Història de l'Epistemologia: Positivisme, Popper i Kuhn
Història de l'Epistemologia: Positivisme i Crítiques
Positivisme: Comte i Stuart Mill
L'explicació científica ha de tenir la mateixa forma per a qualsevol ciència. Els fenòmens s'expliquen causalment a través de lleis generals i universals. Les teories s'han de formular a partir de dades empíriques.
Positivisme Lògic (Neopositivisme) i el Cercle de Viena
La ciència ha de basar-se en la verificació de proposicions inductives que puguin ser directament observables de la realitat. Les dades són independents de la teoria. Criteri de demarcació: formulació d'hipòtesis que s'han de verificar sobre fets observables i mesurables.
S'ocupa de la lògica. Els enunciats han de poder ser formalitzats.
Epistemologia: Crítiques al Neopositivisme i Sociologia
Crítiques al Neopositivisme (Anys 50 i 60)
Karl Popper (1902-1994): El Filòsof de la Ciència
- No està d'acord que l'observació científica comenci amb l'observació. L'observació s'inicia amb un problema d'investigació i el determina.
- Intenta establir un criteri de demarcació: el principi de falsació. Una teoria, per ser científica, ha d'estar formulada de manera que pugui ser refutada. Ha de poder fer prediccions arriscades (que puguin ser realment incorrectes).
Thomas Kuhn (1922-1996): Historiador i Filòsof de la Ciència
- La ciència no es desenvolupa de forma lineal i progressiva. Els procediments i coneixements científics no avancen cap a la veritat, sinó que la pràctica científica està arrelada en una determinada visió del món.
- Noció de paradigma: els investigadors d'un determinat camp comparteixen un punt de vista, una forma de veure i analitzar els problemes de la seva àrea. La comunitat científica funciona basant-se en "regles que limiten tant la naturalesa de les solucions acceptables com els passos a seguir per obtenir-les" (Kuhn, 1973).
- La seva obra L'estructura de les revolucions científiques (1962) descriu la història de la ciència com un cicle repetitiu d'etapes:
- Estat preparadigmàtic: diferents punts de vista competint.
- Estat paradigmàtic: domina un paradigma, fase de la ciència normal.
- Estat revolucionari: desplaçament d'un paradigma per un altre a causa d'anomalies.
Sociologia de la Ciència (Anys 70)
Programa Fort en la Sociologia del Coneixement Científic
El Programa Fort en la Sociologia del Coneixement Científic, impulsat per David Bloor, sorgeix com a crítica a l'antiga sociologia de la ciència. Aquesta només explicava les teories científiques "equivocades" segons interessos econòmics o polítics, però no feia servir aquestes mateixes explicacions per a les teories científiques "veritables".
Principi de Simetria
Proposen el principi de simetria: tractar per igual totes les teories que es formulen, utilitzant el mateix tipus d'explicació.