Història del Catalanisme: De Valentí Almirall a les Bases de Manresa
El naixement del catalanisme polític: Valentí Almirall
El 1880 es va crear el primer partit catalanista amb l’objectiu de debatre l’ideari català. Aquesta formació, impulsada per Valentí Almirall, tenia com a finalitat l’organització del segon Congrés Catalanista —que no es va arribar a completar— i aconsellava als catalans que únicament votessin partits catalans.
Més tard, hi va haver un intent d’unificació de tots els codis civils, però no es va aprovar. Un altre objectiu clau del catalanisme va ser el Memorial de Greuges, un recull de queixes de Catalunya envers l’Estat espanyol adreçat al rei Alfons XII.
El Memorial de Greuges i la burgesia
En aquest memorial, la burgesia catalana posava de manifest el descontentament per:
- La signatura dels convenis comercials amb França i el Regne Unit.
- Els intents d’unificació del Codi Civil.
La mort del rei va impedir que es duguessin a terme les peticions del memorial. Valentí Almirall va definir el catalanisme en el llibre “Lo Catalanisme”, on presentava Catalunya com la solució a tots els problemes d’Espanya. El 1885, Almirall va ser marginat políticament: Madrid el veia massa catalanista i, a Catalunya, se’l considerava massa espanyol. El 1888, va sorgir una nova generació política que va crear la Lliga de Catalunya per defensar els interessos del país.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
El 1891 es va fundar la Unió Catalanista a Barcelona. Aquesta entitat pretenia reunir l’heterogeni moviment catalanista amb l’objectiu de defensar els interessos de Catalunya.
Les Bases de Manresa (1892)
El 1892 es va celebrar a l’Ajuntament de Manresa la primera assemblea de delegats de l’organització, que va aprovar les Bases per a la Constitució regional catalana, conegudes com a Bases de Manresa. El document constava de 17 bases que proposaven:
- Reorganitzar la relació entre Espanya i Catalunya.
- Atorgar al Principat una gran autonomia política i econòmica.
En aquell context, els catalans veien Espanya com un obstacle per al desenvolupament de Catalunya, mentre que els sectors espanyols no acceptaven l’existència d’una identitat nacional diferenciada.