Història de la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República Espanyola

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La Dictadura de Primo de Rivera va ser un règim autoritari establert a Espanya el 1923 pel general Miguel Primo de Rivera. Aquest règim es va caracteritzar per una concentració de poder en mans del dictador i la supressió de les llibertats polítiques. Va ser un període crucial a la història d'Espanya, caracteritzat per una governança autoritària i un profund impacte en la política i la societat del país.

Etapes de la Dictadura

La dictadura es pot dividir en diverses etapes que van reflectir les diferents fases i característiques d'aquest règim:

• Directori Militar (1923-1925): Durant aquest període, Primo de Rivera va governar principalment amb el suport de l'exèrcit i va prendre mesures per restaurar l'ordre públic i combatre la corrupció. Va instituir la censura i va reprimir les activitats polítiques de l'oposició. Es van dur a terme diverses reformes i iniciatives per intentar estabilitzar el país, però es va caracteritzar per una governança centralitzada i autoritària.
• Directori Civil (1925-1930): En aquesta fase, Primo de Rivera va intentar establir una base més àmplia de suport per al seu règim, creant una assemblea legislativa i fomentant l'aparició d'una nova classe política. No obstant això, el règim va continuar sent autoritari i va reprimir les protestes i les crítiques. La victòria a la Guerra del Marroc, el 1925, va ser sens dubte el fet que major popularitat donà al dictador i segurament és un dels motius que explica que no iniciés una transició cap a un règim constitucional, com era l’esperat, sinó que s’intentés perpetuar en el poder.
• Final de la Dictadura (1930-1931): Les dificultats econòmiques i els conflictes socials van contribuir al col·lapse del règim. Les pressions polítiques i socials van conduir a la dimissió del general Primo de Rivera i al col·lapse del seu règim. Aquesta etapa va ser un moment de transició que va obrir pas a esdeveniments posteriors, com ara la proclamació de la II República Espanyola l'any 1931.

En resum, la dictadura de Primo de Rivera va ser un període complex i tumultuós a la història d'Espanya, que va tenir repercussions significatives en el futur polític del país i va marcar un punt d'inflexió en la seva història contemporània.

La Segona República Espanyola (1931-1936)

La Segona República es va proclamar el 14 d’abril de 1931 i va comportar la instauració d’un règim plenament democràtic que va desplegar un ampli programa reformista impulsat per la coalició republicanosocialista, presidida per Manuel Azaña. Espanya, en els anys 30 del segle passat, mantenia una estructura molt endarrerida. El procés de transformació de la II República cercava un canvi radical per col·locar el país com una de les democràcies més avançades del moment.

Principals Problemes i Entrebancs

A una conjuntura politicoeconòmica desfavorable (crisi econòmica, triomf dels totalitarismes a Europa...) s'hi ha d'afegir un cúmul d'entrebancs interns:

• Diferents objectius de la coalició: Els republicans volien acabar amb el militarisme i el poder de l'Església, mentre que els socialistes volien la reforma agrària i més drets socials per als obrers, tant al camp com a la indústria.
• Oposició conservadora: Els intents insuficients per part del govern de posar en marxa les reformes van anar lligats a l'oposició fèrria de l'Església, de l'alta oficialitat militar, dels terratinents, dels industrials i dels banquers, a més de les forces polítiques de la dreta conservadora antirepublicana, que varen obstaculitzar les reformes des d'un principi.
• Paralització de les reformes: Al final del 1933, les reformes van ser paralitzades pel triomf electoral de la coalició de centredreta.
• Descontentament popular: El ritme lent dels canvis va posar en contra una part dels sectors populars, que veien posposades o frenades les seves aspiracions de justícia social. Això va frustrar l'esquerra del PSOE i va provocar els anarquistes, que veien la República tan nociva com la monarquia.

La República va tenir poques oportunitats per consolidar el projecte de reformes i de modernització d'Espanya. Les reformes i els conflictes socials van dividir profundament la societat espanyola d'aquells anys. A més, els republicans no varen saber o no varen poder aturar la conspiració de les forces armades, que veien com a única solució per als seus interessos un cop militar per acabar amb la República. El 1936, la victòria electoral del Front Popular va provocar un alçament militar que, amb el suport dels partits i de les organitzacions de dretes, va donar inici a la Guerra Civil (1936-1939).

La República a les Illes Balears: Emili Darder

En relació amb les Illes Balears, podríem anomenar la figura d'Emili Darder, el darrer batle de Palma de la II República. Darder destaca per fundar l'Associació per la Cultura de Mallorca, de la qual fou president entre 1925 i 1931. A més, fou un dels fundadors d'Acció Republicana Balear que, el 1934, va ser el nucli de l'Esquerra Republicana Balear.

Característiques de l’Economia Espanyola durant la II República

Els anys de la II República (1931-1936) van coincidir amb un període determinat per les repercussions de la crisi econòmica de 1929. L'anomenada Gran Depressió va tenir l'origen als EUA, però els efectes es van estendre per tot Europa.

Conseqüències de la Crisi Internacional

L'economia espanyola va patir algunes conseqüències:

• Caiguda de les exportacions (les indústries del ferro i de l'acer no tenien cap més client que l'Estat).
• Reducció de les inversions estrangeres.
• Empitjorament dels ferrocarrils, en dèficit crònic.
• El descens de les expectatives econòmiques a escala internacional va frenar el tradicional recurs a l'emigració exterior i, fins i tot, va obligar molts emigrants a tornar.

Causes Internes i Atur

Les causes del mal funcionament de l'economia espanyola són, bàsicament, internes. La fi de les grans obres públiques de la Dictadura i de l'Exposició Internacional del 1929 va comportar un increment de l'atur que es mantindria alt al llarg de tota l'etapa republicana. Aquest atur va afectar especialment els nuclis urbans.

D'altra banda, la substitució del règim monàrquic pel republicà, amb un govern d'esquerres (coalició republicanosocialista), va provocar desconfiança en molts sectors de la burgesia, que va limitar les seves inversions. La burgesia recelava d'un moviment obrer que disposava d'uns sindicats cada cop més forts i radicals. A partir de l'any 1934, amb la victòria de les dretes, les inversions empresarials van experimentar un notable creixement.

Mesures d’Igualtat de Gènere a la II República

Pel que fa a la igualtat entre homes i dones, allò que podem destacar principalment és la introducció del vot femení a la Constitució del 1931. Va ser possible gràcies a la feina de Clara Campoamor, una diputada del parlament i pionera en la militància feminista, que va escriure diversos discursos en defensa del vot de la dona.

El Debat sobre el Sufragi Femení

Cal destacar que en el parlament hi havia 470 diputats i només 3 eren dones (Campoamor, Kent i Nelken). Hem de destacar els debats que va tenir Campoamor amb Victoria Kent. Kent defensava que les dones havien de rebre una formació abans de poder votar, ja que pensava que en aquell moment les dones estaven sotmeses ideològicament al clergat i votarien en massa a les forces conservadores. Campoamor defensava que les dones podien votar igual que els homes i que una república democràtica no es podia formar sense elles. Finalment, es va votar al parlament la proposta de Campoamor.

El primer cop que van poder votar les dones va ser a les eleccions del 1933, que van resultar en una majoria de dretes. Es va culpar les dones per aquesta victòria, encara que era un problema d’organització de les esquerres.

Altres Drets Constitucionals

Pel que fa a la Constitució, també es van introduir altres mesures d'igualtat:

• El dret a ser diputades.
• Igualtat dels ciutadans davant la llei.
• Igualtat dels drets en el matrimoni.
• Es va permetre la potestat sobre els fills en cas de viduïtat.
• Es va legalitzar l’avortament per causes eugenèsiques (de l’infant).

També cal destacar l’inici de la presència de les dones en l’àmbit públic, ja que van començar a ser presents dins la premsa i les reunions polítiques, gràcies als discursos i idees que exposà Clara Campoamor sobre el sufragi femení el 1931.

L’Estat Integral: Organització Territorial de la República

La II República (1931-1936), a través de la Constitució de 1931, va articular un tipus d’Estat nou en relació amb els dos models anteriors. L'article 1 establia: “La República constitueix un Estat integral compatible amb l’autonomia de municipis i regions”.

Amb això, es va abandonar el centralisme de l’Estat liberal, però no es va optar per la solució federal de la Primera República (1873), sinó que es va aprovar una espècie de tercera via: la de l’Estat integral. Aquesta solució pretenia equilibrar els plantejaments centralistes amb els descentralitzadors, tenint en compte l’heterogeneïtat de les forces polítiques i la presència dels nacionalismes català i basc.

Estructura i Autonomia

L’Estat espanyol de la República s’havia d’organitzar partint dels municipis que es mancomunaven en províncies, les quals podien organitzar-se en regions autònomes. El nou model establia la possibilitat de la creació de regions autònomes quan diverses províncies limítrofes acordessin crear-la. Aquestes tindrien dret a un Estatut, amb un govern i un parlament propis.

No obstant això, la Federació de regions autònomes quedava prohibida, en una clara aposta antifederal. Tot i que s’havia avançat en el procés de descentralització, les competències de les autonomies eren molt limitades i les Corts podien rebaixar molt els estatuts.

L’Estat integral pretenia un difícil equilibri: ser sensible a la diversitat sense alarmar l’Exèrcit, el principal factor contrari a solucions que qüestionessin la unitat de l’Estat espanyol. Finalment, no ho va aconseguir, ja que va ser insuficient per al nacionalisme català i va augmentar l'hostilitat de gran part de l’oficialitat militar cap a la República, que ho veia com la porta al separatisme.

El Govern del Front Popular (Febrer - Juliol 1936)

El 1936, els partits republicans de centreesquerra i els obrers van formar una candidatura única: el Front Popular. En canvi, les dretes no van aconseguir fer una candidatura única ni redactar un programa electoral consensuat. El Front Popular es va convertir en la força guanyadora.

Actuacions del Nou Govern

El nou govern va quedar format per republicans, mentre que la resta dels partits (socialistes i comunistes) formaren coalició. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Casares Quiroga president del Govern. La seva actuació es va centrar a posar en marxa un programa que incloïa:

• Decretar una amnistia a 30.000 presos polítics.
• Obligar les empreses a readmetre totes les persones que havien estat acomiadades el 1934 (Revolució d'Octubre).
• Restablir el Govern de la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
• Iniciar negociacions per aprovar estatuts al País Basc i Galícia.

Crispació i Conspiració

Mentre el govern tractava de mantenir l'ordre davant les vagues esperançades pels canvis, bona part de les dretes tenien esperances d’un cop de força que acabés amb el Front Popular. Propietaris de terres es van oposar al govern, es van tancar fàbriques i l'Església va llançar campanyes contra la República. La Falange Española va fomentar el clima de crispació política amb la formació de patrulles armades amb violència contra els esquerrans.

El govern va prendre la decisió de traslladar els sospitosos a destins allunyats de Madrid, com Mola, Franco i Goded. El general Emilio Mola, que elaborava el cop d’estat, tenia un pla consistent a organitzar un pronunciament militar simultani. Tenia el suport del general Sanjurjo, que hauria de posar-se al capdavant d’una junta militar. Els colpistes van tenir suport econòmic de financers i van establir contactes amb la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi, a més de rebre el suport de polítics de la dreta (monàrquics, carlins, falangistes). Finalment, l’assassinat de Calvo Sotelo el juliol de 1936 va ser el moment triat pel cop d’estat, que va desembocar en la Guerra Civil (el cop va fracassar i molta gent no el va acceptar).

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte social, polític i militar que es va desencadenar a Espanya després de fracassar el Cop d'Estat del 17 i 18 de juliol del 1936 dut a terme per una part de l'exèrcit contra el govern legítim de la Segona República. El conflicte acabaria l'1 d'abril de 1939 amb el darrer comunicat de guerra del general Franco, declarant la seva victòria i establint una dictadura que duraria fins a la seva mort el 1975.

Bàndols Enfrontats

La societat espanyola va quedar dividida, fent inevitable la guerra. Els bàndols principals foren:

Bàndol Republicà (Lleial al Govern)

Partidaris del govern de la Segona República, amb el suport de les organitzacions d’esquerres. Suport internacional de l'URSS, les Brigades Internacionals i les armes de França. Partits principals:

• Esquerra Republicana, Unió Republicana, PSOE, Partit Comunista d'Espanya (PCE).
• Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Partit Nacionalista Basc (PNB).

Bàndol Nacional (Colpistes)

Inicialment format per la Junta Nacional de Defensa, creada el 1936 per organitzar l'exèrcit i planificar la guerra. Suport europeu d’Itàlia i Alemanya. Partits i moviments principals:

• Falange, carlins, alfonsins i conservadors.
• Partits de la Renovació Espanyola, africanistes i la CEDA.

Causes de la Victòria Franquista

La Guerra Civil va acabar amb la victòria del bàndol dirigit per Franco, gràcies a:

• Les divisions internes al bàndol contrari (Republicà).
• L’ajuda internacional rebuda de l’Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini.

L’Alçament a les Illes Balears

L’alçament militar es va dur a terme a tres territoris a la vegada: el general Mola a Pamplona, Sanjurjo des del seu exili a Portugal i Franco a Canàries. Aquest cop va fracassar i la societat espanyola quedà dividida.

Pel que fa a les Illes Balears:

• A Mallorca i Eivissa, l’aixecament franquista liderat per Goded no va trobar gaire resistència. Les illes es van declarar en guerra i van ocupar tot el territori.
• A l’illa de Menorca, la societat es mostrava més procliu a la República i van aconseguir frenar l’aixecament.

Amb el desenvolupament de la guerra, la Segona República va voler reconquerir territoris. De la mà del capità Bayo, primer Eivissa i Formentera foren reconquerides. Després d’anar a Menorca per avituallar-se, foren derrotats finalment a Mallorca.

Fases Militars de la Guerra Civil Espanyola

1. Aixecament Militar (Juliol 1936)

   • 17 de juliol: Sublevació militar al Protectorat del Marroc (Melilla), que fracassa parcialment.
   • Finals de juliol: Espanya dividida en dos bàndols.
     • Rebels (Bàndol Nacional) dominant: Navarra, Galícia, Castella la Vella, major part d'Aragó, Cadis, Canàries, Mallorca i Pitiüses.
     • Govern legítim republicà controlant: Astúries, major part del País Basc, Catalunya, País Valencià, Menorca, Castella la Nova, Madrid i gairebé tota Andalusia.

2. Guerra de Columnes (Agost-Setembre 1936)

   • Agost 1936: L’exèrcit espanyol del Marroc creua l’estret de Gibraltar. Franco contacta amb Queipo de Llano (Sevilla) i Yagüe (Badajoz), connectant Castella la Vella amb el sud-oest i iniciant la marxa cap a Madrid per fer caure el govern.
   • Setembre: Control de Toledo.

3. Batalla de Madrid (Novembre 1936 - Març 1937)

   • Novembre: El govern republicà abandona Madrid i trasllada la capital a València.
   • El poble madrileny resistirà sota el lema “No passaran” fins al març de 1937.

4. Guerra al Nord (Març-Octubre 1937)

   • Març: Cau Guipúscoa.
   • Abril: Cau tot el País Basc (Bombardeig de Guernica).
   • Agost: Cau Cantàbria.
   • Octubre: Cau Astúries.

5. Guerra a l’Est (Febrer-Novembre 1938)

   • Febrer: Cau Terol.
   • Abril: Cau Lleida.
   • Juny: Cau Castelló.
   • Juliol-Novembre: Decisiva Batalla de l’Ebre, que deixa l’exèrcit republicà molt esgotat.

6. Final de la Guerra (Gener-Abril 1939)

   • Gener: Cau Catalunya (les tropes franquistes entren a Barcelona el 26 de gener).
   • Març: Control de Menorca.
   • Març: Els republicans intenten negociar condicions de final de guerra, però Franco vol la rendició incondicional i ordena l'ofensiva final.
   • 1 d'abril de 1939: S'anuncia per ràdio la victòria de les tropes nacionals. Fi de la Guerra Civil i inici de la llarga Dictadura Franquista (1939-1975).

   Al final, els republicans només controlaven Castella la Nova, Múrcia i València.

La Violència Política durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, ambdós bàndols van intentar consolidar el seu control territorial mentre es desfermava a cada zona una gran repressió. Cada bàndol va mirar d’eliminar els seus enemics. Els enemics del bàndol republicà eren els eclesiàstics i l'alta burgesia, mentre que els enemics del bàndol nacional eren els representants sindicals, intel·lectuals i polítics d’esquerra.

Repressió al Bàndol Nacional

Al territori controlat pel bàndol nacional, els militars van aplicar brutalment les instruccions d'Emilio Mola. L’aplicació d'aquestes instruccions va fer que membres o simpatitzants del Front Popular, sindicalistes, maçons o simpatitzants de la democràcia republicana fossin empresonats o assassinats. La violència generada va ser de tal magnitud que la justícia era arbitrària, sense judicis ni garanties constitucionals. L’odi mutu servia de justificació per matar feixistes o rojos. Això va dur a esdeveniments com el bombardeig de Guernica, la “desbandada”, els assassinats de Paracuellos del Jarama i matances generals en forma de “paseos”, “sacas”, etc.

Enfrontaments Interns Republicans

A la zona del bàndol republicà, hi va haver enfrontaments interns que suposaren centenars de morts, com l’enfrontament entre els membres del PCE i del PSUC, per una banda, i membres del POUM i anarquistes per l’altra, i més endavant, entre els partidaris del president Negrín i els del coronel Casado.

Al final de la guerra, la població procedent d’Espanya i milers de soldats en retirada es van concentrar a Catalunya per travessar la frontera francesa. Aproximadament mig milió d'espanyols van entrar a França.

Violència a les Illes Balears

Respecte a les Illes Balears, no hi va haver un conflicte entre dos bàndols, sinó que els nacionals es van fer amb el control de la situació ràpidament (excepte a Menorca). A Mallorca, la duresa de la repressió va ser recollida al llibre de Georges Bernanos Els cementiris sota la lluna. Aurora Picornell, una activista del partit comunista a Mallorca, va ser trobada l’any 2021 en una fossa comuna de Manacor, amb tres tirs al cap i una ploma estilogràfica.

Causes de la Guerra Civil Espanyola

La Guerra Civil va ser un enfrontament bèl·lic que es va iniciar l’any 1936 i va finalitzar l’any 1939 amb la victòria dels rebels sobre els republicans, donant inici a la dictadura franquista. La guerra va tenir diverses causes que es divideixen en dos blocs: causes profundes i causes immediates.

Causes Profundes

• Oposició al reformisme: Gran oposició dels grups socials privilegiats al reformisme republicà.
• Radicalització de la dreta: Grups feixistes com JONS, la Falange i els carlins tenien una gran activitat. L’Església s’oposava a la secularització republicana i hi havia conspiracions militars (UME, Sanjurjo, Mola).
• Deriva autoritària: Deriva de les classes privilegiades cap a solucions autoritàries (feixisme) davant el temor d’una revolució social.
• Desengany obrer: Desengany dels treballadors davant la lentitud de les reformes republicanes, així com la radicalització de les forces polítiques i sindicals d’esquerra, que cercaven accelerar les actuacions socials i econòmiques.
• Divisions internes: Enfrontaments al PSOE (Largo Caballero i I. Prieto) i l'adopció d'una estratègia revolucionària per part de la CNT.
• Plantejament militar: Els colpistes eren africanistes, ja que no es rendien i presentaven un plantejament militar molt elaborat, principalment per Mola, malgrat que el cop d’estat va fracassar.

Causes Immediates

• Polarització social i violència política.
• Conflictivitat social i deteriorament de l’ordre públic (assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo).
• La intenció d’acabar amb el govern del Front Popular.
• El fracàs del cop d’Estat (Alçament, 18 de juliol) a les principals ciutats, que provocà l’inici de la Guerra Civil.
• La intervenció estrangera, factor clau per a entendre la prolongació de la lluita (18/07/1936 - 01/04/1939).

Mesures Educatives i Culturals de la II República

Dins del programa de reformes de la II República, es va impulsar l’ensenyament i la cultura. Des del 1931, els ministres Marcelino Domingo i Fernando de los Ríos posaren en marxa un ampli programa d’ensenyament estatal en els nivells primaris i d’accés a la cultura per als ciutadans dels sectors rurals.

Impuls a l'Educació i la Cultura

Gràcies a aquesta reforma:

• Durant els dos primers anys es van construir milers d’escoles públiques i es van contractar milers de mestres, considerats essencials per difondre els ideals democràtics.
• Es van promoure iniciatives com les Missions Pedagògiques per als pobles, la creació de biblioteques, l’organització de xerrades i obres de teatre i dansa. La cultura va arribar a molts pobles i nuclis rurals, així com als adults que no havien tingut l’oportunitat d’anar a l’escola.
• Es va destacar l’obertura de les Cases de la Cultura amb biblioteques estables, el foment de colònies escolars d’estiu i la promoció d’iniciatives com el Teatre Universitari La Barraca, dirigit per Federico García Lorca.

Totes aquestes reformes van permetre l'alfabetització d’una gran part de la població.

Educació Republicana a les Balears

Els anys republicans a les Balears es caracteritzen per un impuls a la construcció de noves escoles, la promoció de l’ús de la llengua catalana, la creació d’entitats com l’Associació per la Cultura de Mallorca i, en l’àmbit de la publicació, la creació de La Nostra Terra.