Història dels Drets Humans: Evolució i Organismes Internacionals
Gran Bretanya
S'hi preveuen els drets dels ciutadans, encara que en queden exclosos tots els que no tenen aquesta categoria, principalment els exclaus.
Declaració de drets de l'home i del ciutadà (1789):
Redactada en la Assemblea Nacional Francesa, suposa un avanç respecte a l'anterior a causa del seu caràcter universal, que defensa la igualtat de drets de tots els éssers humans.
Segle XIX:
Es reconeixen els drets individuals, com la llibertat, la igualtat jurídica i el dret al vot.
Segona meitat del segle XIX:
Es van promoure drets econòmics i socials com el dret al treball o l'educació.
Segle XX:
Els estats intervenen per protegir els més necessitats i corregir les desigualtats que provocava la societat moderna.
Organització de les Nacions Unides (ONU):
Va sorgir de la Conferència de San Francisco, el 26 de juny de 1945, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial. És un organisme internacional, format per 58 països, els objectius del qual és defensar els drets humans, el manteniment de la pau, el dret a la lliure determinació dels pobles i el foment de la cooperació entre països.
Declaració Universal dels drets humans:
On s'estableixen els drets i les llibertats fonamentals dels homes i les dones, com el dret a la vida, la llibertat i la nacionalitat.
Tipus de drets humans:
- Universals: són vàlids per a totes les persones, sense cap tipus de discriminació
- Inalienables: pertanyen a la persona individual i no poden ser cedits ni transferits a altres persones
- Innegociables: tots els drets humans són importants i no es poden negociar l'incompliment d'un dret o més per afavorir el compliment d'un altre dret o d'altres
Pactes:
Com ara el Pacte Internacional de drets econòmics, socials i culturals i el Pacte Internacional de drets civils i polítics.
Organismes:
La majoria creats per l'ONU a partir de la Carta magna.
Fòrums:
Un exemple, el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes.
Tribunals Internacionals:
Hi destaquen:
- Tribunal Internacional de Justícia (mira de resoldre disputes entre estats i emet dictàmens)