Història del Catalanisme: Accions i Figures Clau
Primeres Accions del Catalanisme
Valentí Almirall comença a destacar quan, el 1880, abandona el federalisme i decideix crear un partit polític català al marge dels partits estatals.
El 1881 crea el Primer Congrés Catalanista, intentant aplegar el màxim nombre de defensors de la identitat catalana i l’autonomia; trobaríem els intel·lectuals i els progressistes. Acords:
- Elaborar un document en defensa del codi civil català, ja que el govern de la Restauració és uniformitzador i no vol diferències.
- Començar les gestions per crear una acadèmia de la llengua catalana.
- Crear una entitat que s’encarregués de difondre el catalanisme per tot el Principat.
Aquesta entitat convoca, el 1883, el Segon Congrés Catalanista, que serà molt important políticament, ja que acaba definint la política catalana. Tot i que és un congrés inacabat, Tre Català convoca una trobada a la llotja de Barcelona. L’objectiu és intentar captar un altre col·lectiu, la burgesia. D’aquesta trobada en sortirà el Memorial de Greuges, un manifest que serà un document molt important pel catalanisme. És un recull de les reivindicacions que fa Catalunya per les quals se sent menyspreada pel govern espanyol; està escrit en castellà i hi ha reivindicacions culturals, polítiques i econòmiques. Representa el primer manifest polític unitari del catalanisme.
Valentí Almirall anirà perdent pes específic en el catalanisme a partir del 1886, quan publica Lo Catalanisme, una obra on recull el seu projecte polític, on el descriu com a republicà, laic i progressista. Això provoca que el sector més conservador del Centre Català marxi i, l’any 1887, fundin una altra entitat: Lliga de Catalunya.
El Centre Català i la figura de Valentí Almirall aniran perdent força fins que, al 1990, desapareixen definitivament.
Accions de la Lliga de Catalunya
Una de les accions va ser redactar un manifest l’any 1888: Missatge a la Reina Regent, que és molt contundent en el seu to reivindicatiu, i on demanen autogovern, corts pròpies i sobiranes, i el català com a llengua oficial.
Aquesta campanya posa de manifest la necessitat de tenir una entitat que aplegui totes les associacions catalanistes de tot tipus; alguns de la Lliga hi estaran darrere: Unió Catalanista.
Les Bases de Manresa: Unió Catalanista
Narcís Verdaguer funda, el 1891, la Unió Catalanista, una entitat que no es pot considerar un partit polític.
El 1892 es convoca la primera assemblea general de la Unió Catalanista a Manresa, amb l’objectiu d’elaborar un projecte de sobirania política comú a tot el catalanisme: Bases per la Constitució Regional Catalana, més conegut com les Bases de Manresa.
En aquest document reclamen el català com a única llengua oficial i el poder utilitzar el català a la parròquia.
Un problema és l’existència de dues generacions diferents de catalanistes que tenen maneres diferents d’interpretar el catalanisme. Per una banda, els que estan representats pel president: Lluís Domènech i Montaner, que representen una generació més intel·lectual i teòrica i que estaven poc disposats a participar en política; d’altra banda, el secretari: Enric Prat de la Riba, representa la generació més jove que vol acció política.
La Unió Catalanista anirà creixent i augmentant la seva presència en política a partir de 1898. Començarà a ser mal vista perquè és una alternativa al sistema polític espanyol.
La Lliga Regionalista
El 1990, el sector jove de la Unió Catalanista, representat per Enric Prat de la Riba, crea una institució: Centre Nacional Català, que estava vinculat a La Veu de Catalunya. Aquestes dues formacions s’uneixen el 1901 per tal de presentar-se a unes eleccions generals amb una candidatura conjunta coneguda com La Candidatura dels 4 Presidents; on es presenten com a diputats de la circumscripció de Catalunya Sebastià Torres, Santiago Rossinyol, Bartomeu Robert i Lluís Domènech i Montaner. Aquesta candidatura serà un èxit i tots quatre aconsegueixen ser diputats.
Després d’aquest triomf, decideixen fusionar-se i formen, el 1901, la Lliga Regionalista de Catalunya. El 1901 es presenten a les eleccions municipals i tenen molt d’èxit, especialment a l’Ajuntament de Barcelona, on aconsegueixen 11 regidors. És la primera vegada que un partit no dinàstic guanya unes eleccions a una ciutat important.