Història d'Espanya (1898-1975): Crisi, República, Guerra Civil i Franquisme
La Crisi del Sistema de la Restauració (1898-1931)
El desastre de 1898 va produir una commoció general al país. El règim de la Restauració va entrar en una nova fase que va estar marcada per l'arribada al tron d'Alfons XIII i que es va acabar l'any 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República. Durant aquest període, una nova generació de polítics i moviments nous van entrar en la vida espanyola.
La Segona República Espanyola (1931-1936)
El resultat de les eleccions del 12 d'abril de 1931 va donar la victòria a les forces republicanes. Front a això, Alfons XIII va renunciar a la corona i es va exiliar. Es va proclamar la República.
Aquesta va néixer en circumstàncies difícils. El món estava passant la crisi capitalista més greu i a Europa el feixisme ascendia. La conflictivitat social, la lentitud de les reformes i l'oposició dels conservadors van dur a la inestabilitat política. A les eleccions va triomfar el Front Popular, pretext perquè els enemics de la República decidissin alçar-se amb les armes contra ella.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil fou el fet més rellevant i tràgic de la història d'Espanya al segle XX.
L’enfrontament entre els grups tradicionalment dominants a Espanya i les classes populars va arribar a un punt crític i va culminar en la Guerra Civil. La guerra també va ser el resultat de tensions sorgides a Europa després de l'ascens del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya.
El juliol de 1936, un alçament militar contra la República, fracassat inicialment, va causar una guerra civil perquè tant els insurrectes com el poder republicà van comptar molt aviat amb ajuts exteriors. La Guerra Civil va assolir una dimensió internacional.
El Franquisme: Construcció de la Dictadura (1939-1959)
El resultat de la Guerra Civil va ser la consolidació del règim dictatorial que els sublevats contra la República havien començat a construir. El règim de Franco va perdurar fins a la seva mort el 1975. Aquesta dictadura es va mantenir sempre fèrria i es va caracteritzar per la forta repressió contra els opositors.
Va tenir dues etapes:
- Primera etapa (1939-1959): Caracteritzada per l'intent d'establir un Estat totalitari inspirat en el feixisme i en l'autarquia.
- Segona etapa (a partir de 1959): Es va gestar quan el fracàs de la política econòmica i la necessitat de reconeixement va comportar la liberalització de l'economia i l'atenuació dels seus trets més feixistes. El resultat va ser un creixement econòmic intens.
Franquisme: Creixement Econòmic i Immobilisme Polític (1959-1975)
Entre els anys 1959 i 1974, l'economia espanyola va créixer a un ritme intens. Espanya es va integrar al grup reduït de països industrialitzats. El desenvolupament va determinar una transformació profunda de la societat espanyola i va impulsar la difusió de noves pautes de comportament.
No obstant això, el franquisme es va mantenir com una dictadura amarrada a l'immobilisme polític. La manca de llibertats democràtiques va estimular moviments d'oposició al règim. Quan el règim va entrar en crisi, va quedar clar que una bona part de la societat no volia la continuïtat del franquisme.