Història d'Espanya: Crisi, República, Guerra Civil i Franquisme (1898-1957)

La Crisi del Torn Dinàstic (1898-1917)

Després de la **regència** de Maria Cristina, la majoria d’edat d’Alfons XIII va coincidir amb una **època** de conflictivitat política i tensió social.

La Setmana Tràgica

El 1909, es va produir un aixecament popular a Barcelona, conegut com la **Setmana Tràgica**, que va tenir un fort component revolucionari i antireligiós. La revolta es va iniciar amb l’oposició al reclutament per a la **Guerra del Marroc**.

El Reformisme Liberal

A partir del 1910, els liberals van iniciar una nova **experiència** limitant la influència de l’**Església**, les relacions laborals i van impulsar el servei militar obligatori. També van iniciar una descentralització de l’Estat amb la creació de la **Mancomunitat de Catalunya** l’any 1914.

La Crisi del 1917

El 1917 va esclatar un ampli moviment de protesta. Les causes van **ser**:

• El descontentament polític.
• L’empitjorament de les condicions de vida.
• La protesta del sector de l’exèrcit.

Crisi de la Restauració i Dictadura (1917-1931)

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

El 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment d’Alfons XIII, va protagonitzar un cop d’Estat que va donar pas a una dictadura militar.

El Directori Militar

El nou règim va instituir una dictadura militar, va suspendre la **Constitució**, va dissoldre el **Parlament** i va **destituir tots** els càrrecs electes (alcaldes, diputats…). A més, va instaurar una forta repressió contra:

• Les llibertats.
• El moviment obrer.
• Els nacionalistes.

De la Monarquia a la República

La Proclamació de la República

El 12 d’abril del 1931, es van celebrar unes **eleccions municipals**, que van ser percebudes per l’opinió pública com un **plebiscit** entre monarquia i república.

Davant de la nova situació, el rei **Alfons XIII** va suspendre la **potestat reial** i va abandonar el país cap a l’exili.

El 14 d’abril del 1931 es va proclamar la **República**.

El Govern Provisional

Immediatament es va **formar** un govern provisional integrat per republicans, socialistes i nacionalistes (galleguistes i catalanistes republicans), que va impulsar unes primeres reformes:

• **Amnistia** general per als presos polítics.
• **Lleis socials**.
• Establiment d’una **Generalitat provisional de Catalunya**.

El juny del 1931 es van convocar **eleccions a Corts Constituents** i la primera gran tasca de les Corts va **ser** elaborar una nova **Constitució**.

La Constitució del 1931

La **Constitució** tenia un **caràcter** democràtic i **progressista**, però no va tenir el consens dels partits conservadors. El text establia els principis següents:

• Acceptava la possibilitat de constituir **governs autònoms**.
• El poder legislatiu residia en les **Corts** i l’executiu, en el **Consell de Ministres** i en el **president de la República**. A més, per primera vegada, s’establia el sufragi universal masculí i femení.
• Es respectaven tots els cultes i totes les creences i es **permetien** el matrimoni civil i el divorci.
• Reconeixia els **drets individuals** i s’establien àmplies **llibertats públiques**, que garantien la igualtat davant la llei, l’educació i el treball. Es respectava el dret a la propietat privada.

Una vegada **aprovada** la **Constitució**, **Niceto Alcalá Zamora** va ser elegit president de la **República**, i **Manuel Azaña**, president del nou govern format per una coalició de republicans, socialistes i nacionalistes.

El Bienni Reformista (1931-1933)

L'Oposició a les Reformes

Des del Conservadurisme

Davant del nou règim republicà, les forces de la dreta es van reagrupar en diferents organitzacions:

• La **Confederació Espanyola de Dretes Autònomes** (**CEDA**) amb **Gil Robles** al capdavant.
• Els **monàrquics** liderats per **José Calvo Sotelo**.
• **José Antonio Primo de Rivera** va crear **Falange Española** (**FE**). Amb una orientació similar van néixer les **Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista** (**JONS**) que **el** 1934 es van unir a la Falange.

Des de l'Obrerisme

Amb la intenció d’implantar el **comunisme llibertari**, van protagonitzar **aixecaments obrers** i **pagesos**. La duresa de la repressió d’aquestes insurreccions per l’exèrcit i per les forces de l’ordre va desprestigiar el govern.

La Catalunya Republicana

La Generalitat Provisional

Després de la **victòria** electoral del 12 d’abril, **Francesc Macià**, principal dirigent d’**Esquerra Republicana**, va proclamar la **República Catalana** dins la **Federació Ibèrica** i va **assumir** la sobirania de Catalunya.

El nou govern català es va proposar **com a tasca** primordial l’elaboració de l’**Estatut d’Autonomia**.

L'Obra de la Generalitat

En el **terreny econòmic**, va intentar resoldre els problemes dels pagesos. A **nivell social**, es van reglamentar les condicions laborals i es van organitzar serveis d’assistència social.

En l’**ensenyament**, es van millorar les condicions laborals i salarials dels **mestres**, es va introduir la coeducació i es van engegar moviments de renovació **pedagògica**. A nivell superior, es va dotar d’autonomia la **Universitat de Barcelona**.

Pel que fa a la **cultura**, es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el **Diccionari General de la Llengua Catalana** de **Pompeu Fabra** (1932).

El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)

La Preparació del Cop d'Estat

La divisió entre dretes i esquerres, plasmada en el resultat electoral, es va fer sentir al carrer. Els sectors més radicals de l’esquerra propugnaven la **conveniència** de dur a terme una revolució social.

Aquest clima de **violència** i de confrontació social va servir de pretext a les forces contràries a la **República** per **accelerar** els seus plans colpistes i interrompre per les armes el procés reformista republicà.

L'Esclat de la Guerra Civil

Del Cop d'Estat a la Guerra Civil

El 17 de juliol del 1936 a les **Canàries** i a algunes ciutats africanes (**Melilla**, **Ceuta**, **Tetuan**), i el 18 de juliol a la **Península**, un sector important de l’exèrcit (els generals **Franco**, **Mola**, **Sanjurjo**, **Queipo de Llano**…) van protagonitzar un cop d’Estat.

La insurrecció militar va comptar amb el suport dels grups socials que s’havien oposat a les reformes republicanes i de les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics…).

Amb la finalitat de frenar els rebels, **José Giral**, nou cap de govern, va lliurar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del **Front Popular**.

L’alçament va triomfar a les zones **agrícoles** i va **fracassar** a les grans ciutats i a les regions industrials. Així, a la **darreria** de juliol del 1936, els insurrectes controlaven les **Canàries**, part d’**Andalusia**, **Castella i Lleó**, **Navarra**, **Galícia**, les **Illes Balears** (excepte Menorca) i part d’**Aragó** i d’**Extremadura**, mentre la **República** **mantenia** sota el seu control **Cantàbria**, **Astúries**, **Catalunya**, tot el **Llevant**, **Madrid**, **Castella-la Manxa** i la major part del **País Basc** i d’**Andalusia**.

A **Barcelona**, l’actitud ferma de la **Generalitat** va aconseguir esclafar la **rebel·lió** després de dos dies de lluita als carrers.

La Internacionalització del Conflicte

Per no agreujar la tensió europea, **França** i la **Gran Bretanya** van impulsar una política de neutralitat i no-ingerència en la guerra **espanyola**, a la qual es van sumar altres països europeus. **Tots** els governs **italià**, **alemany** i **portuguès** van donar suport als franquistes.

La dels alemanys va ser **especialment** important en aviació.

La “no-intervenció” va perjudicar la **República**, que es va **trobar** sense l’ajuda de les democràcies europees. L’**URSS** es va convertir en l’únic suport del govern republicà, al qual va proporcionar armes i assessors militars.

La **República** va rebre la solidaritat de milers de voluntaris d’altres països: les **Brigades Internacionals**.

Les Dues Zones Enfrontades

La Zona Republicana: La Revolució Social

El Procés de Col·lectivitzacions i la Revolució Social

Davant de la rebel·lió militar del juliol del 1936, el govern republicà va dissoldre l’exèrcit i va confiar la defensa de la **República** a les milícies voluntàries de partits i sindicats d’esquerres.

També es va desfermar una persecució religiosa i qualsevol signe aristocràtic, **burgès** o religiós va ser perseguit.

Per controlar la **situació** revolucionària, entre el setembre i el **novembre** del 1936, a **Catalunya**, **Companys** va presidir un govern amb **presència** de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes.

Les autoritats republicanes es van **esforçar** a **aturar** la repressió incontrolada.

Els fracassos militars van aprofundir la divisió de les forces republicanes.

La Zona Insurrecta: La Dictadura Militar

A la zona controlada pels rebels, tots els **esforços** estaven dirigits a donar suport a l’exèrcit per guanyar la guerra. Amb aquesta finalitat, es va establir un poder militar únic, que agrupava totes les forces polítiques que lluitaven contra la **República**.

El nou **Estat**, que volia posar fi a la **democràcia**, s’inspirava en el feixisme: **obediència** cega al cabdill, menyspreu envers el liberalisme i el parlamentarisme, exaltació de la **violència**, anticomunisme….

**Franco** concentrava en la seva persona tots els poders i defensava una dictadura estructurada al voltant de l’exèrcit, que s’erigia en garant dels valors tradicionals i catòlics d’**Espanya**.

Un dels primers objectius de les autoritats **franquistes** va ser posar fi a les reformes republicanes. Per això, es van abolir la reforma **agrària**, la legislació laboral i social, i els **estatuts** d’autonomia. A més, es van prohibir tots els partits polítics i els sindicats, a excepció de **FET y de las JONS**, i es va declarar la confessionalitat de l’**Estat**.

La repressió (detencions, empresonaments, depuracions i afusellaments) va tenir un **caràcter** sistemàtic i va ser portada a terme per l’exèrcit, la **Falange** i les autoritats colpistes. Moltes persones executades sense judici durant la guerra van ser enterrades en fosses comunes, sense que quedés **constància** de la seva mort.

Una Societat en Guerra

Per la **població civil**, la guerra va ser un temps de **penúries** i de por.

Els atacs aeris sobre les ciutats i l’efecte criminal de les bombes van atemorir la població civil.

Va ser en el bàndol republicà, bombardejat per l’aviació franquista **i** pels seus aliats alemanys o italians, on la **situació** va ser més greu, perquè la **República** comptava amb poca aviació pesant.

**Barcelona** va ser bombardejada els **dies** 16, 17 i 18 de març del 1938 per l’aviació italiana que hi va haver entre 880 i 1300 morts, i entre 1500 i 10000 ferits.

En total, 118 **bombardejos** durant tota la guerra.

A **Guernica**, el 26 d’abril de 1937, la **Legió Còndor** alemanya va bombardejar la ciutat. **Picasso**, entre el maig i juny de 1938, va pintar el quadre del “**Guernica**”.

La fam. La **penúria econòmica** també va ser més greu per a la **població** civil de la zona republicana, perquè els recursos aviat van començar a escassejar, ja que eren territoris amb menys **producció agrícola**. La manca d’aliments va provocar el **racionament** i l’aparició del mercat negre. La fam es va fer cada vegada més present i les cues per aconseguir l’aliment diari es van **multiplicar**, alhora que els preus augmentaven per sobre dels **salaris**.

El treball de les dones. Durant els primers mesos de la guerra, a la zona republicana algunes dones es van allistar com a **milicianes**. La majoria es van incorporar massivament a les **indústries de guerra** per suplir els homes que estaven combatent al front. La indústria de la guerra per **abastir** els soldats del front va ser una prioritat de la **República**.

Les **represàlies** polítiques. A totes dues zones, la guerra va desfermar l’odi i la venjança incontrolada contra els **sospitosos** de simpatitzar amb els enemics.

Els refugiats. Davant l’**avanç** dels insurrectes, centenars de milers de persones abandonaven **casa seva** i es convertien en refugiats. A **Catalunya**, van arribar uns 800.000 refugiats.

L'Evolució Bèl·lica (1936-1939)

El Desenvolupament del Conflicte

La **Guerra Civil** va durar prop de trenta-dos mesos, durant els quals l’**exèrcit rebel**, més ben organitzat i equipat, va portar la iniciativa gairebé sempre. Els republicans, mancats d’una **estratègia** militar eficaç i de **suports exteriors**, van actuar **preferentment** a la defensiva, intentant frenar el progrés de l’exèrcit franquista.

El **novembre** del 1936 va tenir lloc la **batalla de Madrid** i les forces republicanes, entre les quals hi havia molts voluntaris catalans, van aconseguir frenar l’ofensiva.

El 1937 es va lliurar la **Batalla del Nord**. La **Legió Còndor** alemanya va bombardejar la ciutat de **Guernica**.

Per impedir l’avanç dels insurrectes, el govern de la **República** va concentrar totes les seves forces a la **batalla de l’Ebre**, la més **llarga** de la Guerra. Després de 4 mesos de combats intensos, els republicans van iniciar la retirada.

A partir de llavors, l’avanç de l’exèrcit franquista sobre **Catalunya** va ser imparable: el 26 de gener del 1939 va ocupar **Barcelona** i el **febrer** del 1939 va arribar a la frontera francesa.

Fi de la Guerra

Després de la **conquesta** de **Catalunya**, només **Madrid** i la zona centre quedaven en mans republicanes.

Entre el **febrer** i el març, els franquistes van ocupar la resta del **territori** i l’1 d’abril del 1939 un **comunicat de guerra** anunciava la fi del conflicte.

Conseqüències de la Guerra Civil i la Dictadura

La **Guerra Civil** va suposar, per a la societat **espanyola**, un gran trauma que va tenir conseqüències importants a llarg termini:

• **Pèrdues demogràfiques i econòmiques**. Cal **sumar-hi** els nombrosos exiliats que es van veure forçats a abandonar el país. Al cap de pocs mesos, van tornar a **Espanya** gairebé la meitat dels fugitius. La resta va iniciar un llarg exili a **Europa** o a l’**Amèrica Llatina**. La guerra també va comportar la destrucció d’un bon nombre d’infraestructures i de vies de **comunicació**. A més, la **producció agrària** i industrial va disminuir notablement.
• **Pèrdua de la democràcia**.
• **Ruptura de la convivència**. L’enfrontament i la **violència** van deixar unes ferides en la societat **espanyola** que van tardar a cicatritzar-se.

El Franquisme: Una Dictadura Militar

Un Règim Polític Totalitari

Un règim polític **totalitari**. El dictador, **Francisco Franco**, concentrava tots els poders: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Era el **cap de l’Estat**, tenia el **títol** de **Caudillo d’Espanya** i era, alhora, **Generalíssim dels Exèrcits**.

Tots els partits i sindicats van ser declarats il·legals. Es van prohibir, **perseguir** i reprimir les llengües i les cultures nacionals no castellanes.

Els Suports Socials del Franquisme

Els suports socials del franquisme: la gran burgesia, l’exèrcit i l’**Església Catòlica**.

Les Relacions Exteriors

• La derrota dels feixismes, el 1945, va **iniciar** una etapa d’**aïllament internacional**.
• L’**aïllament** es va començar a trencar el 1953, quan **Espanya** va pactar uns acords de col·laboració amb els **Estats Units** i va signar un **concordat amb la Santa Seu**. En el context de la **Guerra Freda**, l’anticomunista **Franco** va passar a ser un fidel aliat de la política dels **Estats Units** contra la **Unió Soviètica**.
  

La Postguerra: Misèria i Repressió (1939-1957)

Els Efectes de la Guerra Civil

El 1939, **Catalunya**, com la resta d’**Espanya**, havia quedat **devastada** per la guerra.

Per la majoria de la **població** (obrers, pagesos i classe mitjana), la vida quotidiana venia marcada per la **carestia d’aliments** i per la pobresa.

Però al mateix temps, van ser anys d’**eufòria** i enriquiment **fàcils** per a uns quants: els **mandataris** del règim, els grups socials més vinculats al poder.

Així mateix, l’**aïllament** de l’exterior i el boicot internacional van orientar la política **econòmica** cap a l’**autarquia**. L’**autarquia** va ser molt negativa per a l’economia **espanyola** que va trigar molts anys a recuperar el nivell anterior a la guerra.

Racionament i Barraquisme

Des del 1939 fins al començament de la **dècada** del 1950, davant l’escassetat de béns de consum, el govern va imposar el racionament per als productes bàsics.

Les quantitats **assignades** per racionament eren molt **escasses** i molt aviat es va **originar** un **mercat negre** (**estraperlo**).

A més de la **carestia** d’aliments, la manca d’habitatges va ser un altre dels greus problemes de la **postguerra**. La destrucció bèl·lica i l’**allau** de refugiats i emigrants d’altres zones de l’Estat va provocar el fenomen que coneixem com a **barraquisme**.

Repressió Política i Cultural

En aquest context de **penúria econòmica**, la situació **s’agrejava** encara més per la persecució **sistemàtica** de tots aquells que es consideraven enemics del nou règim: republicans, socialistes, **comunistes**, anarquistes, i nacionalistes catalans, bascos i gallecs.

En els **primers** anys de la postguerra van ser jutjats en **consell de guerra** aproximadament uns 40.000 catalans, dels quals van ser executats 4.000 dels més de 50.000 de tot l’Estat espanyol.

A més de la mort, moltes persones van patir la persecució, l’empresonament, la **pèrdua de la feina** (depuracions) i la **incautació** dels béns.

Entre les víctimes de la repressió hi va haver el **President de la Generalitat Lluís Companys**. Detingut el 1940 pels alemanys a **França**, on **s’havia** refugiat al final de la **Guerra Civil**, **fou** lliurat a les autoritats franquistes, jutjat en consell de guerra i executat al **Castell de Montjuïc** el 15 d’octubre del mateix any.

Una de les prioritats del nou règim era acabar amb el que s’anomenava el “separatisme català”, de manera que es va prohibir l’ús de la llengua catalana a l’administració, a l’escola i als **espais públics**, i també en la publicació de llibres o diaris, al teatre, als **espectacles** i a les **esglésies**.