Història d'Espanya (1808-1840): Guerra, Constitució de Cadis i Carlisme

Història9 de gen. 20263,63 KB

La Guerra del Francès i les Corts de Cadis (1808-1814)

El rei Carles IV declara la guerra a la Revolució Francesa.
El Decret de Fontainebleau amb França suposava:
- Passar per Espanya per envair Portugal.
- Controlar Espanya (Napoleó).
El Motí d'Aranjuez provocà l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII.
La guerra i els conflictes interns de la família reial van provocar que Napoleó posés el seu germà, Josep I, com a rei d'Espanya.
El 2 de maig de 1808, Madrid inicia la Guerra contra el Francès o Guerra de la Independència.
Partidaris: Els de Josep I (afrancesats) i els de Ferran VII (patriotes).
Les guerrilles van ser l'única manera de vèncer els francesos.
La guerra amb Rússia va facilitar el Tractat de Valençay i el retorn de Ferran VII.

Aixecament de Madrid: Setges a Saragossa i Girona. Els francesos són derrotats a Bailèn.
Domini Francès: Amb 250 mil soldats, conquesta d'Andalusia.
Declivi de Napoleó: Wellington venç els francesos a Arapiles.

La Junta Central Suprema (sense rei) es va reunir a Cadis amb diputats liberals i servils (partidaris del retorn a l'Antic Règim).

Les Corts elaboren una nova Constitució amb les següents idees:

Quan torna Ferran VII (El Desitjat):

Anul·la la Constitució.
Retorna privilegis al clergat i als nobles.
Els liberals són perseguits.
Militars liberals volien retornar al liberalisme (pronunciaments), sent empresonats o executats.

Pronunciament liberal de Rafael Riego (tinent coronel).
Retorna la Constitució de 1812 (el rei la jura, allibera els presos i convoca eleccions).
Es crea una Milícia Nacional per defensar el règim liberal.
El 1823, la Santa Aliança restituí Ferran VII (amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís).

Greu crisi econòmica.
Pèrdua de l'Imperi Americà.
Es crea un Consell de Ministres que substitueix "la colla d'amics".
La Llei Sàlica prohibia regnar les dones, però Ferran VII té una filla (Isabel).
El rei crea la Pragmàtica Sanció perquè pugui governar.
Els absolutistes volen Carles Maria Isidre com a successor.

Després de la mort de Ferran VII (Isabel tenia 3 anys), governa Maria Cristina (dona del rei) com a regent.

Carles es proclama rei d'Espanya.
Guerra entre Liberals (partidaris d'Isabel) i Absolutistes (partidaris de Carles).
Després de 7 anys de guerra i la derrota de Carles, se signa el Conveni de Bergara, que posa fi al conflicte.