Història d'Espanya i Catalunya (1875-1939): Crisi, Reformes i Conflicte

La Restauració Borbònica: Context Previ al 1898

El Torn Dinàstic i la Regència

El torn dinàstic va funcionar entre 1875 i 1898. El 1885 morí Alfons XII. Maria Cristina d'Habsburg va assumir la Regència. El 1902 es declararia la majoria d'edat d'Alfons XIII, que havia nascut pòstumament. L'agost de 1897, Antonio Cánovas fou assassinat en un atemptat anarquista.

Oposicions al Sistema de la Restauració

Les principals oposicions al sistema eren:

• Els carlins tradicionalistes.
• Els republicans.
• Els internacionalistes.
• Els nacionalistes bascos i catalans (el 1879, Pablo Iglesias fundà el Partido Socialista Obrero Español, de caràcter revolucionari).

L'Imperi Colonial Espanyol a Finals del Segle XIX

Territoris Colonials

A finals del segle XIX, l'Imperi Espanyol conservava territoris a:

• Àfrica: nord del Marroc, Ifni, Rio de Oro i Muni.
• Carib: Cuba, Puerto Rico, i l'oest de l'illa de Santo Domingo.
• Pacífic: Filipines, l'illa de Guam, i els arxipèlags de les Carolines i les Marianes.

La Guerra de Cuba i el Desastre de 1898

Causes de la Inestabilitat a Cuba

La inestabilitat política a Cuba es devia a diversos factors:

• Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón.
• Rebuig del projecte d'estatut cubà de 1893.
• Política altament proteccionista.
• Interessos dels EUA.
• Manteniment de l'esclavitud (abolida el 1888).

Desenvolupament del Conflicte

Després de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i la Guerra Chiquita (1879), el Grito de Baire (1895) va iniciar una insurrecció general sota el lideratge de José Martí. La Segona Guerra a Cuba (1895-1897) va veure l'ofensiva de l'exèrcit espanyol, amb Valeriano Weyler aplicant una estratègia de concentració de rebels. Entre 1897 i 1898, els intents de reconciliació van fracassar. El febrer de 1898, l'incident del Maine al port de l'Havana va precipitar els esdeveniments. L'abril de 1898, esclatà la Guerra Hispanoamericana a Cuba i Filipines. Les flotes dels EUA van obtenir la victòria el juliol de 1898. El Tractat de París (desembre de 1898) va establir que Espanya cedia els drets de sobirania sobre Cuba, Puerto Rico, Guam i Filipines als EUA.

Conseqüències del Desastre del 98

El Desastre de 1898 va tenir profundes conseqüències:

• Econòmiques: pèrdua del mercat colonial, augment del deute per despeses de guerra.
• Polítiques: pèrdua del prestigi com a potència colonial, evidència de debilitat, corrupció i endarreriment.
• Morals i psicològiques: frustració i desengany.
• Socials: sentiment antimilitarista, gran expansió dels moviments nacionalistes i la fi del domini dels partits dinàstics a Catalunya.

El Regeneracionisme Polític i les Oposicions (1902-1914)

La crisi política i moral com a conseqüència del Desastre de 1898 i la coronació d'Alfons XIII van impulsar el Regeneracionisme Polític.

El Reformisme Dinàstic

El reformisme dinàstic va mantenir el torn pacífic de partits:

Antonio Maura (Partit Conservador)

• Períodes de govern: 1903-1905 i 1907-1909.
• Reformes: Llei de reforma de l'administració local i electoral.
• Desprestigi: Fort desprestigi com a conseqüència de la Setmana Tràgica (1909).

José Canalejas (Partit Liberal)

• Precedents liberals: Sagasta (1902), Moret (1905-1907).
• Període de govern: 1909-1914 (amb Romanones).
• Reformes: Aprofundiment de les polítiques de reformes socials i limitació de la vinculació Església-Estat.
• Crisi: L'assassinat de Canalejas el 1912 va provocar la crisi del reformisme dinàstic i la implantació de la Mancomunitat el 1914.

Oposicions al Reformisme Dinàstic

Les principals forces d'oposició al sistema dinàstic eren:

• Republicans: Constituïen la força més important de l'oposició. Participaven en el joc electoral, amb una creixent representació parlamentària, tot i estar fortament dividits.
• Socialistes: Amb objectius revolucionaris, però també participaven en el joc electoral.
• Carlins: S'afeblien i el seu nombre es reduïa.
• Nacionalistes Catalans: Liderats per F. Cambó i E. Prat de la Riba, de caràcter conservador i col·laboraven amb el Govern de Madrid.

Solidaritat Catalana i la Setmana Tràgica (1906-1909)

Solidaritat Catalana (1906)

El 1906 es va formar Solidaritat Catalana, una àmplia coalició de partits de dreta i esquerra catalanista, com a reacció a la política centralista. Va obtenir un triomf electoral significatiu: Enric Prat de la Riba va esdevenir president de la Diputació, i Solidaritat Catalana va aconseguir 41 dels 44 escons catalans a les eleccions de 1907.

La Setmana Tràgica (1909)

Context i Esclat

La política colonial espanyola, especialment cap al Magrib, va generar una oposició armada dels rifenys (tribus berbers de l'Atles), reactivant la Guerra del Marroc. El 18 de juliol de 1909, esclatà una revolta popular antimilitarista a Barcelona, que també va derivar en posicions anticlericals. Es va declarar una vaga general, i durant 15 dies la ciutat es va omplir de barricades i lluites al carrer, donant lloc a la Setmana Tràgica.

El Govern va decretar l'estat de guerra i va enviar reforços militars, pacificant la ciutat el 2 d'agost. La repressió va ser severa, amb més de 1.700 detinguts i 17 condemnats a mort, entre ells Francesc Ferrer i Guàrdia.

Conseqüències

Les conseqüències de la Setmana Tràgica van ser importants: el crit de "Maura no" va provocar la dimissió d'Antonio Maura i el tron va passar a Canalejas. També va comportar la desacreditació de la Lliga Regionalista i dels republicans, i un enfortiment del sindicalisme revolucionari anarquista sobre el moviment obrer. Els punts de vista divergents arran d'aquests fets van desfer la Solidaritat Catalana.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Creació i Objectius

El 6 d'abril de 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba. Va sorgir de la unió de les Diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Era un organisme purament administratiu que sumava les atribucions de les quatre diputacions. La seva obra principal va ser modernitzar Catalunya i posar-la al nivell de l'Europa avançada.

Obra de la Mancomunitat

La Mancomunitat va dur a terme una important tasca en diversos àmbits:

• Infraestructures: Creació d'una xarxa viària i ferroviària, ampliació de la xarxa telefònica i de correus, modernització agrària, creació de l'Escola de l'Administració Pública.
• Cultura i Educació: Suport a la cultura catalana (Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya), normalització de l'ús de la llengua catalana, protecció del patrimoni cultural i monumental, impuls a la renovació i modernització pedagògica (Escola del Treball i Industrial, Escoles Normals i Experimentals).

La Crisi de 1917

Causes i Desenvolupament

Durant el govern conservador d'Eduardo Dato, Espanya va viure una triple crisi social, militar i política el 1917:

• Crisi Social: La UGT i la CNT van exigir al Govern la intervenció per contrarestar la inflació, convocant una vaga general l'agost de 1917. El Govern va enviar l'exèrcit, que va tornar a ser un element de distorsió i conflicte.
• Crisi Política: El Govern va decidir tancar el Parlament i suspendre la Constitució. Els polítics nacionalistes catalans van exigir un Govern Provisional que convoqués eleccions i la descentralització de l'Estat.
• Crisi Militar: Augment de la conflictivitat social i esclat de vagues promogudes per la UGT i la CNT l'agost de 1917.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El Cop d'Estat i Característiques

El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera va dur a terme un Cop d'Estat, establint una dictadura militar (1923-1930) amb l'abolició de la Constitució de 1876 i del règim parlamentari.

Polítiques Clau

Política Interior

• Creació de la Unión Patriótica (règim de Partit Únic).
• Prohibició de l'activitat de partits polítics i sindicats (inspirat en el feixisme italià).
• Alcaldes nomenats pel Govern.
• Repressió contra la CNT i els comunistes.

Política Exterior

• Centrada en l'aliança amb França.
• Desembarcament d'Alhucemas el 1925.
• A partir de 1927, pacificació total del Protectorat del Marroc.

Política Anticatalana

• Inicialment, va comptar amb el suport de la burgesia catalana.
• La Mancomunitat i altres institucions catalanes van ser suprimides.
• Prohibició de l'ús oficial i escolar del català i dels signes d'identitat catalana.

Política Econòmica

• Fins al 1929, el context econòmic va ser favorable.
• Creació de grans monopolis (CAMPSA o Telefónica).
• Grans obres públiques i modernització de la indústria.
• L'Estat es va endeutar fins al 1929, coincidint amb la crisi econòmica internacional (Crack del 29).

La Segona República Espanyola (1931-1939)

Caiguda de la Dictadura i Proclamació de la República

Republicans, catalanistes d'esquerres, la CNT, comunistes i el món intel·lectual i universitari es van oposar a Primo de Rivera. El 1930, Alfons XIII va obligar Primo a dimitir, incapaç de resoldre els problemes. Primo de Rivera va morir exiliat a París el 18 de març de 1930.

Es va intentar un retorn a la via constitucional amb el General Berenguer, conegut com la "Dictablanda". La signatura del Pacte de Sant Sebastià l'agost de 1930 va preparar l'arribada de la República. El febrer de 1931, el Rei va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931, en què van guanyar els partits republicans i ERC a Catalunya. El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la II REPÚBLICA ESPANYOLA, quan Alfons XIII va abdicar i es va exiliar a França.

Es va formar un Govern Provisional, presidit per Niceto Alcalá Zamora. Es va convèncer Francesc Macià que renunciés a l'Estat Català a canvi de la Generalitat. Es van aprovar decrets importants com el Decret d'Estatut Jurídic Provisional de la República, el Decret d'Amnistia política general, i el Decret de protecció contra l'expulsió de pagesos de les terres. Es van convocar eleccions per al 28 de juny de 1931, amb la victòria de la coalició republicana i socialista (52%), liderada per Manuel Azaña. ERC va obtenir el 6,4% dels vots.

La Constitució de 1931

El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de 1931, que plantejava diversos reptes:

• Ordenació de l'Estat segons principis democràtics i de justícia social (igualtat).
• Descentralització.
• Reforma agrària.
• Establiment d'un estat laic.
• Ordenació del sistema productiu i creixement econòmic.
• Reforma, modernització i fidelització de l'exèrcit, que era sobredimensionat, arcaic i de signe monàrquic.
• Sufragi universal, elecció de les Corts i del president.
• Reconeixement de drets fonamentals i abolició de privilegis.
• Model d'estat integral (no federal).
• Responsabilitat política dels càrrecs de l'Estat.

La Generalitat de Catalunya i l'Estatut de Núria

Es va constituir un Govern Provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià (ERC), que va redactar l'Estatut d'Autonomia. El juny de 1931, es va aprovar l'Estatut de Núria, i es va convocar un referèndum que va obtenir un gran suport (99%). L'Estatut de Núria va quedar en suspens fins que la Constitució Espanyola fos aprovada i es definís el model d'Estat per a Espanya.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Reformes Clau

L'obra del Govern del Bienni Reformista va incloure:

• Reforma de l'exèrcit: Llei de retir de l'oficialitat, creació de cossos de suboficials i la Guàrdia d'Assalt.
• Separació Església-Estat i llibertat de cultes: Tot i que va generar violència anticlerical, com la crema de convents de 1931.
• Política educativa i cultural: Impuls a les "Missions Pedagògiques", amb un model educatiu laic, mixt, obligatori, gratuït i renovador.
• Reforma agrària: Expropiació de terres i creació de l'Institut de Reforma Agrària. Els grans propietaris van adoptar una posició antirrepublicana.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932)

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser aprovat el 9 de setembre de 1932. Catalunya es va definir com una regió autònoma, amb cooficialitat del català amb el castellà, creació del Parlament de Catalunya escollit per sufragi universal, i el Govern de la Generalitat.

Crisi i Fracàs del Bienni Reformista

El Bienni Negre (1933-1936)

El Bienni Reformista va patir un assetjament constant des de la dreta i des de l'esquerra. La crema de convents, les revoltes obreres amb intervenció de l'exèrcit i els enfrontaments tràgics (fets de Castilblanco, d'Arnedo o de Casas Viejas el gener de 1933) van contribuir a la seva crisi. També es va produir la creació de nous partits d'extrema dreta com la Falange Española de Primo de Rivera.

Aquests fets van acabar amb la desfeta de la coalició republicana i socialista i la convocatòria d'eleccions per part de Zamora el novembre de 1933. Les eleccions van ser guanyades per la CEDA de Gil Robles, però Zamora va nomenar Alejandro Lerroux (Partit Radical) cap del Govern.

Les línies polítiques durant el Bienni Negre van ser:

• Aturada de la reforma agrària i del projecte d'estatut del País Basc, i intent de retallada de l'autonomia catalana.
• Recuperació del pressupost de culte i clergat.
• Reforçament de l'ordre públic i repressió d'activitats sindicals.
• Projecte de reforma de la Constitució de 1931.

La Crisi d'Octubre de 1934

L'octubre de 1934 va esclatar una vaga general a Espanya, convocada per partits i sindicats socialistes i comunistes. El Govern va declarar l'estat de guerra.

La Revolució d'Astúries

A Astúries, es va produir una revolta general de miners amb la intervenció de l'exèrcit.

Els Fets d'Octubre a Catalunya

A Catalunya, Lluís Companys va declarar la República Catalana i la il·legitimitat del Govern central. Això va comportar la suspensió de l'autonomia catalana i l'entrada de la CEDA al Govern. Es va plantejar un projecte de modificació de la Constitució, amb retallades socials i en les llibertats.

El Front Popular (1936)

Victòria Electoral i Represa Reformista

El President de la República va convocar eleccions per al febrer de 1936, on va triomfar el Front Popular (coalició de partits d'esquerra). Manuel Azaña va ser elegit nou president de la República, i va nomenar Santiago Casares Quiroga cap del Govern. Es va aprovar un ampli Decret d'Amnistia, que va permetre l'alliberament del president Companys i altres implicats en la revolució de 1934. Es va restablir el Govern de la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia.

Es va reprendre la política reformista del bienni anterior, amb negociacions per a l'estatut d'autonomia del País Basc i Galícia, i la reforma agrària. També es va dur a terme una política d'allunyament de militars sospitosos de "poques simpaties" republicanes (Mola, Goded, Francisco Franco).

Radicalització Política i Social

El període va estar marcat per una creixent conflictivitat social i radicalització política. La CEDA i altres forces de dreta es van veure desbordades per partits d'ultradreta (tradicionalistes o la Falange), que van recórrer al terror i la violència al carrer. L'empresariat i els terratinents van intentar un sabotatge econòmic a la República, i es va produir una promulgació de la revolució immediata amb respostes violentes. L'exèrcit, per la seva banda, preparava un cop d'estat.

El Cop d'Estat de 1936 i l'Inici de la Guerra Civil

Desenvolupament del Cop i Zones de Control

La insurrecció militar, iniciada al Protectorat del Marroc sota les ordres del General Franco el 17 de juliol, va marcar l'inici de la Guerra Civil Espanyola (precedida pels assassinats del tinent Castillo i de Calvo Sotelo dies abans).

La sublevació va triomfar a Canàries, Balears, Marroc, Galícia, Castella i Lleó, Navarra, i parts d'Aragó i Andalusia. No va triomfar a la franja cantàbrica, Catalunya, València, Múrcia, Menorca, Andalusia oriental, Castella-la Manxa i Madrid, on es va iniciar una brutal repressió (assassinats massius, confinaments en camps de concentració, "depuració i neteja").

Internacionalització del Conflicte

La Guerra Civil es va internacionalitzar. Franco va sol·licitar suport militar d'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. El Regne Unit i França van signar un Tractat de No Intervenció, tot i que van practicar una política d'embargament i boicot. La flota italiana va cobrir part del transport de les tropes del Marroc a Cadis, mentre els alemanys mantenien a ratlla la flota republicana. La participació militar d'Itàlia i Alemanya va ser indispensable. La Unió Soviètica, per la seva banda, va abastir de material bèl·lic i altres subministraments a Espanya.