Història del Microscopi i la Teoria Cel·lular

Història i evolució del microscopi

S. XVI-XVII: Primers microscopis pels oftalmòlegs. Gràcies a les lents convexes es podia augmentar la imatge. S. XVII: Antoni van Leeuwenhoek observa l'organització interna de la cèl·lula. S. XVII: Robert Hooke fou el primer a descobrir la cèl·lula i anomenar-la així, observant una làmina de suro.

El segle XIX i la consolidació científica

S. XIX: Matthias Schleiden estudia els teixits vegetals i Theodor Schwann estudia els teixits animals. 1858: Rudolf Virchow postula que tota cèl·lula prové d'una altra d'anterior; no existeix la generació espontània. 1861: Brücke afirma que la cèl·lula és l'element essencial.

Teoria cel·lular actual

• 1. Unitat estructural: És la part més petita de tot ésser viu.
• 2. Unitat funcional: Realitza les funcions de nutrició, reproducció i relació.
• 3. Unitat genètica: Tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula.
• 4. Reproducció: La informació genètica és necessària per a reproduir-se.
• 5. Metabolisme: Hi ha reaccions químiques dins de la cèl·lula.

Funcionament del microscopi

El microscopi augmenta la imatge. Necessita una radiació: un canó d'electrons en l'electrònic i la llum en l'òptic. L'objecte és travessat per una radiació que es desvia generant una imatge que passa per una lent d'augment. Les lents van en parella: la primera és la lent objectiu i l'altra és la lent ocular. La imatge es pot formar sobre el nostre ull (òptic) o en una pantalla fluorescent (electrònic). En el microscopi electrònic, les lents són imants que desvien la radiació; en l'òptic, són lents de vidre.

Mesura de massa indirecta

Aquest procés està vinculat a la velocitat de centrifugació.

Microscopi òptic

Funciona per transparència o, en el cas de la lupa, per reflexió. Utilitza llum natural o artificial. Pot ser monocular o binocular.

Microscopi electrònic

Utilitza electrons. Al S. XX es volien millorar els microscopis òptics i les seves lents, ja que no augmentaven prou. Hi havia una relació entre la radiació i els microscopis òptics. Utilitza detectors de rajos X per a obtenir més augments.

Microscopi Electrònic de Transmissió (MET)

Utilitza un canó d'electrons. Pel que fa al funcionament del microscopi electrònic, els electrons xoquen contra sulfats de coure generant rajos X i la difracció de la llum. Els àtoms dels sulfats de coure tenen la mateixa longitud que els electrons. Té propietats ondulatòries. Els electrons tenen una longitud d'ona menor que la llum. El MET funciona per transparència amb lents magnètiques. Utilitza un patró de difracció amb reixetes o cristall de difracció. Arriba a x200.000 augments en 2D.

Microscopi Electrònic de Barreja (MEB)

Funciona per rastreig i reflexió.