Història del Moviment Anarcosindicalista i la Setmana Tràgica
El moviment anarcosindicalista
A finals del segle XX hi va haver una forta repressió contra l'obrerisme. Tot i això, el 1902 es van començar a notar símptomes amb unes vagues iniciades a la conca del riu Ter i que l'any següent es van estendre per la zona de Barcelona, fet que va alertar les patronals i el govern mateix. Però l'anarcosindicalisme va prendre part després dels esforços de 1902.
No va ser fins al 1907 que va donar mostres de recuperació amb la convocatòria, per a l'any següent, del Segon Congrés Obrer Català, que va donar origen a la federació Solidaritat Obrera. Però, poc després de la creació d'aquesta federació, va patir la dura repressió de la Setmana Tràgica, fet que va perjudicar l'afiliació. No va ser fins al 1910 que es va recuperar la iniciativa de convocatòria.
El 1911 es va convocar el primer congrés on es van canviar el nom i van passar a dir-se CNT. La majoria d'afiliats eren de Barcelona, però també n'hi havia alguns de Galícia, Andalusia i el País Valencià. La CNT, més que un sindicat, era el resultat de la coordinació de petits sindicats de fàbrica molt ben cohesionats internament i força independents en la seva actuació.
La Setmana Tràgica (1909)
El 1903, no feia ni cinc anys de la pèrdua de les colònies de Sud-amèrica, Espanya va emprendre una nova campanya colonial, aquest cop al Marroc. De seguida van arribar males notícies de què es necessitaven més tropes. Això estava arruïnant les famílies perquè reclutaven joves en edat de treballar. Es tractava de reclutats únicament de Catalunya, ja que era com una mena de càstig perquè era l'àrea més revolucionària.
El 24 de juliol de 1909 es va constituir un comitè revolucionari de vaga amb missatges violents, sobretot contra l'Església, a qui culpaven del sofriment dels obrers. El que havia de ser una simple vaga es va convertir en una revolta urbana i la primera nit ja es va produir el primer incendi contra un edifici religiós. La revolta també es va estendre fora de Barcelona.
Al principi, el governador de Barcelona no volia treure l'exèrcit al carrer per no caldejar més els ànims, però el govern el va obligar a fer-ho i va preferir dimitir. Un cop pacificada la ciutat, el 2 d'agost es va començar a tornar a la feina; es van detenir centenars de persones i se'n van afusellar cinc.
Conseqüències principals:
- Es va aixecar una onada de protestes per l'afusellament.
- Es va interrompre el procés constitucional de la CNT.