Història del còmic modern i l'edat d'or dels superherois

El naixement del còmic modern

Richard F. Outcault i The Yellow Kid (1895)

La tira còmica The Yellow Kid apareix en el diari World. The Yellow Kid (Hogan’s Alley) són les aventures d'un nen en un barri popular d'una gran ciutat. Eren macrovinyetes que ocupaven mitja pàgina i que mancaven d'una seqüència cronològica precisa. Els textos eren escrits en les robes del personatge i eren de caràcter humorístic amb certs tons crítics i irònics de la realitat social.

Pioners i primeres tires còmiques

• The Katzenjammer Kids (1897), de Rudolph Dirks: aventures d'una sèrie de nens germanoamericans.
• The Little Tiger (1897), de James G. Swinnerton: adreçat al públic infantil i que inicia els animals com a protagonistes.
• Happy Hooligan (1898), de Frederick B. Opper: que relata les aventures d'un simpàtic rodamón.
• Little Nemo in Slumberland (1905), de Winsor McCay: estableix diferents plànols amb una expressió visual i narrativa imaginativa; el personatge canviava de grandària i d'estat d'una forma que recordarà el posterior surrealisme.
• Krazy Kat, de George Herriman: un gos policia enamorat d'una gata que, al seu torn, està enamorada d'un ratolí, el qual no li correspon.
• Gasoline Alley, per Frank King: publicada per primera vegada el 24 de novembre de 1918. Va introduir la continuïtat temporal real en les tires de premsa, mostrant com els seus personatges maduraven i envellien amb el transcurs de les generacions.

L'època d'or del còmic (1929-1945)

El còmic-book i els primers superherois

Van néixer els còmics d'aventures, el policíac i el de superherois; els dibuixos i expressions dels personatges es van anar fent cada vegada més naturalistes i reals.

• Tarzan, d'Alan Harold Foster (1929): narra les aventures de l'home-mico.
• Buck Rogers, de Dick Calkins: còmic de ciència-ficció.
• Dick Tracy, de Chester Gould (1931): coincidint amb l’època de criminalitat i gangsterisme als EUA, es va convertir en el detectiu de còmic més famós de tots els temps.

Tres dels gèneres més estesos van ser: l'aventura exòtica, la policíaca i la ciència-ficció.

• Flash Gordon, d'Alex Raymond (ciència-ficció), i Jungle Jim, de Dashiell Hammett, que barrejava aventura exòtica i de detectius (1934).
• Príncep Valent, d'Alan Harold Foster, el 1937.
• Superman (1938), de Jerry Siegel i el dibuixant Joe Shuster: representa els valors més tradicionals de la societat nord-americana: l'home fet a si mateix, model en el treball i en la societat, marit i amant abnegat i fidel, etc.
• Batman, per Bob Kane, i The Flash, escrit per Gardner Fox i dibuixat per Harry Lampert.