francesos.

Annexió de Mallorca per Pere III

Jaume III dominava Mallorca i Pere III li va exigir que fos el seu vassall, ja que volia dominar més illes mediterrànies fins a Grècia. Com que Jaume III s'hi va negar, Pere III va envair Mallorca, es va quedar amb l'illa i, per això, Mallorca es va annexionar a la Corona d'Aragó.

Illes mediterrànies incorporades a la Corona d'Aragó

Les dues illes incorporades són Sardenya i Sicília.

Crònica de Jaume I

Són unes memòries que el rei va obligar a escriure als seus col·laboradors. Parla detalladament de la conquesta de Mallorca, València, Múrcia i dels seus avantpassats.

Estil de la Crònica de Jaume I

• Llenguatge: Popular i improvisat.
• Forma: Autobiogràfica, amb l'ús del «nós» i «diguérem».
• Trets: Esperit militar, heroic, sentiment religiós i providencialisme.

Vida de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner fou un cavaller de vida novel·lesca que va participar en la conquesta de Menorca, en la lluita contra els francesos a Sicília i va fer l'expedició dels almogàvers a Orient, on participà com a administrador i, més tard, com a comandant. Va fer missions molt delicades al servei dels reis d'Aragó, Mallorca i Sicília. Va viure a Sicília, Perpinyà, Mallorca, Eivissa i València, on va començar a escriure la seva obra.

Estil de la Crònica de Ramon Muntaner

L'estil de la crònica de Ramon Muntaner es caracteritza per:

• Llenguatge senzill i directe.
• Ús de refranys i girs populars.
• Recursos propis dels joglars per mantenir l'atenció i l'interès dels receptors.

Estil de la Crònica de Pere III

L'estil de Pere III utilitzava un llenguatge culte i especialitzat. Era elegant, solemne, amb frases ben acabades, sintaxi ordenada i una redacció en forma autobiogràfica.