Història d'Espanya i Catalunya: del 1714 a la Guerra Civil
De la Unificació dels Regnes al Segle XIX
El Conflicte de Successió i la Nova Planta
L'any 1700, amb la mort de Carles II, s'inicia un conflicte successori entre Felip d'Anjou (recolzat per Castella) i l'Arxiduc Carles (recolzat per la Corona d'Aragó). Amb la victòria borbònica, s'unifiquen els regnes i s'imposa que només es parli castellà. L'11 de setembre de 1714 marca la pèrdua de les últimes llibertats catalanes.
Societat i Industrialització al Segle XIX
Durant el segle XIX, s'accentua el matís entre pobres i rics. L'economia es divideix entre els grans terratinents i la naixent industrialització. El 70-80% de les terres pertanyien a només 2 milions de persones, mentre la resta no en tenia. La indústria es va concentrar a:
- Catalunya
- València
- Màlaga
- Santander
- A Coruña
Espanya presentava greus problemes: explotació a les indústries, manca de reconeixement de les nacions internes i l'absència d'una democràcia real. Tot i ser una gran potència colonial amb Cuba, Puerto Rico i les Filipines, el sistema estava en crisi.
Crisi Colonial i Conflictivitat Social
El Desastre del 98 i la Guerra del Marroc
El 1860, Cuba vol la independència i Espanya s'hi nega. Els EUA, interessats en l'illa, aprofiten l'explosió del vaixell Maine per intervenir. Com a resultat, els EUA es queden amb les Filipines i Puerto Rico. Per desviar l'atenció de la derrota a Cuba, s'inicia la Guerra del Marroc, amb el suport de l'Església. Els soldats eren persones pobres sense formació militar, ja que els rics pagaven per no anar-hi. Els reservistes mobilitzats solien ser fills de vídua o homes casats amb fills.
La Setmana Tràgica a Barcelona
A Barcelona es vivia un mal ambient social que va esclatar en la crema d'esglésies, com Santa Maria del Mar. Durant una setmana, tot va quedar cremat i el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia va ser assassinat (executat) com a cap de turc.
El Segle XX: Pistolerisme i Mancomunitat
L'Impacte de la Gran Guerra i el Pistolerisme
El 1914, Espanya no entra a la Primera Guerra Mundial i es dedica a vendre armes; les grans indústries s'enriqueixen. Entre 1917 i 1923 s'esdevé el període del Pistolerisme, un enfrontament violent entre obrers i patrons (recolzats per la policia). S'aplicava la Llei de fugues: si una persona detinguda intentava marxar, la podien matar. En aquest context, els obrers van patir moltes baixes.
La Mancomunitat i el Catalanisme
Al segle XIX neix el desig d'autonomia. La Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba, representava els interessos de les classes mitjanes i altes. Malgrat la persecució del català des de 1716 i la prohibició d'ensenyar-lo al segle XIX, es crea la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta institució va impulsar la cultura, l'educació i les obres públiques. Pompeu Fabra va ser una figura clau. Es van crear escoles de formació i es van connectar els pobles amb l'arribada del telèfon i el telègraf.
De la Dictadura a la Segona República
El Cop d'Estat de Primo de Rivera
Davant d'un govern corrupte format pel Rei, l'Església i els burgesos, el 1923 es produeix el cop d'estat de Primo de Rivera. El 1905 l'exercit ja havia actuat contra Catalunya, i més tard Francesc Macià intentaria l'alliberament independentista. La dictadura va caure el 1931 en perdre el suport militar.
La Proclamació de la República
Després del Pacte de Sant Sebastià, el 12 d'abril de 1931 se celebren eleccions. Els republicans guanyen, el Rei marxa i el 14 d'abril de 1931 es proclama la Segona República. Es canvia la bandera a la tricolor (vermell, groc i lila). Es divideix el panorama polític entre la Dreta (conservadors i rics) i l'Esquerra (progressistes i drets dels treballadors). Macià impulsa un Estatut d'Autonomia el 1931.
Fases de la República (1931-1936)
- Bienni Reformista (1931-1933): Govern de Manuel Azaña (PSOE + Izquierda Republicana) amb Niceto Alcalá-Zamora com a president.
- Bienni Conservador (1933-1936): Govern d'Alejandro Lerroux (Partit Radical) i la CEDA. Època de control de la dreta i corrupció (1935).
- Front Popular (1936): Guanya les eleccions de febrer i impulsa la reforma agrària.
L'Esclat de la Guerra Civil
El juliol de 1936, els militars Mola i Franco lideren un cop d'estat que deriva en la Guerra Civil. El cop es va justificar per la violència creuenta entre la Falange Espanyola (FE) i els socialistes (assassinat de Calvo Sotelo). Durant el conflicte:
- Es van formar milícies de voluntaris.
- Alemanya i Itàlia van ajudar amb diners i armes (provant-les en llocs com Gernika, que va quedar destrossada).
- La URSS va vendre armes al bàndol republicà, pagades amb l'or de l'estat, augmentant la influència comunista.