Història del Nacionalisme i el Moviment Obrer a Espanya

La fundació de la Lliga Regionalista

L'èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema social. A partir d'aquell moment, l'hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes. La Lliga va ser la primera formació política moderna de l'estat espanyol, perquè va trencar el monopoli de les classes benestants que tenien els partits dinàstics, i van dotar-se d'una organització eficaç. Va tenir influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona. Va ser el partit dominant entre els propietaris agraris.

De la Segona República a la Transició democràtica

Es va restaurar la Generalitat de Catalunya, amb el president Macià de forma provisional. S'elabora l'Estatut de Núria al Parlament de Catalunya (1932). Mor Macià al desembre del 33. Es proclama president de la Generalitat Lluís Companys quan hi havia un govern de dretes a la política central. Empresonen Companys i es tanca la Generalitat. El 1940, Companys és assassinat, executat per les tropes de Franco, i el govern català passa a l'exili. El 1936 guanya les eleccions el Front Popular. Comença la Guerra Civil.

El nacionalisme basc

Es basa en la reivindicació dels furs (privilegis que es donaven a certs territoris). El creixement industrial va provocar una forta immigració d'altres territoris de l'estat espanyol que va ser vista com una amenaça a la identitat basca. Això va fer que hi hagués un moviment en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques que va donar lloc a la creació del moviment dels èuscars, que presentava un component religiós i de defensa de la societat tradicional. El 1880 neix l'unió basconavarresa, de caràcter molt conservador. El 1884, Sabino de Arana crea el primer partit nacionalista del País Basc, amb un pensament carlí. La Declaració de principis del nacionalisme de Sabino de Arana estableix:

• Es declara confessional, amb la religió catòlica com a religió del país.
• Racista: es basa en la raça basca com a primera raça.
• Restaurar l'ordre tradicional dels furs.
• Confederació de territoris bascos.

El 1895 crea la bandera basca (Ikurriña). El 1894 crea la Societat Euskal Herria, germen del Partit Nacionalista Basc (PNB).

Història d'ETA

Neix el 1959. Sorgeix d'un grup d'estudiants universitaris anomenat EKIN que no estava d'acord amb l'actuació del PNB. La seva ideologia reclamava la lluita armada per obtenir la independència; eren anticapitalistes i antimonopolistes. Es divideixen en dues tendències: 1. Purament nacionalista (independència) i 2. Purament marxista i nacionalista (que perd força). Els immigrants espanyols són anomenats maketos. Al principi portaven la bandera basca en celebracions públiques importants. Després van passar a descarrilar trens i, finalment, a la lluita armada. El primer assassinat va ser el 1968, quan maten Melitón Manzanas, torturador franquista. El 1973 maten el successor de Franco, Carrero Blanco. Després de Franco, els bascos es van abstenir en la Constitució del 1978 i això fa que ETA segueixi amb la lluita armada. El 1978 es funda Herri Batasuna com a braç polític d'ETA. El 1980 és l'any més sagnant d'ETA. El 1987 es produeix el pitjor atemptat amb 21 morts en un supermercat de Barcelona (Hipercor).

Diferències entre el nacionalisme català i el basc

Català: El llenguatge és un element clau. Ha estat dirigit per la burgesia catalana. Tenien l'objectiu de governar a Madrid. El terrorisme no és un element tan important; preferien mitjans polítics.

Basc: L'element clau és la raça. La burgesia basca està aïllada del poder central. Són més independentistes. El terrorisme és un element més important.

El moviment obrer a Espanya

El moviment obrer neix com a conseqüència de la Revolució Industrial i la societat burgesa i capitalista. Apareix el proletariat i el domini de la burgesia. Es produeix una explotació brutal de la mà d'obra: jornades laborals de 14 a 16 hores diàries, explotació infantil i explotació de les "mitges forces" (els nens i les dones cobraven menys), falta d'higiene i inseguretat al treball, salaris baixos, mala alimentació, habitatges insalubres i barraquisme.

Els artesans no podien competir amb les fàbriques i passaven a ser proletaris. Gràcies a la preocupació d'alguns burgesos humanistes va néixer el socialisme utòpic. La classe obrera industrial estava a Catalunya i el proletariat rural vivia en condicions pèssimes a Andalusia i Extremadura.

Primeres organitzacions obreres i el Ludisme

Es produeix una lluita pel dret d'associació. El Ludisme consistia en accions dels treballadors contra les màquines, destruint-les com a protesta per la pèrdua de feina. El precursor va ser Ned Ludd. Els primers casos a Espanya van ser a Alcoi (màquines de filar i telers) i el 1823 a Camprodon. També hi hagué protestes contra les màquines d'embolicar tabac a Barcelona. Entre 1827 i 1831 hi ha enfrontaments entre patrons i obrers. L'acció més sonada el 1835 va ser l'incendi de la fàbrica Bonaplata. Aquestes accions eren castigades amb penes de mort.

L'associanisme mutualista i el moviment camperol

El 1831 es denega una petició d'associació. El 1839 el govern d'Espartero autoritza les societats mutualistes i cooperatives: del salari s'extreia un cèntim setmanal per ajudar la família si el treballador patia algun mal. El mateix any s'organitza la Societat de Teixidors. Un any més tard creen l'Asociación Mutua de Obreros de la Industria Algodonera. Era una doble acció, on la segona feia de tapadera legal de la primera. Hi ha una unió de republicans i societats obreres amb idees en comú sobre la "qüestió social":

• Tipus polític: sufragi universal masculí.
• Reforma social: impostos progressius segons la riquesa i distribució de la propietat de la terra.
• Impost indirecte: campanya per l'abolició dels impostos sobre els consums i contra les quintes.

La primera vaga general va ser el juliol del 1855, sobretot a Barcelona. Es demanava el dret d'associació, la reducció de la jornada laboral i jurats mixtos en conflictes laborals. Va ser reprimida durament amb presó i tortures. Entre 1856 i 1868 la repressió s'enforteix; el 1857 es prohibeixen totes les associacions. El 1858 hi ha una vaga a L'Espanya Industrial. Del 1864 al 1868 la repressió va minvar i es van reconstruir les societats obreres. El moviment obrer camperol a Andalusia i Extremadura, on els jornalers vivien en la misèria, va prendre consciència de la lluita de classes i van ser els primers a adquirir idees anarquistes.

El socialisme utòpic a Espanya

Es defineix com un moviment de pensadors polítics, burgesos o nobles humanistes preocupats per la misèria de la classe obrera. Van proposar societats ideals o utòpiques. Destaquen Robert Owen, Charles Fourier, Saint-Simon, Flora Tristan i Étienne Cabet. Del 1836 al 1840 els republicans difonen aquests ideals. Neixen associacions culturals creades des del poble per a la difusió cultural.