Història del Franquisme: Política, Guerra i Integració Internacional
Política Interior i Estructura del Règim
La Política Interior deriva de les necessitats de la guerra. El govern ja havia promulgat lleis des del novembre del 1936. Després de la Guerra Civil, aquestes lleis posen en mans de Franco el comandament únic, el poder legislatiu i l'executiu. Ell és el Cap d'Estat, i tots els ministres eren nomenats per ell. Des d'un principi, es va buscar comptar amb un grup de pressió que li donés suport.
El Decret d'Unificació i la Ideologia
Dins d'un mateix partit es concentren falangistes, carlins i tradicionalistes. Es va crear un Decret d'Unificació, és a dir, un partit únic, amb un cap: FRANCO. Els que no es van integrar van ser eliminats. Ideològicament, hi ha una barreja de la dreta tradicional catòlica, amb algunes dosis d'anticapitalisme i anticlericalisme de la Falange. S'imposarà el Nacionalcatolicisme, el primer document on es sintetitza és el Fuero del Trabajo.
Política Cultural i Censura
La Política Cultural estava vinculada a la religió catòlica i a l'Església, la qual controlava l'educació i la censura. L'Església controlava gran part de la producció del país. Es va crear una comissió de censura que controlava els espectacles públics.
Suport Social del Franquisme
El suport social del franquisme provenia de l'Exèrcit, el Clergat, l'Alta Burgesia i els Grans Propietaris. El franquisme va durar molt perquè molta gent l'acceptaria: les classes mitjanes estaven aterrides per les guerres i les experiències revolucionàries. La Guerra Civil va deixar la població exhausta i cansada, i aquesta majoria va preferir acceptar la situació. També va existir una oposició des de fora i des de dins del país, però va acabar fracassant.
Repartiment de Càrrecs
Franco va intentar repartir càrrecs:
- Falangistes: Ministres de Treball, Sindicats i Agricultura.
- Carlins: Justícia.
- Catòlics: Educació.
- Militars: Defensa.
Política Exterior i la Segona Guerra Mundial
El període de l'autarquia va estar determinat per la Segona Guerra Mundial (SGM). Franco coincidia amb l'Alemanya Nazi de Hitler, la qual dominava Europa. Per això, el corrent de la facció més feixista de la Falange, que volia establir vincles directes amb Hitler, ho va aconseguir.
Serrano Suñer i la Divisió Blava
Serrano Suñer va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors, i la política exterior va ser dirigida per un simpatitzant de Hitler. Franco va permetre crear la Divisió Blava, formada inicialment per 18.000 homes, però que amb els relleus van acabar sent 47.000. Aquests voluntaris van anar a Rússia, amb la propaganda d'anar a lluitar contra el comunisme.
Això va servir com a sortida per als falangistes combatius i per acostar-se a Hitler sense entrar del tot en la guerra, ja que la Divisió Blava era un cos de voluntaris. Davant un problema a Leningrad, la guerra va canviar de direcció. Es va substituir Suñer i l'octubre del 1943 Espanya es va declarar neutral davant la SGM.
Aïllament i Pressió Internacional (Post-Guerra)
Quan va acabar la guerra, hi havia una pressió molt gran per part de França, Gran Bretanya i els Estats Units, que van fer una declaració en contra del seu règim. Inclús l'ONU va condemnar el franquisme. Don Joan de Borbó també va fer un manifest en contra del règim.
L'Oposició Interior: Els Maquis
Des de dins, també van entrar grups de guerrillers, molts d'ells relacionats amb la Resistència Francesa, que van creuar els Pirineus amb l'objectiu de connectar amb focus de resistència de dins del país. Aquestes guerrilles es deien Maquis i van actuar per zones de muntanya.
El problema era que estaven aïllats i no tenien connexió amb la població, la qual tenia por i no en volia saber res. Finalment, els maquis van anar sent perseguits i eliminats per la Guàrdia Civil. Aquí moren els germans Sabater.
La Guerra Freda i el Canvi d'Estratègia
Amb el règim comunista d'Stalin dominant mig món, començaven a esclatar processos de descolonització i va esclatar la Guerra Freda. Tot va quedar dividit en comunistes (URSS) i capitalistes (EUA). Franco va donar la imatge exterior que tenia el suport de la població i va acabar completament amb els maquis. El Pla Marshall no va entrar a Espanya. El 1949 es va crear l'OTAN, però Espanya no s'hi va integrar, ja que hauria de tenir un sistema democràtic.
Integració d'Espanya en el Bloc Occidental
Amb l'amenaça de la Guerra Freda, els EUA volien establir vincles amb Franco, ja que estaven interessats per la posició estratègica d'Espanya i pel fet que el règim franquista estigués enfrontat amb els comunistes.
- Octubre de 1950: L'ONU aixeca el veto i la condemna al règim franquista. L'Estat espanyol ingressarà a la FAO i a la UNESCO.
- Gener de 1951: S'estableixen relacions diplomàtiques entre Espanya i els EUA.
- 1953: Es crea un acord en el qual els americans intercanviaven diners per bases militars.
- 1955: Espanya acaba entrant a l'ONU. Això suposarà la fi de l'autarquia.
Reiteració de la Pressió Internacional
Quan va acabar la guerra, hi havia una pressió molt gran per part de França, Gran Bretanya i els Estats Units, que van fer una declaració en contra del seu règim. Inclús l'ONU va condemnar el franquisme. Don Joan de Borbó també va fer un manifest en contra del règim.