Història del Cinema: Free Cinema, Expressionisme Alemany i Constructivisme Rus

Free Cinema: Orígens i Compromís Social

Neix a Gran Bretanya a finals dels anys 50, paral·lelament a la Nouvelle Vague a França i al Neorealisme Italià.
Sorgeix com a reacció al cinema de Hollywood i a la seva artificiositat.
Els protagonistes eren membres de les classes més populars.
És un cinema socialment compromès, que mostra els problemes de les classes més desfavorides.
Els problemes que s'hi mostren inclouen les diferències de classes, la manca de formació/estudis, les desigualtats econòmiques i l'explotació de la classe treballadora.
En el fotograma es pot veure un jove treballador en un entorn obrer.

Els primers films (1895-1910) es caracteritzaven per:

Sorgeix després de la Primera Guerra Mundial.
Com a sentiment de derrota, l’art alemany s’expressa de manera tortuosa, reflectint un món interior turmentat.
Va tenir lloc entre les dues guerres mundials (1918-1933).

S’ubica entre els anys 1917 i 1924 a l’URSS.
A partir de la Revolució del 1917, els dirigents van utilitzar el cinema, el cartellisme i els documentals com a eines d’adoctrinament i propaganda del nou règim.
L’art es concebia com a valor funcional i l’artista com a constructor de la realitat, buscant l’apropament de l’art al poble.
Les temàtiques eren revolucionàries, obreres i patriòtiques.

Llenguatge propi: el cinema com a eina de propaganda.
Muntatge amb càmeres múltiples i angles extravagants.
Incorporació de la massa anònima.
Manipulació plàstica de l’espai i el temps mitjançant el muntatge, com a recurs sintàctic.
Exaltació del muntatge com a principal recurs estètic i gènere.
Realisme documental.