Història del Mur de Berlín i l'Evolució de Japó (1950-1991)
EUROPA: EL MUR DE BERLÍN: El mur de Berlín (1961), també conegut com a “el mur de la vergonya”, va ser el símbol visible de la guerra freda i de la divisió d’Alemanya i del món en dos blocs: el nord-americà i el soviètic.
La ciutat de Berlín es trobava enmig de la RDA. Donat que Berlín gaudia de la possibilitat de comunicar-se lliurement amb les quatre zones en què s’havia dividit Alemanya, els alemanys que volien fugir de la zona comunista anaven a Berlín i passaven després al sector occidental. Com que el nombre de berlinesos orientals que passaven a la part occidental no parava d’augmentar, les autoritats comunistes van substituir el filat que delimitava la zona soviètica per un mur de formigó.
La ciutat va quedar dividida, doncs, en dos sectors: el Berlín de l’est i el de l’oest, que va separar també famílies, amics i compatriotes.
El 9 de novembre de 1989 va caure el mur, un pas previ a la reunificació d’Alemanya i al fi de la guerra freda.
JAPÓ (1950-1991)
Japó, després de perdre la Segona Guerra Mundial, quedà destrossat. Per tornar a créixer, va aplicar una important estratègia política en la qual eliminava l’exèrcit i, per tant, una gran despesa, feia una forta inversió pública i obria empreses dedicades a exportar productes de valor afegit, és a dir, productes de qualitat. Amb aquest pla, el partit liberal demòcrata pujà al poder.
1950-1973: Japó comença a expandir-se àmpliament, crea grans multinacionals (actualment molt conegudes) totes en l’àmbit tecnològic. Venien productes de molta qualitat per obtenir més benefici.
1973: Hi ha la crisi petrolera (precedent de la crisi de 2008) que va causar que s’estanqués l’economia mundial, incloent la japonesa, que en aquell moment tenia un 8% del PIB mundial.
1990: Japó va fer un creixement enorme en el qual dominava el 20% del PIB mundial.
1991: Va haver-hi una forta crisi produïda a causa de la gran riquesa durant 1950 i 1973, en què hi havia moltes importacions que feien que la moneda japonesa pujà. Això va causar inflació que va obligar l’estat a baixar el tipus d’interès. Al baixar la moneda, la gent va aprofitar per invertir i consumir exageradament, sobretot en immobles, i el 1991 la bombolla va explotar.